Creix el nivell de felicitat a la llar: així és l’habitatge ideal per a viure

En aquest darrer any, el nivell de felicitat de les llars espanyoles ha augmentat, segons es desprèn de ‘l’Observatori AEDAS Homes Juny 2022’, que assenyala que l’indicador que mesura aquest sentiment ha pujat des dels 7,3 punts sobre 10 de l’any passat, fins als 7,5 de l’actualitat.

En concret, els enquestats es mostren més satisfets perquè manifesten haver millorat en el darrer any el grau de satisfacció amb la seva llar (7,7), la relació amb els seus veïns (7,5) i estan més contents amb la urbanització, les qualitats i la ubicació en la qual resideixen (7,2).

L’informe defineix a més quina és la llar més feliç: famílies amb fills que resideixen en un habitatge en propietat, situat en un entorn rural i que teletreballen dos o tres dies a la setmana.

Habitatges sostenibles i digitalitzats

Una altra de les conclusions que es desprenen de l’informe és el paper de la sostenibilitat com a factor que suma felicitat a la llar. Els enquestats que resideixen en habitatges amb les qualificacions energètiques més altes diuen que se senten més feliços (8 punts sobre 10) que els que tenen una qualificació baixa, que qualifiquen la seva felicitat a la llar amb una nota mitjana de només 6,6 punts.

L’interès per un habitatge més digitalitzat també ha augmentat en els darrers 12 mesos. Els ciutadans valoren cada cop més les mesures que els fan més feliços a casa a nivell tecnològic, com poden ser, l’ús de robots aspiradores i de panys intel·ligents, disposar de domòtica, comptar amb un punts de recarrega de vehicles elèctrics o disposar d’una xarxa social per comunicar-se amb els seus veïns.

Els joves els menys contents   

A més, l’observatori recull que el segment social de més edat (de 51 a 65 anys) és el que experimenta més felicitat a la llar, amb 7,6 punts sobre 10. En canvi, els menys contents són els joves amb 7,3. Aquesta realitat posa de manifest un dels grans problemes socials del país, que no és un altre, que la dificultat de bona part dels joves d’accedir a un habitatge en propietat.

Segons dades de l’Observatori d’Emancipació presentades pel Consell de la Joventut d’Espanya (CJE) corresponents al segon trímestre de 2021, només el 15,6% dels joves espanyols entre 16 i 29 anys viuen emancipats, un percentatge que queda molt lluny del 26% que es va registrar l’any 2008. ‘La bretxa que existeix entre els estalvis dels joves i el pressupost necessari per a adquirir un habitatge és cada vegada més gran, la qual cosa dificulta que aquest col·lectiu pugui accedir a un habitatge propi’, asseyala Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària Feliu Franquesa, que reclama mesures urgents perquè els joves puguin accedir a la compra d’un habitatge.

Andreu posa l’exemple de països europeus com el Regne Unit, que en els darrers anys ha llançat programes per a ajudar els joves a comprar el seu habitatge, o la Comunitat de Madrid, amb el programa Primera Vivienda, que avala la hipoteca de 5.000 joves de fins a 35 anys que facin el pas de comprar el seu primer habitatge.

La pujada continuada dels costos dels materials i energia, encareix un 10% el preu de l’habitatge d’obra nova

L’Índex de Preus al Consum va experimentar el passat mes de maig un augment del 0,8% en relació al mes anterior i va incrementar la taxa interanual quatre dècimes, fins al 8,7%, segons dades oficials. Aquesta tensió inflacionista comença a afectar de ple el sector immobiliari, i més concretament, el mercat d’habitatge d’obra nova.

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la taxa anual l’habitatge d’obra nova es va encarir quatre punts, fins al 10,1%. D’altra banda, la variació anual de l’Índex de Preus d’Habitatge (IPV) en el primer trimestre de 2022 augmenta més de dos punts i se situa en el 8,5%. Per tipologia, els preus de l’habitatge nou pugen un 3,2% entre el primer trimestre de 2022 i el quart de 2021.

L’augment dels costos de construcció s’han convertit en la gran amenaça del sector de la construcció i de la promoció al nostre país. Sense anar més lluny, els costos en edificació residencial es van disparar un 23,5% l’any passat, davant del descens del 3,8%, que van registrar l’any 2020, segons dades de l’Índex de Costos Directes de Construcció que elabora anualment la constructora ACR. La pujada està directament relacionada amb l’increment en el preu de les matèries primeres, l’energia i el transport.

La demanda supera l’oferta

A més, segons alerta Societat de Taxació en el seu darrer cens sobre habitatge d’obra nova, l’estoc disponible d’habitatge nou s’ha reduït un 39% a Madrid capital i un 18% a Barcelona durant el darrer any. A la ciutat comtal, l’estoc ha disminuït un 17,8% després de passar de 1.409 a 1.158 unitats. Si el ritme d’absorció es manté, l’oferta d’habitatge nou s’esgotaria en 12,9 mesos en els municipis metropolitans i en 12,6 en el cas de Barcelona. ‘L’actual oferta existent no satisfà a tota la demanda que està cercant una nova llar d’obra nova. Aquesta situació està conduint a una escalada de preus d’aquest tipus d’habitatges’, afirma María Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca, Feliu Franquesa.

