Portal – Página 15

2 junio, 2021

Feliu Franquesa constata que Sant Cugat ha deixat de ser una ciutat residencial, i s’ha convertit en un pol d’atracció d’ocupació

El tòpic més recurrent que afirma que Sant Cugat del Vallès és una ciutat residencial, en la qual els barcelonins només vénen a dormir, per després marxar a treballar a Barcelona, poc a poc va perdent pistonada. Així ho indiquen les dades de les primeres dues dècades de segle XXI, que constaten que l’increment del nombre d’empreses i de llocs de treball, és substancialment superior a l’increment demogràfic de la població. De fet, tot i que en aquest període el creixement demogràfic de la ciutat vallesana ha augmentat un 63%, passant dels 55 mil habitants de 2001, als més de 90 mil de l’actualitat; el nombre d’empreses ha crescut un 74%, situant-se per sobre de les 3 mil empreses, i el nombre de llocs de treballs s’ha incrementat un 87% en aquest període, situant-se en 63.815 assalariats, segons dades del consistori municipal.

‘Sant Cugat del Vallès ha deixat de ser una ciutat dormitori. Ens els darrers 20 anys, coincidint amb l’obertura dels túnels B-30 i l’arribada de les grans tecnològiques, la ciutat s’ha convertit en un pol d’atracció de talent i ocupació d’alt valor afegit. A més a més, hi ha la paradoxa de que Sant Cugat continua oferint més llocs de feina que la seva població activa, un fet inèdit en tota Catalunya, amb uns nivells d’ocupació superiors o equivalents als de Sabadell o Terrassa’, assenyala Joan Franquesa, soci director de la immobiliària Feliu Franquesa, que destaca el fet que Sant Cugat és una de les ciutats del país amb més habitants amb estudis superiors (65,4%), que ‘la converteixen en una ciutat de llocs de treball, innovadora i de creixement econòmic’.

Necessitat d’habitatge

‘La necessitat d’habitatge assequible ja no només és per santcugatencs i santcugatenques que no volen marxar de Sant Cugat, sinó també per a la gent que treballa a la ciutat i que vol viure a Sant Cugat. És a dir, es produeixen dos vectors de demanda, els que treballen i volen viure a prop d’on treballen, i els habitants de Sant Cugat, que tot i que molts d’ells potser no treballen a la ciutat, però no volen viure fora del municipi’, afirma Franquesa, que reclama polítiques municipals que ajudin a donar resposta a totes dues demandes.

27 abril, 2021

La pandèmia provoca un èxode de barcelonins cap a ciutats de la segona corona metropolitana

El confinament forçat durant l’estat d’alarma, i l’auge del teletreball estan provocant que les grans capitals del país estiguin perdent pes relatiu respecte a les seves províncies en la compravenda d’habitatges. Sense anar més lluny, segons l’informe ‘El moviment migratori de Barcelona en temps de Covid-19’, elaborat per l’Oficina Municipal de Dades (OMD) de l’Ajuntament de Barcelona, un total de 13.094 persones han deixat d’estar empadronades a Barcelona de l’1 de gener a l’1 d’octubre de 2020. Unes xifres que se sumen a les de la darrera enquesta dels Serveis Municipals del consistori barceloní, que reflexa que la pandèmia ha fet créixer el descontentament de viure a la capital catalana fins al punt que ja arriba al 30% el nombre de ciutadans que, si pogués, viuria en un altre municipi que no fos Barcelona.

‘Arran de la pandèmia hi ha moltes famílies, d’un determinat perfil professional, que han pres la decisió de deixar Barcelona i traslladar-se a localitats de la primera i segona corona metropolitana, com pot ser el cas de Sant Just Desvern o Sant Cugat del Vallès, per a buscar una forma de vida diferent en entorns menys densos, amb més zones verdes i espais naturals, i una bona oferta d’equipaments’, assenyala Joan Franquesa, soci director de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, que afegeix que ‘la qualitat de vida, la proximitat i les bones comunicacions amb la ciutat comtal, i el seu envejable entorn natural, converteixen Sant Cugat en un espai privilegiat per viure-hi’.

