Publicado en

4 de cada 10 compradors catalans reforma el seu habitatge abans de dos anys

Fruit de l’arribada dels Fons Next Generation UE i de l’envelliment del parc immobiliari al país, l’interès per realitzar reformes a favor del confort i l’eficiència energètica a les llars catalanes està creixent, sobretot a l’hora d’adquirir un nou habitatge en propietat.

Aquesta és una de les principals conclusions de la XII onada del Baròmetre Immobiliari – ‘El sentiment de mercat dels professionals immobiliaris’, realitzat per UCI i SIRA, que ha analitzat per primera vegada l’interès dels ciutadans per reformar el seu habitatge després de la compra.

Segons aquest baròmetre, el 51% dels agents immobiliaris espanyols assegura que els seus clients realitzaran reformes en el termini de dos anys des del moment de la compra. A Catalunya, el 46% afirma que els seus clients realitzaran millores després de comprar el seu habitatge.

Aquest interès per les reformes també pot observar-se en la quantitat de diners inicials que els compradors catalans estan disposats a invertir per a reformar la seva llar recentment adquirida. El baròmetre conclou que el 54,8% estaria disposat a realitzar una inversió de fins al 20% addicional el valor de l’immoble en les reformes pertinents.

Per realitzar aquesta inversió, el 53,4% dels professionals immobiliaris catalans assegura que els seus clients assumiran la despesa amb els seus estalvis, mentre que el 12,3% afirma que augmentaran el capital inicial de la hipoteca. També es preveuen les opcions de demanar un préstec (13,7%), una donació o préstec de familiars (8,2%) i altres formes de pagament (12,3%).

Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, assenyala diversos factors que expliquen l’augment de les reformes a les llars. ‘L’augment de preus de l’energia és un dels principals factors que han impulsat la inflació. En aquest escenari, una rehabilitació de l’habitatge que millori la seva eficiència energètica és una aspecte molt valorat pels compradors’. D’altra banda, segons Andreu ‘el confinament durant la pandèmia ha transformat la manera en què passem el temps en les nostres llars, i ha motivat que molts propietaris prenguin la decisió de reformar casa seva per fer front a les incomoditats i deficients que abans no eren tan visibles’.

La immobiliària, fundada l’any 2002, ofereix totes les gestions que tenen a veure amb serveis immobiliaris i jurídics, a més d’altres serveis complementaris, com l’assessorament en herències i testaments, la gestió de les plusvàlues i altres operacions bancàries associades a les gestions immobiliàries.

Publicado en

La demanda d’habitatges eficients creix un 30% des de l’inici de la pandèmia

La demanda d’habitatges amb eficiència energètica s’ha incrementat un 30% des de l’inici de la pandèmia. Així ho revela un estudi realitzat pel Consell General dels Col·legis Oficials d’Agents de la Propietat Immobiliària (CGCOAPI).

La pandèmia del coronavirus i el confinament de la població han provocat noves tendències en el sector residencial. Els criteris de cerca han variat, i han aparegut noves demandes per part dels compradors, que s’han traduït amb un augment del 30% en la demanda d’habitatges amb bona eficiència energètica. Segons indica l’estudi del CGCOAPI , dins dels factors més valorats, destaquen que l’habitatge tingui un rendiment elevant d’eficiència energètica i uns aïllaments acústics de qualitat.

‘La sostenibilitat és una de les tendències a l’alça del sector immobiliari en els darrers anys. Factors com l’encariment de l’energia, sumats a que els ciutadans van adquirint consciència de la importància de l’eficiència energètica a la llar, han convertit aquest paràmetre en un dels atributs més valorats per part dels compradors’, assenyala Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa.

Per habitatge eficient, s’entén tot aquell que aprofita al màxim els recursos climàtics i energètics del mitjà on es troba, per aconseguir el confort de manera natural. Per això, redueix al màxim la seva demanda energètica i les seves emissions de diòxid de carboni i prioritza les fonts d’energies renovables, a fi de poder gaudir d’habitatges càlids a l’hivern i frescos a l’estiu, optimitzant l’eficiència de calefacció, refrigeració i il·luminació, reduint la dependència de mitjans artificials.