Retard administratiu en la concessió de llicències d’obres

Andreu també assenyala que actualment ‘l’obtenció de la llicència d’obres és un dels grans obstacles de tot el procés de construcció d’una promoció immobiliària’. Aquesta dilació dels ajuntaments a l’hora de concedir les llicencies d’obres, també impacta en les butxaques dels compradors d’obra, que han d’assumir un sobrecost de gairebé 13 mil euros de mitjana per habitatge, segons dades de l’informe ‘Llicències urbanístiques: El tribut invisible’ elaborat per l’Associació de Promotors Immobiliaris de Madrid (Asprima) juntament amb EY Abogados, que ha analitzat els efectes dels retards en deu municipis espanyols.

Malgrat tot això, la sòcia directora de Feliu Franquesa destaca l’auge que viu el mercat d’habitatge d’obra nova. ‘La pandèmia i el llarg confinament han provocat en aquests darrers anys noves tendències en el sector residencial La preferència dels compradors per mudar-se a una casa més gran, amb amplies terrasses i espais exteriors, ha estat un dels principals canvis, amb un augment de les vendes d’habitatge d’obra nova’.

La immobiliària santcugatenca posa a disposició de venedors i compradors, de propietaris i llogaters, un ampli equip format per agents de la propietat immobiliària, administradors de finques i advocats amb formació i coneixements actualitzats, i amb una clara vocació de servei.

Feliu Franquesa ofereix totes les gestions que tenen a veure amb serveis immobiliaris i jurídics, a més d’altres serveis complementaris, com l’assessorament en herències i testaments, la gestió de les plusvàlues i altres operacions bancàries associades a les gestions immobiliàries.

La demanda de compra d’habitatge se situa en màxims històrics

El mercat del lloguer i el de la compravenda s’han intercanviat les posicions. Així es desprèn de l’informe ‘Radiografia del mercat de l’habitatge 2021-2022’ realitzat per Fotocasa Research, que mostra que en aquest inici d’any, la demanada per a comprar habitatge representa el 50% del mercat, enfront del 38% que busca lloguer. El 12% restant busca simultàniament els dos mercats.

L’estudi evidencia que la demanda de compra d’habitatge s’ha incrementat 10 punts percentuals en un any, al passar del 40% (febrer 2021) al 50% (febrer 2022).  Per la seva part, la demanda per a llogar habitatge ha caigut 12 punts en el darrer any, i ha passat del 50% (febrer 2021), al 38% (febrer 2022).

La participació en el mercat immobiliari torna a xifres pre-covid 

Les dades de particulars que han participat en el mercat de l’habitatge en l’últim any, ja sigui des del costat de l’oferta o de la demanda, és del 31%, una xifra que retorna a dades prèvies a la pandèmia (febrer 2020). En el cas de Catalunya, la activitat de particulars en el mercat immobiliari, ha estat del 29%, set punts menys que a l’agost de 2021, però amb nivells idèntics a la participació registrada al febrer de 2020.

Reducció en el mercat d’arrendament d’habitatge

L’estudi de Fotocasa també mostra com a Catalunya, l’activitat en el mercat de lloguer s’ha reduït respecte a l’anterior informe del portal immobiliari (agost 2021), passant del 23% al 16%. En concret, aquest descens ve provocat pels baixos percentatges de persones que han firmat un contracte de lloguer com a inquilins, que ha passat d’un 10% (agost 2021) a un 6% (febrer 2022).

Segons Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, aquesta reducció en el mercat d’arrendament català, ‘s’explica en part, per la llei catalana d’habitatge que regulava els preus dels lloguers ( llei 11/2020 que va tombar el TC el passat 10 de març). La llei ha portat a la paralització d’aquest sector immobiliari, i a una reducció del parc d’habitatge en arrendament, ja que molts propietaris han optat per vendre el seu immoble davant la caiguda de la rendibilitat’.

La demanda de compra supera a la de lloguer

Estem davant d’un canvi de paradigma. La pandèmia ha tornat a posar en valor la compra d’un habitatge, i ha disparat l’interès per voler canviar de casa. Des de Feliu Franquesa hem pogut constatar aquest noves tendències que els compradors demanden, destacant els immobles situats fora del centres urbans, amb preferència per habitatges unifamiliars, amb amplies terrasses’, assenyala la sòcia directora de Feliu Franquesa.

La immobiliària santcugatenca posa a disposició de venedors i compradors, de propietaris i llogaters, un ampli equip format per agents de la propietat immobiliària, administradors de finques i advocats amb formació i coneixements actualitzats, i amb una clara vocació de servei.

Feliu Franquesa reclama mesures efectives que permetin recuperar la confiança en el mercat de lloguer

El passat 10 de març el TC va tombar part de la llei catalana d’habitatge (Llei 11/2020) que regula el preu dels lloguers, al considerar que la normativa suposa una invasió de la comunitat autònoma en les competències de l’Estat.

