Etiqueta: Feliu Franquesa

Compartir espais en què viu gent amb interessos comuns. Aquest és el punt de partida del coliving, una evolució del coworking, que busca obrir-se pas també en l’àmbit residencial.

Com la majoria de models col·laboratius, el coliving va sorgir de Silicon Valley ara fa més d’una dècada, quan van començar a arribar de forma massiva joves professionals atrets per l’enorme demanada d’ocupació, els quals es trobaven amb serioses dificultats per a trobar espais residencials adequats a les seves necessitats. I és quan van començar a aparèixer edificis en els quals els inquilins no només compartien zones comuns, sinó també un entorn on poder desenvolupar els seus projectes de negoci. El coliving és una extensió del coworking en el mercat de l’habitatge, que consisteix en dotar d’espais col·laboratius a professionals, que a més de compartir un lloc de feina, conviuen en un habitatge on poden relacionar-se i crear sinergies.

La major part del públic que acudeix als colivings, valoren la flexibilitat que els ofereix aquest model d’allotjament, en la que l’estància mínima és d’un mes i no incorren en despeses i gestions inicials. A més, el manteniment, la neteja i l’atenció les 24 hores del dia solen estar incloses, com en un hotel.

‘Aquest nou model residencial, a mig camí entre el pis compartit i la residencia universitària, és una alternativa al lloguer tradicional, en especial per a un segment de la població d’entre 25 i 35 anys, molts d’ells estrangers, que arriben al país per a treballar o estudiar durant un temps determinat, o també per a joves que busquen independitzar-se i no disposen dels recursos econòmics suficients’, afirma Joan Franquesa, soci director de la immobiliària Feliu Franquesa.

Amsterdam, Paris, Berlin, Londres o Copenhague, són algunes de les ciutats europees amb el mercat de coliving més evolucionat. A España, la implantació d’aquest sector està sent més lenta, ja que aquest ‘model residencial no està subjecte a una regulació clara. Cada comunitat autònoma té el seu marc regulador, fet que suposa un fre en el seu enlairament definitiu. El coliving només pot evolucionar si les administracions públiques entenen que han d’adaptar el planejament urbanístic a aquesta tipologia’ assenyala Franquesa, que defensa el desenvolupament del coliving en el sòl terciari que ara no està en el mercat per les circumstàncies actuals. La normativa actual que més s’ajusta al coliving a l’estat espanyol és la dels aparthotels, que s’adapta sobretot a les necessitats del segment de la població en edat laboral.

Catalunya pionera en regular la construcció d’edificis específics per a ‘coliving’

El govern català va aprovar a finals de 2020 el decret llei 50/2020, un paquet de mesures per estimular la promoció d’habitatge amb protecció oficial i de noves modalitats d’allotjament en regim de lloguer amb l’objectiu d’impulsar l’habitatge de lloguer a Catalunya. Sota aquest decret de la Generalitat, els promotors tant públics com privats, podran construir habitatges més petits amb espais comuns complementaris. Segons la normativa, aquests habitatges hauran de comptar amb un espai privat de mínim 24m2, i el accés a un mínim de 12m2 de superfície en espais comuns, tot i que la tipologia d’aquests espais complementaris no estan regulats en el decret, i depenen de la voluntat del promotor. El soci director de Feliu Franquesa, considera que el coliving pot solucionar el problema habitacional de Sant Cugat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. ‘Sant Cugat compte amb una població jove i preparada, amb universitats properes, i bones línies de comunicacions, per tant és un lloc magnífic per impulsar aquest model residencial. Considerem que la ciutat i el seu entorn necessita cobrir aquest tipus de mercat. El mercat d’aquell treballador estranger que treballa en una filial a l’estranger, i que ha de passar 3 mesos per presentar un projecte, o aquell estudiant que ve a estudiar durant un període determinat de temps, i que es troben amb la problemàtica que no troben cap habitatge de lloguer per aquest curt període de temps. El que busquen aquestes persones és el model que ja tenen en els seus països. Un espai amb la seva intimitat, però amb elements comuns’, conclou Franquesa.