El certificat energètic es obligatori des de l’1 de de juny de 2013 per a poder llogar o vendre un immoble o local. A més, els immobles de nova construcció es regeixen des de 2019 per la nova normativa del Codi Técnic de Tecnificació (CTE), que obliga a reduir les necessitats energètiques de l’habitatge, i incorporar energies renovables als edificis.

Eficiència energètica, segona raó de compra d’habitatge d’obra nova

Sense anar més lluny, l’eficiència energètica és la segona raó per la qual els demandants opten per comprar en el mercat d’obra nova. Així és desprèn del l’informe ‘Perfil del comprador d’obra nova el 2021’, realitzat per Fotocasa Reserach, que situa aquest paràmetre només per sota del demandant que assenyala como a motiu per considerar l’obra nova, el fet de no tenir que realitzar reformes. ‘Actualment l’eficiència energètica té un pes molt important en la decisió de compra. Cada vegada són més les persones que estan disposades a canviar d’habitatge amb l’objectiu de tenir una llar més eficient’, afirma la sòcia directora de Feliu Franquesa.

La immobiliària, fundada l’any 2002, ofereix totes les gestions que tenen a veure amb serveis immobiliaris i jurídics, a més d’altres serveis complementaris, com l’assessorament en herències i testaments, la gestió de les plusvàlues i altres operacions bancàries associades a les gestions immobiliàries.

Publicado en

Entra en vigor el nou sistema de càlcul de l’impost de plusvàlua municipal

El 10 de novembre va entrar en vigor el Reial Decret que reforma l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IVTNU), l’anomenada plusvàlua municipal, després que el Tribunal Constitucional anul·lés el passat 26 d’octubre, el mètode utilitzat fins ara de càlcul de la base imposable d’aquest impost, que cobren els ajuntaments per la venda, la donació o l’herència d’un habitatge.

La nova normativa estableix que els contribuents que demostrin que no han obtingut beneficis amb la venda o la recepció d’un immoble estaran exempts de pagar l’impost. Per la resta fixa dos formules de càlcul, una directa, i l’altre objectiva, i el contribuent es podrà acollir a la més beneficiosa.

Estimació Directa

Aquesta primera opció de càlcul permetrà emprar com a base imposable la plusvàlua real que s’obté, és a dir, la diferencia entre el valor de compra i el de venda de l’immoble. Al resultat s’aplicarà el tipus que fixi cada municipi, que mai no podrà superar el 30%.

Estimació objectiva

En la segona d’aquestes opcions, la base imposable s’obtindrà multiplicant el valor cadastral del terreny en el moment de la meritació  pels coeficients que aprovi el consistori al qual correspongui l’exacció de l’impost i que dependran del període de generació de l’increment del valor. Aquests coeficients seran actualitzats cada any, mitjançant una norma de rang legal, tenint en compte l’evolució del mercat immobiliari.

En aquest sentit, amb l’entrada en vigor del nou impost de plusvàlua, aquests percentatges varien de manera no lineal depenent de quan es va adquirir, vendre, o heretar el pis. Anteriorment, aquests coeficients eren lineals donant per fet, que el sòl urbà es revalorava cada any, i la pujada era en blocs de cinc anys.

Penalitzar l’especulació

El nou Reial Decret també fixa un coeficient per gravar les plusvàlues generades en menys d’un any, és a dir, totes aquelles compravendes en que hagi transcorregut  menys de 12 mesos entre la data d’adquisició i la de transmissió, i que per tant, puguin tenir un caràcter més especulatiu.

Publicado en

Feliu Franquesa constata que Sant Cugat ha deixat de ser una ciutat residencial, i s’ha convertit en un pol d’atracció d’ocupació

El tòpic més recurrent que afirma que Sant Cugat del Vallès és una ciutat residencial, en la qual els barcelonins només vénen a dormir, per després marxar a treballar a Barcelona, poc a poc va perdent pistonada. Així ho indiquen les dades de les primeres dues dècades de segle XXI, que constaten que l’increment del nombre d’empreses i de llocs de treball, és substancialment superior a l’increment demogràfic de la població. De fet, tot i que en aquest període el creixement demogràfic de la ciutat vallesana ha augmentat un 63%, passant dels 55 mil habitants de 2001, als més de 90 mil de l’actualitat; el nombre d’empreses ha crescut un 74%, situant-se per sobre de les 3 mil empreses, i el nombre de llocs de treballs s’ha incrementat un 87% en aquest període, situant-se en 63.815 assalariats, segons dades del consistori municipal.