La consolidació del teletreball també ha portat a molts catalans a plantejar-se un canvi de residencia. Segons dades de l’estudi ‘L’impacte de Covid-19 en estats d’ànim, expectatives i hàbits de consum’, publicat per EAE Business School, alguns factors que abans de la pandèmia tenien “molt pes” a l’hora de triar un habitatge, ara amb les noves necessitats derivades dels canvis en els hàbits de vida i les pràctiques laborals han perdut valor, com per exemple residir al centre de la ciutat o en una urbs. El 18% vol viure lluny del centre de la ciutat, i el 21% prefereix viure en una localitat més petita.

‘Estem davant d’un canvi de paradigma. La Covid-19 està impulsant noves demandes en el tipus d’habitatge. Des de Feliu Franquesa estem constatant aquestes noves tendències que la ciutadania demanda, destacant els immobles situats fora dels centres urbans, amb preferència per habitatges unifamiliars o plurifamiliars, amb àmplies terrasses i espais comuns’, indica Franquesa.

La immobiliària Feliu Franquesa, fundada l’any 2002, ofereix totes les gestions que tenen a veure amb serveis immobiliaris i jurídics, a més d’altres serveis complementaris, com l’assessorament en herències i testaments, la gestió de les plusvàlues i altres operacions bancàries associades a les gestions immobiliàries.

22 marzo, 2021

Feliu Franquesa reitera la necessitat de simplificar els tràmits urbanístics per reduir el termini d’atorgament de les llicències d’obres

El retard administratiu en la concessió de llicències és un dels grans obstacles que afecten el sector immobiliari del nostre país. Aquesta dilació crònica dels ajuntaments a l’hora de concedir les llicències d’obres, agreujada aquest darrer any per la paràlisi de l’activitat administrativa per la Covid-19, impacta en les butxaques dels compradors d’obra nova, que han d’assumir un sobrecost de gairebé 13 mil euros de mitjana per habitatge. A més d’assumir aquests sobrepreus, el comprador al seu torn, ha de prolongar l’estada en el seu habitatge habitual, assumint el pagament del lloguer o la quota hipotecaria del seu immoble actual, entre d’altres despeses addicionals.

Els ingressos municipals també es veuen afectats pel retard en aquestes llicències urbanístiques, tant pel tribut propi (ICIO, Impost sobre Construccions, instal·lacions i obres), com pel fet que els consistoris deixen d’ingressar la recaptació de l’IBI urbà corresponent a propietaris de nous habitatges durant aquest període. L’informe Llicències Urbanístiques: El tribut invisible, elaborat per l’Associació de Promotors Immobiliaris de Madrid (ASPRIMA) juntament amb EY Advocats, quantifica l’impacte recordatori en un descens d’ingressos de més de 10 milions d’euros per a l’Ajuntament de Madrid, i més de 4,2 milions per al de Barcelona.

24 mesos per una llicència d’obres a Sant Cugat del Vallès

Tot i que la legislació recomana un termini màxim de tres mesos per a obres majors i un mes per a obres menors, el temps mitjà que triguen a atorgar-se aquestes llicències d’obres a l’estat espanyol superen els 12 mesos. En municipis com Sant Cugat del Vallès, l’atorgament d’una llicència per obra major, supera els 24 mesos. ‘Els terminis de resolució a Sant Cugat són molt superiors als que seria raonable. Aquesta dilació no justificada en la tramitació de llicencies d’obres des de l’àrea de Desenvolupament Urbà, estan provocant uns perjudicis molt importants en la ciutadania i en el teixit empresarial de la ciutat’, assenyala Joan Franquesa, soci director de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa.

L’Ajuntament de Sant Cugat ha presentat aquest mes de març, un pla de millora per reduir el termini de resolució de l’atorgament de llicències urbanístiques a Sant Cugat, que inclou 12 accions per reduir els terminis. Segons Franquesa aquest pla de xoc arriba tard, i mostra el seu escepticisme amb la proposta presentada. ‘La solució no només passa per incrementar el personal. Aquest és un problema d’organització, d’aplicació de nous criteris urbanístics i de lideratge, i amb el pla que han presentat també hi manquen objectius i calendaris clars’. El soci director de Feliu Franquesa considera que ‘l’increment dels tràmits interns d’aquests darrers anys, ens allunya de tot el concepte de Finestreta Única Empresarial (FUE), agilitat i eficiència’, i advoca per tramitar els expedients urbanístics de forma telemàtica, així com l’externalització professional per la comprovació tècnica i jurídica dels projectes d’obres, per reduir, així, els terminis de comprovació per part dels tècnics municipals. ‘En la majoria de consistoris del país la tramitació d’aquestes llicències no s’ha digitalitzat, i aquest fre tecnològic, repercuteix en la gestió dels permisos’.

