Portal

L’usdefruit és un concepte clau a l’àmbit de la propietat immobiliària. Es refereix al dret d’usar i gaudir d’un bé immoble sense ser-ne el propietari, cosa que implica una sèrie de drets i responsabilitats per a la persona que l’ostenta. En aquest context, és fonamental entendre com funciona el contracte d’usdefruit i què ha d’incloure per ser legal, a Feliu&Franquesa t’ho expliquem.

Un contracte d’usdefruit és un document formal mitjançant el qual el propietari d’un bé concedeix a una altra persona (o diverses) el dret a utilitzar-lo i beneficiar-se’n, sigui de manera gratuïta o bé a canvi d’un preu.

Aquest tipus d‟acord involucra dues parts: l‟usufructuari, qui gaudirà del bé, i el propietari, qui transfereix aquest dret.

Aquest tipus de contracte es fa servir quan una de les parts decideix cedir el dret d’ús d’un immoble, sigui de forma temporal o vitalícia. A més, hi ha situacions legals, com l’usdefruit del cònjuge vidu, en què la llei estableix aquest dret sense necessitat d’un contracte privat.

El contracte d’usdefruit ha d’incloure diverses clàusules essencials. Entre elles hi ha les dades de les parts involucrades, una descripció de l’immoble, la durada de l’usdefruit, les condicions per finalitzar el dret, si hi ha un preu associat o si és gratuït, i les obligacions d’ambdues parts. En alguns casos, aquest contracte s’ha d’elevar a escriptura pública davant de notari, especialment si l’usdefruit és gratuït.

La durada de l’usdefruit pot ser determinada, és a dir, per un temps específic, o vitalícia, cosa que significa que s’estén durant la vida de l’usufructuari. Si l’usdefruit és vitalici, no es pot heretar; en morir l’usufructuari, el dret s’extingeix i el propietari passa a disposar del bé.

Finalment, encara que un usdefruit es pot formalitzar en un contracte privat si és onerós, en cas de ser gratuït, s’ha d’elevar a escriptura pública per garantir-ne la validesa.

Si et decideixes a llogar propietats, has de comprendre el concepte de dipòsit en garantia, que s’estableix al contracte d’arrendament i que actua com una protecció per assegurar que l’inquilí compleixi les seves obligacions.

A Feliu&Franquesa analitzem detalladament què implica aquest dipòsit i com en pots optimitzar l’ús en la gestió de lloguers.

El dipòsit en garantia és la quantitat de diners que l’arrendatari lliura al propietari en signar un contracte d’arrendament. Aquesta suma serveix com a garantia contra possibles danys, incompliments contractuals o impagaments. Generalment, si en finalitzar el contracte no hi ha inconvenients, aquest dipòsit es torna a l’inquilí.

La quantitat del dipòsit pot variar segons la durada de l’arrendament i el tipus de propietat i, des del punt de vista comptable, el dipòsit en garantia es considera un actiu, ja que representa un dret a favor de l’arrendador. És important recordar que, com que és un deute, no està subjecte a impostos com l’IVA.

El dipòsit no s’ha de considerar com un avenç de renda; sinó que és una quantitat a part. En concloure el contracte, l’arrendatari té un període per verificar l’estat de l’immoble durant el qual es reté el dipòsit. Si no hi ha danys, aquesta quantitat s’ha de tornar íntegrament.
Aquest dipòsit protegeix tant l’arrendador, en oferir una compensació per danys o deutes, com l’arrendatari, garantint que el propietari compleixi les seves responsabilitats contractuals.

Tot i que no és obligatori emetre una factura electrònica per als dipòsits en garantia, es recomana que l’arrendatari signi un rebut en el moment de rebre’l.

La gestió del dipòsit la pot fer el propietari o un tercer especialitzat, com a agents de dipòsits o empreses d’administració d’immobles, que asseguren un maneig adequat.

El dipòsit pot no ser reemborsat en situacions com:

● Despeses de neteja de l’immoble.
● Reparacions per danys.
● Deutes per rendes impagades.
● Incompliment del temps d’estada estipulat.

Amb aquesta comprensió del dipòsit en garantia, pots aplicar aquesta informació a la teva pràctica professional. Considera també l’opció de fer servir eines de programari que facilitin la gestió de lloguers, optimitzant processos i estalviant temps en tasques administratives.

En els darrers anys, nombroses promotores i constructores a Espanya s’han enfrontat a problemes financers, deixant al seu pas impagaments a proveïdors, edificis inacabats i famílies que no han pogut accedir a casa seva.