‘Sant Cugat del Vallès ha deixat de ser una ciutat dormitori. Ens els darrers 20 anys, coincidint amb l’obertura dels túnels B-30 i l’arribada de les grans tecnològiques, la ciutat s’ha convertit en un pol d’atracció de talent i ocupació d’alt valor afegit. A més a més, hi ha la paradoxa de que Sant Cugat continua oferint més llocs de feina que la seva població activa, un fet inèdit en tota Catalunya, amb uns nivells d’ocupació superiors o equivalents als de Sabadell o Terrassa’, assenyala Joan Franquesa, soci director de la immobiliària Feliu Franquesa, que destaca el fet que Sant Cugat és una de les ciutats del país amb més habitants amb estudis superiors (65,4%), que ‘la converteixen en una ciutat de llocs de treball, innovadora i de creixement econòmic’.

Necessitat d’habitatge

‘La necessitat d’habitatge assequible ja no només és per santcugatencs i santcugatenques que no volen marxar de Sant Cugat, sinó també per a la gent que treballa a la ciutat i que vol viure a Sant Cugat. És a dir, es produeixen dos vectors de demanda, els que treballen i volen viure a prop d’on treballen, i els habitants de Sant Cugat, que tot i que molts d’ells potser no treballen a la ciutat, però no volen viure fora del municipi’, afirma Franquesa, que reclama polítiques municipals que ajudin a donar resposta a totes dues demandes.

Publicado en

La pandèmia provoca un èxode de barcelonins cap a ciutats de la segona corona metropolitana

El confinament forçat durant l’estat d’alarma, i l’auge del teletreball estan provocant que les grans capitals del país estiguin perdent pes relatiu respecte a les seves províncies en la compravenda d’habitatges. Sense anar més lluny, segons l’informe ‘El moviment migratori de Barcelona en temps de Covid-19’, elaborat per l’Oficina Municipal de Dades (OMD) de l’Ajuntament de Barcelona, un total de 13.094 persones han deixat d’estar empadronades a Barcelona de l’1 de gener a l’1 d’octubre de 2020. Unes xifres que se sumen a les de la darrera enquesta dels Serveis Municipals del consistori barceloní, que reflexa que la pandèmia ha fet créixer el descontentament de viure a la capital catalana fins al punt que ja arriba al 30% el nombre de ciutadans que, si pogués, viuria en un altre municipi que no fos Barcelona.

‘Arran de la pandèmia hi ha moltes famílies, d’un determinat perfil professional, que han pres la decisió de deixar Barcelona i traslladar-se a localitats de la primera i segona corona metropolitana, com pot ser el cas de Sant Just Desvern o Sant Cugat del Vallès, per a buscar una forma de vida diferent en entorns menys densos, amb més zones verdes i espais naturals, i una bona oferta d’equipaments’, assenyala Joan Franquesa, soci director de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, que afegeix que ‘la qualitat de vida, la proximitat i les bones comunicacions amb la ciutat comtal, i el seu envejable entorn natural, converteixen Sant Cugat en un espai privilegiat per viure-hi’.

La consolidació del teletreball també ha portat a molts catalans a plantejar-se un canvi de residencia. Segons dades de l’estudi ‘L’impacte de Covid-19 en estats d’ànim, expectatives i hàbits de consum’, publicat per EAE Business School, alguns factors que abans de la pandèmia tenien “molt pes” a l’hora de triar un habitatge, ara amb les noves necessitats derivades dels canvis en els hàbits de vida i les pràctiques laborals han perdut valor, com per exemple residir al centre de la ciutat o en una urbs. El 18% vol viure lluny del centre de la ciutat, i el 21% prefereix viure en una localitat més petita.

‘Estem davant d’un canvi de paradigma. La Covid-19 està impulsant noves demandes en el tipus d’habitatge. Des de Feliu Franquesa estem constatant aquestes noves tendències que la ciutadania demanda, destacant els immobles situats fora dels centres urbans, amb preferència per habitatges unifamiliars o plurifamiliars, amb àmplies terrasses i espais comuns’, indica Franquesa.