Finalment Franquesa, assenyala que és necessari que s’adoptin mecanismes que agilitzin el procés d’autorització, i posa d’exemple la Llei del Sòl aprovada recentment per la Comunitat de Madrid, que té com a objectiu agilitzar el termini d’atorgament de llicències mitjançant la fórmula de declaració responsable.

22 febrero, 2021

Feliu Franquesa demana un marc regulatori que impulsi el coliving com a solució habitacional

Compartir espais en què viu gent amb interessos comuns. Aquest és el punt de partida del coliving, una evolució del coworking, que busca obrir-se pas també en l’àmbit residencial.

Com la majoria de models col·laboratius, el coliving va sorgir de Silicon Valley ara fa més d’una dècada, quan van començar a arribar de forma massiva joves professionals atrets per l’enorme demanada d’ocupació, els quals es trobaven amb serioses dificultats per a trobar espais residencials adequats a les seves necessitats. I és quan van començar a aparèixer edificis en els quals els inquilins no només compartien zones comuns, sinó també un entorn on poder desenvolupar els seus projectes de negoci. El coliving és una extensió del coworking en el mercat de l’habitatge, que consisteix en dotar d’espais col·laboratius a professionals, que a més de compartir un lloc de feina, conviuen en un habitatge on poden relacionar-se i crear sinergies.

La major part del públic que acudeix als colivings, valoren la flexibilitat que els ofereix aquest model d’allotjament, en la que l’estància mínima és d’un mes i no incorren en despeses i gestions inicials. A més, el manteniment, la neteja i l’atenció les 24 hores del dia solen estar incloses, com en un hotel.

‘Aquest nou model residencial, a mig camí entre el pis compartit i la residencia universitària, és una alternativa al lloguer tradicional, en especial per a un segment de la població d’entre 25 i 35 anys, molts d’ells estrangers, que arriben al país per a treballar o estudiar durant un temps determinat, o també per a joves que busquen independitzar-se i no disposen dels recursos econòmics suficients’, afirma Joan Franquesa, soci director de la immobiliària Feliu Franquesa.

Amsterdam, Paris, Berlin, Londres o Copenhague, són algunes de les ciutats europees amb el mercat de coliving més evolucionat. A España, la implantació d’aquest sector està sent més lenta, ja que aquest ‘model residencial no està subjecte a una regulació clara. Cada comunitat autònoma té el seu marc regulador, fet que suposa un fre en el seu enlairament definitiu. El coliving només pot evolucionar si les administracions públiques entenen que han d’adaptar el planejament urbanístic a aquesta tipologia’ assenyala Franquesa, que defensa el desenvolupament del coliving en el sòl terciari que ara no està en el mercat per les circumstàncies actuals. La normativa actual que més s’ajusta al coliving a l’estat espanyol és la dels aparthotels, que s’adapta sobretot a les necessitats del segment de la població en edat laboral.

Catalunya pionera en regular la construcció d’edificis específics per a ‘coliving’

El govern català va aprovar a finals de 2020 el decret llei 50/2020, un paquet de mesures per estimular la promoció d’habitatge amb protecció oficial i de noves modalitats d’allotjament en regim de lloguer amb l’objectiu d’impulsar l’habitatge de lloguer a Catalunya. Sota aquest decret de la Generalitat, els promotors tant públics com privats, podran construir habitatges més petits amb espais comuns complementaris. Segons la normativa, aquests habitatges hauran de comptar amb un espai privat de mínim 24m2, i el accés a un mínim de 12m2 de superfície en espais comuns, tot i que la tipologia d’aquests espais complementaris no estan regulats en el decret, i depenen de la voluntat del promotor. El soci director de Feliu Franquesa, considera que el coliving pot solucionar el problema habitacional de Sant Cugat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. ‘Sant Cugat compte amb una població jove i preparada, amb universitats properes, i bones línies de comunicacions, per tant és un lloc magnífic per impulsar aquest model residencial. Considerem que la ciutat i el seu entorn necessita cobrir aquest tipus de mercat. El mercat d’aquell treballador estranger que treballa en una filial a l’estranger, i que ha de passar 3 mesos per presentar un projecte, o aquell estudiant que ve a estudiar durant un període determinat de temps, i que es troben amb la problemàtica que no troben cap habitatge de lloguer per aquest curt període de temps. El que busquen aquestes persones és el model que ja tenen en els seus països. Un espai amb la seva intimitat, però amb elements comuns’, conclou Franquesa.