Tot i que el sector immobiliari ha mostrat signes de recuperació, encara persisteixen dificultats. El juliol del 2024, per exemple, una promotora amb seu a Madrid, va sol·licitar el concurs de creditors a causa de l’augment de costos de construcció i deutes acumulats. Aquesta situació va afectar més de 660 habitatges a Madrid i localitats properes, deixant molts compradors en uns llimbs.

Per als que han invertit en un habitatge afectat pel concurs, sorgeixen moltes preguntes: què implica això? És possible recuperar els diners invertits? Quina documentació es requereix? Qui es responsabilitza dels possibles danys a la propietat?

A Feliu&Franquesa intentarem aclarir aquests dubtes.

El concurs de creditors és un procés legal que cerca trobar solucions per a empreses que no poden complir amb les seves obligacions financeres. Aquest procés es duu a terme en un jutjat especialitzat i es designa un administrador concursal que supervisa la situació financera i les operacions del deutor. El resultat pot ser un acord per reestructurar els deutes o, en el pitjor dels casos, la liquidació d’actius per saldar comptes amb els creditors.

Els compradors poden optar per resoldre el contracte si hi ha retards significatius en el lliurament, cosa que els permetria recuperar la seva inversió a través d’un aval bancari o segur, però és essencial reunir ràpidament tota la documentació pertinent.

Si el comprador decideix continuar amb la compra, és important continuar complint els pagaments pendents, sota la supervisió de l’administrador concursal. Els problemes financers del promotor no haurien d’afectar la qualitat del producte final, ja que hi ha mecanismes per garantir-ne la continuïtat.

En cas que l’habitatge ja estigui en possessió del comprador, hi ha garanties legals que protegeixen contra defectes de construcció, la responsabilitat dels quals recau en el promotor, independentment de la seva situació financera.

Si l’immoble queda a mig construir, el contracte de compravenda inclourà clàusules que permeten l’execució d’avals, assegurant així la devolució de les quantitats pagades. No obstant això, sempre es recomana cercar assessorament legal per manejar aquestes situacions de manera efectiva.

Tenir un pati exterior no només millora l’estètica d’un edifici, sinó que també aporta nombrosos avantatges per a la qualitat de vida dels residents. Aquest espai és perfecte per relaxar-se o socialitzar amb amics, oferint una varietat de beneficis amb molt poques exigències.

A Feliu&Franquesa us presentem alguns aspectes clau a considerar en dissenyar un pati exterior.

1. Estableix objectius i organitza l’espai
Abans d’iniciar el disseny, és fonamental definir què vols aconseguir amb el pati. Si la vostra intenció és crear un lloc per fer exercici o un per a la relaxació, això influirà en el disseny. Conèixer les dimensions de l’àrea disponible us ajudarà a determinar quines activitats podeu implementar. Optimitzar cada racó és essencial per aconseguir un ambient acollidor i funcional, cosa que es tradueix en una millor qualitat de vida.

2. Selecciona materials i sòl
Escollir els materials adequats és crucial. Han de ser duradors i resistents a les inclemències del temps, sobretot el terra, que és el més exposat. Els terres antilliscants són una excel·lent opció. Materials com la fusta, pedra, formigó i rajoles són habituals, i la seva elecció s’ha d’alinear amb l’estil que vols assolir.

3. Vegetació
La inclusió de plantes és vital per aportar calma a l’espai. És preferible optar per un nombre reduït d’espècies visualment atractives i fàcils de cuidar. Les plantes no només aporten colors i aromes, sinó que també milloren el benestar dels residents.

4. Mobiliari i accessoris
Escolliu mobles còmodes i resistents a l’exterior. Els coixins poden aportar confort i estil, i inclou elements decoratius com testos, escultures i pèrgoles, així com característiques addicionals com a fonts o fogueres que facin l’espai més acollidor.

5. Il·luminació
La il·luminació és essencial per gaudir del pati a la nit. Varia els tipus de llums —des de focus fins a llums de paret— per crear un ambient acollidor i destacar les teves àrees preferides.

6. Manteniment
Selecciona plantes i materials de baix manteniment i estableix un pla de neteja regular.

Dissenyar un pati exterior és una aventura que pot enriquir la teva vida i augmentar el valor de la teva propietat. Seguint aquests consells i ajustant-los al teu gust, podràs crear un espai bonic i funcional que gaudiràs durant anys.