El passat 14 d’abril el govern de coalició va arribar a un acord amb ERC i Bildu per desbloquejar la llei d’habitatge, aprovada pel Consell de Ministres a principis de 2022. L’acord implica entre d’altres coses limitar la pujada dels lloguers al 2% el 2023 i al 3% el 2024, així com rebaixar el concepte de gran tenidor de deu a cinc habitatges en zones tensionades.
Una de les grans novetats de la nova llei és que l’IPC deixarà de ser l’índex de referencia per apujar els lloguers anualment. El 2024 el topall màxim que podrà pujar un lloguer serà del 3%, i a partir de 2025 l’actualització anual es referenciarà a un nou índex oficial que s’ha de crear, i que no permetrà increments superiors a l’IPC. La llei també estableix que a partir d’ara les despeses i els honoraris immobiliaris sempre els haurà de pagar el propietari i no els inquilins.
Zones tensionades
La nova normativa deixarà en mans de les comunitats autònomes la definició de zones tensionades, on els grans tenidors no podran llogar l’habitatge per sobre d’uns índexs de preus establerts i els petits tenidors no ho podran fer per sobre del contracte anterior. La nova llei permetrà que Catalunya pugui recuperar la llei de regulació de lloguer que va tombar el TC el març de 2022.
La immobiliària Feliu Franquesa considera que les mesures que es pretén implementar ‘denoten un desconeixement de la realitat del mercat’, i lamenta un cop més la inseguretat jurídica que pateix el mercat de l’habitatge. Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca, assegura que les mesures anunciades, com és el cas del topall de preu, ‘provocaran una paralització d’aquest sector immobiliari’.
Andreu posa d’exemple la experiència viscuda a Barcelona, amb la ‘Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge’ aprovada l’any 2020 pel Parlament de Catalunya, que va provocar que un any després de la seva entrada en vigor l’oferta d’habitatges en arrendament disminuís un 42% a la ciutat comtal. ‘La llei provocarà que els propietaris optin per l’opció de vendre l’immoble davant d’una caiguda de la rendibilitat, dificultant encara més l’accés a l’habitatge de lloguer als col·lectius socials més vulnerables, en especial als joves’.
La sòcia directora de Feliu Franquesa considera que rebaixar el concepte de gran tenidor de deu a cinc habitatges en zones tensionades ‘desvirtua el concepte en si i la finalitat reguladora’. Segons Andreu, ‘es carrega sobre les persones amb un patrimoni immobiliari superior al de la mitjana el problema social de l’habitatge, que és responsabilitat de l’administració publica. L’escassetat d’un parc públic de lloguer és potestat del govern, i no pas dels propietaris privats’.
Una mudança és un canvi a nivell emocional per a una persona que deixa enrere molt més que una casa, deixa records, experiències , vivències i fins i tot una part d’ella mateixa.
3. Modificació de l’article 20.1 LAU en relació a les despeses d’immobiliària, els paga l’arrendador si és una empresa L’arrendador es farà càrrec de les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte, sempre que sigui una persona jurídica (una empresa o societat). Així mateix, es facilita l’adopció d’acords entre el propietari i el llogater per a la renovació o millora de l’habitatge en el transcurs d’un mateix contracte, sense esperar, com fins ara, al fet que finalitzi.