21 enero, 2021

Feliu Franquesa reclama mesures perquè els joves puguin accedir a la compra d’un habitatge

La precarietat laboral i la dificultat per a estalviar dificulten que una bona part dels joves d’aquest país puguin accedir a un habitatge en propietat. Segons dades de l’última edició de l’Observatori d’Emancipació Juvenil, corresponent al primer semestre del 2020, només el 17,3% dels joves espanyols d’entre 16 i 29 anys viuen emancipats, la pitjor dada des de 2001. En l’actualitat, la bretxa que existeix entre els estalvis d’aquest col·lectiu i el pressupost necessari per a adquirir un habitatge és cada vegada més gran, la qual cosa dificulta que els joves puguin accedir a un habitatge propi.

Per a la majoria d’ells, l’import inicial del preu de l’immoble i les garanties que s’han d’aportar per a la concessió dels préstecs hipotecaris són també un gran escull. ‘En els últims temps ens trobem que la major part d’operacions de compravenda que realitzem, tenen sempre el hàndicap que la parella que vol comprar, malgrat tenir una estabilitat laboral i capacitat per a complir les quotes hipotecàries, no té l’estalvi necessari per a poder arribar al 30% del preu de compra per a poder completar l’operació’, afirma Joan Franquesa, soci director de la immobiliària Feliu Franquesa, que adverteix que ‘l’actual crisi provocada per la pandèmia, dificulta encara més l’accés dels joves al mercat de compra d’un habitatge, ja que la Covid-19 ha agreujat l’escassa capacitat d’emancipació que arrosseguen des de la crisi econòmica de 2008’.

En general, els bancs solen concedir hipoteques fins al 80% del valor de l’immoble, i rarament superen aquest percentatge per a minimitzar els riscos. Malgrat això, Franquesa reconeix que ‘en els últims temps s’està creant una discriminació flagrant en favor dels empleats de banca, que estan accedint a crèdits hipotecaris del 110%, una situació que contrasta amb la de la resta de treballadors, alguns d’ells amb millors salaris, que no poden accedir al préstec’.

Aval de les Administracions Públiques

Facilitar l’accés dels joves a l’habitatge és un dels reptes que arrossega el sector immobiliari en els últims anys. Franquesa posa l’exemple de països europeus com el Regne Unit, que en els últims anys ha llançat programes per a ajudar els joves a comprar el seu primer habitatge, o més recentment, la Comunitat de Madrid, que està tramitant el programa Primera Vivienda, que avalarà la hipoteca de 5.000 joves de fins a 35 anys que facin el pas de comprar el seu primer habitatge, presentin solvència econòmica, però manquin dels estalvis previs suficients per a accedir a un crèdit hipotecari. L’objectiu del pla és que els joves únicament aportin un 5% de l’operació total, mentre que la Comunitat de Madrid avalarà un 15% de la transacció, de manera que el banc pugui finançar fins a un 95% de l’habitatge. ‘Aplaudim vehicles públics com aquest, que avalen un crèdit pont als joves que no tenen els estalvis suficients per a pagar l’entrada. Considerem que més administracions públiques podrien avalar aquesta hipoteca. Sense anar més lluny, Catalunya compta amb la Societat de Garantia Recíproca, Avalis, que pertany a l’Institut Català de Finances, la missió principal del qual és facilitar l’accés al finançament de pimes i autònoms, davant entitats financeres. Des de Feliu Franquesa plantegem que Avalis també pugui avalar als joves catalans perquè accedeixin a la compra del seu primer habitatge’, conclou Joan Franquesa.