La immobiliària Feliu Franquesa, fundada l’any 2002, ofereix totes les gestions que tenen a veure amb serveis immobiliaris i jurídics, a més d’altres serveis complementaris, com l’assessorament en herències i testaments, la gestió de les plusvàlues i altres operacions bancàries associades a les gestions immobiliàries.

Publicado en

Feliu Franquesa reitera la necessitat de simplificar els tràmits urbanístics per reduir el termini d’atorgament de les llicències d’obres

El retard administratiu en la concessió de llicències és un dels grans obstacles que afecten el sector immobiliari del nostre país. Aquesta dilació crònica dels ajuntaments a l’hora de concedir les llicències d’obres, agreujada aquest darrer any per la paràlisi de l’activitat administrativa per la Covid-19, impacta en les butxaques dels compradors d’obra nova, que han d’assumir un sobrecost de gairebé 13 mil euros de mitjana per habitatge. A més d’assumir aquests sobrepreus, el comprador al seu torn, ha de prolongar l’estada en el seu habitatge habitual, assumint el pagament del lloguer o la quota hipotecaria del seu immoble actual, entre d’altres despeses addicionals.

Els ingressos municipals també es veuen afectats pel retard en aquestes llicències urbanístiques, tant pel tribut propi (ICIO, Impost sobre Construccions, instal·lacions i obres), com pel fet que els consistoris deixen d’ingressar la recaptació de l’IBI urbà corresponent a propietaris de nous habitatges durant aquest període. L’informe Llicències Urbanístiques: El tribut invisible, elaborat per l’Associació de Promotors Immobiliaris de Madrid (ASPRIMA) juntament amb EY Advocats, quantifica l’impacte recordatori en un descens d’ingressos de més de 10 milions d’euros per a l’Ajuntament de Madrid, i més de 4,2 milions per al de Barcelona.

24 mesos per una llicència d’obres a Sant Cugat del Vallès

Tot i que la legislació recomana un termini màxim de tres mesos per a obres majors i un mes per a obres menors, el temps mitjà que triguen a atorgar-se aquestes llicències d’obres a l’estat espanyol superen els 12 mesos. En municipis com Sant Cugat del Vallès, l’atorgament d’una llicència per obra major, supera els 24 mesos. ‘Els terminis de resolució a Sant Cugat són molt superiors als que seria raonable. Aquesta dilació no justificada en la tramitació de llicencies d’obres des de l’àrea de Desenvolupament Urbà, estan provocant uns perjudicis molt importants en la ciutadania i en el teixit empresarial de la ciutat’, assenyala Joan Franquesa, soci director de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa.

L’Ajuntament de Sant Cugat ha presentat aquest mes de març, un pla de millora per reduir el termini de resolució de l’atorgament de llicències urbanístiques a Sant Cugat, que inclou 12 accions per reduir els terminis. Segons Franquesa aquest pla de xoc arriba tard, i mostra el seu escepticisme amb la proposta presentada. ‘La solució no només passa per incrementar el personal. Aquest és un problema d’organització, d’aplicació de nous criteris urbanístics i de lideratge, i amb el pla que han presentat també hi manquen objectius i calendaris clars’. El soci director de Feliu Franquesa considera que ‘l’increment dels tràmits interns d’aquests darrers anys, ens allunya de tot el concepte de Finestreta Única Empresarial (FUE), agilitat i eficiència’, i advoca per tramitar els expedients urbanístics de forma telemàtica, així com l’externalització professional per la comprovació tècnica i jurídica dels projectes d’obres, per reduir, així, els terminis de comprovació per part dels tècnics municipals. ‘En la majoria de consistoris del país la tramitació d’aquestes llicències no s’ha digitalitzat, i aquest fre tecnològic, repercuteix en la gestió dels permisos’.

Finalment Franquesa, assenyala que és necessari que s’adoptin mecanismes que agilitzin el procés d’autorització, i posa d’exemple la Llei del Sòl aprovada recentment per la Comunitat de Madrid, que té com a objectiu agilitzar el termini d’atorgament de llicències mitjançant la fórmula de declaració responsable.