22 diciembre, 2020

Consells per reduir el risc de contagi a les llars durant les trobades nadalenques

Les festes nadalenques d’aquest 2020 estaran marcades per l’impacte de la Covid-19. L’acceleració de l’epidèmia d’aquests darrers dies, ens apropa cada dia més a una tercera onada de la pandèmia. Es per això, que les trobades familiars d’enguany representen un alt risc de contagi, i un repte per a la ciutadania, que haurà d’extremar les precaucions. A Catalunya, el Govern va anunciar el passat divendres noves restriccions per a aquest Nadal, mesures que han entrat en vigor aquest dilluns 21 de desembre, i que s’estendran fins l’11 de gener. Durant aquestes festes les reunions socials es limiten a 6 persones com a màxim, tret dels festius -24, 25, 26 i 31 de desembre, i 1 i 6 de gener-, en que s’amplia fins a grups de 10, sempre que els seus integrants formin part d’un màxim de dues bombolles de convivència diferents.

Més enllà de portar la mascareta, mantenir la distancia social i la higiene de mans, des de la immobiliària Feliu Franquesa, recomanem seguir una sèrie de consells per reduir el risc de contagi a les llars durant les trobades familiars d’aquest Nadal.

És aconsellable que els convidats es descalcin al arribar a casa. La mascareta ha d’utilitzar-se en tot moment, i només prescindir d’ella quan es vagi a menjar o beure. Si facilitem el gel hidroalcohòlic a l’entrada, evitarem que tots els invitats vagin al bany a netejar-se les mans.
El més convenient es que els àpats es facin a l’aire lliure, com ara terrasses o jardins particulars. En cas que no sigui possible, cal garantir una bona ventilació dels espais compartits. En aquest sentit és aconsellable tenir durant tot el dinar o sopar, les finestres obertes un pam perquè flueixi l’aire.
Com enguany les taules comptaran amb menys comensals, és important garantir la distancia de seguretat. Es recomana asseure als convidats d’una mateixa bombolla de convivència cara a cara. Si no es possible seguir aquesta distribució, és convenient asseure als invitats en diagonal, deixant la cadira de davant buida, per evitar que els convidats no convivents estiguin asseguts cara a cara.
Aquest Nadal és recomanable prescindir dels aperitius i dels entrants a compartir. El més adequat és dividir per endavant les racions i els entremesos, i que cada persona tingui el seu propi plat. Fins i tot, és aconsellable utilitzar vaixelles, coberts, i tovallons d’un sol ús, i d’aquesta manera podem tirar-ho tot al final.
D’altra banda, és important intentar reduir al màxim la durada de la trobada nadalenca, perquè aquesta no superi les dues o tres hores. Com més s’allargui la reunió, més possibilitats de contagi.
Al finalitzar la trobada, és imprescindible ventilar la llar i desinfectar totes les habitacions, principalment les estàncies on s’hagi desenvolupat l’àpat.

Per últim, des de la immobiliària santcugatenca volem agrair la confiança de tots els nostres clients durant aquest 2020, ‘amb el desig de que el proper any la vida torni a la normalitat. Feliu Franquesa continuarà estan al peu del canó, assessorant i acompanyant als seus clients de principi a fi, oferint-los tranquil·litat i confiança, i fent-los sentir com a casa’.

23 noviembre, 2020

Feliu Franquesa reitera la necessitat d’agilitzar el termini d’atorgament de llicències d’obres

Avui dia l’obtenció de la llicència d’obres és un dels grans obstacles de tot el procés de construcció d’una promoció immobiliària. La dilació en la concessió d’aquestes llicències no només suposa un mal de cap per als promotors i empresaris que volen desenvolupar un projecte, sinó que també té un cost en la butxaca dels compradors de 12.802€ per habitatge, segons dades de l’informe ‘Llicències urbanístiques: El tribut invisible’ elaborat per l’Associació de Promotors Immobiliaris de Madrid (Asprima) juntament amb EY Abogados, que analitza els efectes dels retards en deu municipis espanyols, entre ells Madrid, Barcelona, Màlaga, Palma de Mallorca, València i Saragossa. L’estudi estima que el temps mitjà que triguen a atorgar les llicencies d’obra a Espanya és de 12 mesos, tot i que la legislació recomana un termini màxim de tres mesos per a obres majors i un mes per a obres menors.

A Catalunya, segons un informe del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) elaborat a finals de 2019, el temps d’espera que passa des de que es presenten les llicències als ajuntaments fins que es concedeixen, oscil·la sobre els 5,6 mesos de mitjana, però per exemple, a districtes com Ciutat Vella, a Barcelona, o municipis com Sant Cugat del Vallès, aquest termini supera els 12 mesos. Precisament, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, va reconèixer fa pocs dies en declaracions a Cugat.cat, que ‘el consistori triga massa a donar les llicències d’obra’.

Joan Franquesa, soci director de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa coincideix plenament amb aquestes manifestacions de l’alcaldessa. ‘A Sant Cugat l’àrea d’urbanisme porta un retard no justificat en la tramitació de llicencies d’obres, i això a efectes dels particulars que realitzen aquests tràmits, per casa seva o per companyies promotores que volen desenvolupar un projecte, és un handicap molt important perquè encareix el producte i en aquests moments de pandèmia no es poden permetre el luxe de posar més pals a les rodes a l’economia productiva’.

Franquesa posa l’exemple de la Comunitat de Madrid, que ha modificat aquestes darreres setmanes la Llei del Sòl, per agilitzar el termini d’atorgament de llicències mitjançant la fórmula de declaració responsable, on el promotor es responsabilitza de que el que construirà es correspon amb la realitat. ‘Aplaudim aquest tipus d’iniciatives, ja que ajuden a que els propietaris rebin abans el seu habitatge, que l’administració pugui recaptar abans els impostos i les taxes associades, i que es pugui generar ocupació en tots els sectors associats a l’immobiliari’.

26 octubre, 2020

La immobiliària Feliu Franquesa veu contraproduent la nova llei que regula els preus dels lloguers i alerta d’una paralització del mercat

El passat 9 de setembre el Parlament de Catalunya va aprovar la ‘Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge’, que té com a objectiu rebaixar i congelar els preus dels nous contractes de lloguer a les àrees amb mercat d’habitatge de forta demanda. En aquestes àrees el preu no pot augmentar respecte al contracte anterior, si va ser firmat en els darrers 5 anys, i no pot superar l’índex de referència de preus de la Generalitat. La llei que va entrar en vigor el passat 22 de setembre, ha inclòs de manera transitòria 60 municipis catalans de més de 20.000 habitants. La nova normativa determina que Sant Cugat del Vallès és una de les zones del país amb falta d’habitatge assequible.

La immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa discrepa sobre la nova llei que regula els preus dels lloguers. ‘A les poques setmanes de l’entrada en vigor de la normativa creix la preocupació i comença a percebre’s una tendència a la paralització d’aquest sector immobiliari que portarà possiblement a una futura reducció del parc d’habitatges en arrendament’, assenyala Joan Franquesa, soci-director de la companyia, que adverteix que ‘la llei provocarà que els propietaris optin per vendre l’immoble davant una caiguda de la rendibilitat’. En aquest sentit, Franquesa afirma que ‘en els darrers anys en que s’ha evidenciat la necessitat d’habitatge assequible, també s’ha anat incrementat la tributació a la propietat privada. Per exemple, un habitatge a Sant Cugat comporta unes despeses i unes càrregues tributàries que en altres zones del país no tenen. I aquest aspecte la llei no ho contempla. Si tu vas gravant la propietat, i en canvi el propietari no pot adequar-se a la necessitat de mercat, arriba un moment que el propietari deixa de ser-ho, perquè decideix vendre. Aquestes mesures coercitives no obtindran el resultat pretès, i demostren un evident desconeixement del comportament del mercat de lloguer. Som un país de petits propietaris que necessiten seguretat jurídica i econòmica, i sobretot deixar de sentir-se l’ase de tots els cops’.

Escassetat d’un parc públic de lloguer

‘Amb l’aprovació d’aquestes mesures, el sector públic està traslladant al sector privat la responsabilitat de donar resposta a la problemàtica de la falta d’habitatge social. L’escassetat d’un parc públic de lloguer és responsabilitat de l’administració, i no pas dels propietaris privats’, assenyala el soci-director de Feliu Franquesa, que defensa que cal buscar un equilibri just entre la protecció de l’inquilí i els interessos dels propietaris.