Publicado en

Feliu Franquesa reclama mesures perquè els joves puguin accedir a la compra d’un habitatge

La precarietat laboral i la dificultat per a estalviar dificulten que una bona part dels joves d’aquest país puguin accedir a un habitatge en propietat. Segons dades de l’última edició de l’Observatori d’Emancipació Juvenil, corresponent al primer semestre del 2020, només el 17,3% dels joves espanyols d’entre 16 i 29 anys viuen emancipats, la pitjor dada des de 2001. En l’actualitat, la bretxa que existeix entre els estalvis d’aquest col·lectiu i el pressupost necessari per a adquirir un habitatge és cada vegada més gran, la qual cosa dificulta que els joves puguin accedir a un habitatge propi.

Per a la majoria d’ells, l’import inicial del preu de l’immoble i les garanties que s’han d’aportar per a la concessió dels préstecs hipotecaris són també un gran escull. ‘En els últims temps ens trobem que la major part d’operacions de compravenda que realitzem, tenen sempre el hàndicap que la parella que vol comprar, malgrat tenir una estabilitat laboral i capacitat per a complir les quotes hipotecàries, no té l’estalvi necessari per a poder arribar al 30% del preu de compra per a poder completar l’operació’, afirma Joan Franquesa, soci director de la immobiliària Feliu Franquesa, que adverteix que ‘l’actual crisi provocada per la pandèmia, dificulta encara més l’accés dels joves al mercat de compra d’un habitatge, ja que la Covid-19 ha agreujat l’escassa capacitat d’emancipació que arrosseguen des de la crisi econòmica de 2008’.

En general, els bancs solen concedir hipoteques fins al 80% del valor de l’immoble, i rarament superen aquest percentatge per a minimitzar els riscos. Malgrat això, Franquesa reconeix que ‘en els últims temps s’està creant una discriminació flagrant en favor dels empleats de banca, que estan accedint a crèdits hipotecaris del 110%, una situació que contrasta amb la de la resta de treballadors, alguns d’ells amb millors salaris, que no poden accedir al préstec’.

Aval de les Administracions Públiques

Facilitar l’accés dels joves a l’habitatge és un dels reptes que arrossega el sector immobiliari en els últims anys. Franquesa posa l’exemple de països europeus com el Regne Unit, que en els últims anys ha llançat programes per a ajudar els joves a comprar el seu primer habitatge, o més recentment, la Comunitat de Madrid, que està tramitant el programa Primera Vivienda, que avalarà la hipoteca de 5.000 joves de fins a 35 anys que facin el pas de comprar el seu primer habitatge, presentin solvència econòmica, però manquin dels estalvis previs suficients per a accedir a un crèdit hipotecari. L’objectiu del pla és que els joves únicament aportin un 5% de l’operació total, mentre que la Comunitat de Madrid avalarà un 15% de la transacció, de manera que el banc pugui finançar fins a un 95% de l’habitatge. ‘Aplaudim vehicles públics com aquest, que avalen un crèdit pont als joves que no tenen els estalvis suficients per a pagar l’entrada. Considerem que més administracions públiques podrien avalar aquesta hipoteca. Sense anar més lluny, Catalunya compta amb la Societat de Garantia Recíproca, Avalis, que pertany a l’Institut Català de Finances, la missió principal del qual és facilitar l’accés al finançament de pimes i autònoms, davant entitats financeres. Des de Feliu Franquesa plantegem que Avalis també pugui avalar als joves catalans perquè accedeixin a la compra del seu primer habitatge’, conclou Joan Franquesa.

Publicado en

Feliu Franquesa reitera la necessitat d’agilitzar el termini d’atorgament de llicències d’obres

Avui dia l’obtenció de la llicència d’obres és un dels grans obstacles de tot el procés de construcció d’una promoció immobiliària. La dilació en la concessió d’aquestes llicències no només suposa un mal de cap per als promotors i empresaris que volen desenvolupar un projecte, sinó que també té un cost en la butxaca dels compradors de 12.802€ per habitatge, segons dades de l’informe ‘Llicències urbanístiques: El tribut invisible’ elaborat per l’Associació de Promotors Immobiliaris de Madrid (Asprima) juntament amb EY Abogados, que analitza els efectes dels retards en deu municipis espanyols, entre ells Madrid, Barcelona, Màlaga, Palma de Mallorca, València i Saragossa. L’estudi estima que el temps mitjà que triguen a atorgar les llicencies d’obra a Espanya és de 12 mesos, tot i que la legislació recomana un termini màxim de tres mesos per a obres majors i un mes per a obres menors.