La immobiliària, fundada l’any 2002, ofereix totes les gestions que tenen a veure amb serveis immobiliaris i jurídics, a més d’altres serveis complementaris, com l’assessorament en herències i testaments, la gestió de les plusvàlues i altres operacions bancaries associades a les gestions immobiliàries.

18 septiembre, 2020

La immobiliària Feliu Franquesa celebra el seu primer aniversari a les noves oficines de Mira-sol

Aquest mes de setembre, Feliu Franquesa, una de les agències immobiliàries amb més història de Sant Cugat, celebra el primer aniversari a les seves oficines situades al complex de Mira-sol Centre. La immobiliària, fundada l’any 2002, ofereix totes les gestions que tenen a veure amb serveis immobiliaris i jurídics, a més d’altres serveis complementaris, com l’assessorament en herències i testaments, la gestió de les plusvàlues i altres operacions bancaries associades a les gestions immobiliàries.

‘Per vendre o llogar un pis, hem de conèixer molt bé al client, per conèixer quines són les seves necessitats i poder oferir-li solucions per resoldre-les. A Feliu Franquesa assessorem i acompanyem als nostres clients de principi a fi, oferint-los tranquil·litat i confiança, i fent-los sentir com a casa’, assenyala Joan Franquesa, soci-director de la immobiliària, que fa una valoració positiva d’aquest primer any a la nova seu de la companyia a Mira-sol, un exercici marcat per l’impacte de la Covid-19. ‘Malgrat la crisi provocada per la pandèmia, des de Feliu Franquesa hem observat un augment de la demanda d’habitatge, que en realitat és demanda que s’ha anat acumulant durant el confinament. Aquests darrers mesos també hem evidenciat noves tendències en la demanda d’habitatges, destacant els immobles situats fora dels centres urbans, amb espais exteriors i entorns naturals’.

Equip interdisciplinari

La seguretat és primordial a l’hora de fer qualsevol tipus de gestió immobiliària, i per aquesta raó és important comptar amb un equip de professionals per assessorar-te. Feliu Franquesa posa a la disposició de venedors i compradors, de propietaris i llogaters, un ampli equip format per agents de la propietat immobiliària, administradors de finques i advocats, amb formació i coneixements actualitzats, i amb una clara vocació de servei.

La companyia pertany a diversos col·legis professionals i empresarials del sector immobiliari, com el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Land Economics Society (LAI), l’International Real Estate Federation (FIABCI), l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, Sant Cugat Empresarial o Pimec, i té un clar compromís social amb la comunitat.

7 enero, 2020

El Feng Shui: La millora dels teus espais

El Feng Shui, una tècnica oriental, ens ajudarà a reorganitzar la nostra casa i a aconseguir-ne una transformació personal, interior i vital.

Fa més de 5.500 anys els antics emperadors xinesos ja utilitzaven el Feng Shui per edificar els seus palaus. Buscaven el millor terreny, la millor orientació respecte als astres, la millor ubicació (pluges, vent, muntanyes, vegetació, rius) per tal d’ubicar tots els elements que posteriorment havien d´anar al seu interior. El seu mètode consistia en la recerca del Chi (energia) per optimitzar la bona combinació dels elements.

I com s’aplica el Feng Shui per millorar el Chi dels teus espais? Sobretot fent net, desfent-nos de tot allò que no és necessari. Un cop ens hem desfet del caos que provoca tenir els espais atapeïts, és important veure que tot allò que hem decidit que es queda, ens acompanya i ens afavoreix (imatges, quadres, mobiliari i decoració en general), i també ens aporta energia i positivisme.

A INSIDE, Espais Personalitzats ens interessa molt l’estètica i la pràctica i després de conèixer personalment a l’Ester Ferrer autora del llibre de Feng Shui “Armonízate”, creiem fermament que aquesta tècnica és una eina que ajuda a que les persones visquin en una llar on es respiri benestar, pau i harmonia.

L’Esther et parla de les direccions favorables, de quins elements afavoreixen i com equilibrar- los i com compensar el Ying i el Yang. Tot això ajuda a crear espais únics: llars on qui hi entra no en vol marxar.

Com empresa innovadora i que ens agrada estar al dia de totes les noves tendències, a INSIDE, Espais Personalitzats, integrem en els nostres projectes tot allò que hem après sobre aquesta tècnica per aconseguir el nostre objectiu: millorar la teva vida.