A Catalunya, segons un informe del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) elaborat a finals de 2019,  el temps d’espera que passa des de que es presenten les llicències als ajuntaments fins que es concedeixen, oscil·la sobre els 5,6 mesos de mitjana, però per exemple, a districtes com Ciutat Vella, a Barcelona, o municipis com Sant Cugat del Vallès, aquest termini supera els 12 mesos. Precisament, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, va reconèixer fa pocs dies en declaracions a Cugat.cat, que ‘el consistori triga massa a donar les llicències d’obra’.

Joan Franquesa, soci director de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa coincideix plenament amb aquestes manifestacions de l’alcaldessa. ‘A Sant Cugat l’àrea d’urbanisme porta un retard no justificat en la tramitació de llicencies d’obres, i això a efectes dels particulars que realitzen aquests tràmits, per casa seva o per companyies promotores que volen desenvolupar un projecte, és un handicap molt important perquè encareix el producte i en aquests moments de pandèmia no es poden permetre el luxe de posar més pals a les rodes a l’economia productiva’.

Franquesa posa l’exemple de la Comunitat de Madrid, que ha modificat aquestes darreres setmanes la Llei del Sòl, per agilitzar el termini d’atorgament de llicències mitjançant la fórmula de declaració responsable, on el promotor es responsabilitza de que el que construirà es correspon amb la realitat. ‘Aplaudim aquest tipus d’iniciatives, ja que ajuden a que els propietaris rebin abans el seu habitatge, que l’administració pugui recaptar abans els impostos i les taxes associades, i que es pugui generar ocupació en tots els sectors associats a l’immobiliari’.

Publicado en

La immobiliària Feliu Franquesa celebra el seu primer aniversari a les noves oficines de Mira-sol

Aquest mes de setembre, Feliu Franquesa, una de les agències immobiliàries amb més història de Sant Cugat, celebra el primer aniversari a les seves oficines situades al complex de Mira-sol Centre. La immobiliària, fundada l’any 2002, ofereix totes les gestions que tenen a veure amb serveis immobiliaris i jurídics, a més d’altres serveis complementaris, com l’assessorament en herències i testaments, la gestió de les plusvàlues i altres operacions bancaries associades a les gestions immobiliàries.

‘Per vendre o llogar un pis, hem de conèixer molt bé al client, per conèixer quines són les seves necessitats i poder oferir-li solucions per resoldre-les.  A Feliu Franquesa assessorem i acompanyem als nostres clients de principi a fi, oferint-los tranquil·litat i confiança, i fent-los sentir com a casa’, assenyala Joan Franquesa, soci-director de la immobiliària, que fa una valoració positiva d’aquest primer any a la nova seu de la companyia a Mira-sol, un exercici marcat per l’impacte de la Covid-19. ‘Malgrat la crisi provocada per la pandèmia, des de Feliu Franquesa hem observat un augment de la demanda d’habitatge, que en realitat és demanda que s’ha anat acumulant durant el confinament. Aquests darrers mesos també hem evidenciat noves tendències en la demanda d’habitatges, destacant els immobles situats fora dels centres urbans, amb espais exteriors i entorns naturals’.

Equip interdisciplinari

La seguretat és primordial a l’hora de fer qualsevol tipus de gestió immobiliària, i per aquesta raó és important comptar amb un equip de professionals per assessorar-te. Feliu Franquesa posa a la disposició de venedors i compradors, de propietaris i llogaters, un ampli equip format per agents de la propietat immobiliària, administradors de finques i advocats, amb formació i coneixements actualitzats, i amb una clara vocació de servei.

La companyia pertany a diversos col·legis professionals i empresarials del sector immobiliari, com el  Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Land Economics Society (LAI), l’International Real Estate Federation (FIABCI), l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, Sant Cugat Empresarial o Pimec, i té un clar compromís social amb la comunitat.