La llei obligava a rebaixar i congelar els preus dels nous contractes de lloguer a les àrees amb mercat d’habitatge de forta demanda, que englobava a 60 municipis catalans de més de 20.000 habitants, entre els quals es trobava Sant Cugat del Vallès.

La resolució del TC declara inconstitucionals i nuls onze dels articles de la llei catalana d’habitatge, en considerar que suposen una invasió de la comunitat autònoma a les competències de l’estat. La sentencia del Constitucional no afecta els contractes signats abans d’aquesta resolució, que es mantindran en els mateixos termes, i només serà efectiva per als contractes que es formalitzin a partir d’ara.

L’oferta d’habitatges en arrendament disminueix des de l’entrada en vigor de la llei

La immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, ja va alertar en el seu moment a través d’un comunicat, que la normativa aprovada l’any 2020 pel Parlament de Catalunya, era contraproduent i que paralitzaria el mercat. De fet, un any després de l’entrada en vigor de la llei, l’oferta d’habitatges en arrendament va disminuir un 42% a la ciutat de Barcelona, segons dades del portal immobiliari Idealista. A més, durant aquest mateix període en que es va implantar el control de preus, Barcelona va registrar una reducció en les seves rendes del 8,2%, una xifra inferior a la de la ciutat de Madrid, on els preus van disminuir un 9,3%, sense cap llei que reguli el preu del lloguer.

Feliu Franquesa lamenta una vegada més la inseguretat jurídica que pateix el mercat de l’habitatge a Catalunya. ‘Reclamem al Govern de la Generalitat mesures efectives que creïn seguretat, estabilitat, i que permetin recuperar la confiança en el lloguer, i no mesures coercitives que demostren un evident desconeixement del mercat de lloguer’, assenyala Maria Andreu, sòcia directora de l’agència santcugatenca, que reitera la necessitat ‘d’apostar per mesures que generin seguretat jurídica i que incentivin el desenvolupament d’un parc públic d’habitatge de lloguer’, així com ‘la necessitat de buscar un equilibri just entre la protecció de l’inquilí i els interessos dels propietaris’.

La immobiliària, fundada l’any 2002, ofereix totes les gestions que tenen a veure amb serveis immobiliaris i jurídics, a més d’altres serveis complementaris, com l’assessorament en herències i testaments, la gestió de les plusvàlues i altres operacions bancàries associades a les gestions immobiliàries.

La demanda d’habitatges eficients creix un 30% des de l’inici de la pandèmia

La demanda d’habitatges amb eficiència energètica s’ha incrementat un 30% des de l’inici de la pandèmia. Així ho revela un estudi realitzat pel Consell General dels Col·legis Oficials d’Agents de la Propietat Immobiliària (CGCOAPI).

La pandèmia del coronavirus i el confinament de la població han provocat noves tendències en el sector residencial. Els criteris de cerca han variat, i han aparegut noves demandes per part dels compradors, que s’han traduït amb un augment del 30% en la demanda d’habitatges amb bona eficiència energètica. Segons indica l’estudi del CGCOAPI , dins dels factors més valorats, destaquen que l’habitatge tingui un rendiment elevant d’eficiència energètica i uns aïllaments acústics de qualitat.

‘La sostenibilitat és una de les tendències a l’alça del sector immobiliari en els darrers anys. Factors com l’encariment de l’energia, sumats a que els ciutadans van adquirint consciència de la importància de l’eficiència energètica a la llar, han convertit aquest paràmetre en un dels atributs més valorats per part dels compradors’, assenyala Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa.

Per habitatge eficient, s’entén tot aquell que aprofita al màxim els recursos climàtics i energètics del mitjà on es troba, per aconseguir el confort de manera natural. Per això, redueix al màxim la seva demanda energètica i les seves emissions de diòxid de carboni i prioritza les fonts d’energies renovables, a fi de poder gaudir d’habitatges càlids a l’hivern i frescos a l’estiu, optimitzant l’eficiència de calefacció, refrigeració i il·luminació, reduint la dependència de mitjans artificials.

El certificat energètic es obligatori des de l’1 de de juny de 2013 per a poder llogar o vendre un immoble o local. A més, els immobles de nova construcció es regeixen des de 2019 per la nova normativa del Codi Técnic de Tecnificació (CTE), que obliga a reduir les necessitats energètiques de l’habitatge, i incorporar energies renovables als edificis.

Eficiència energètica, segona raó de compra d’habitatge d’obra nova

Sense anar més lluny, l’eficiència energètica és la segona raó per la qual els demandants opten per comprar en el mercat d’obra nova. Així és desprèn del l’informe ‘Perfil del comprador d’obra nova el 2021’, realitzat per Fotocasa Reserach, que situa aquest paràmetre només per sota del demandant que assenyala como a motiu per considerar l’obra nova, el fet de no tenir que realitzar reformes. ‘Actualment l’eficiència energètica té un pes molt important en la decisió de compra. Cada vegada són més les persones que estan disposades a canviar d’habitatge amb l’objectiu de tenir una llar més eficient’, afirma la sòcia directora de Feliu Franquesa.

La immobiliària, fundada l’any 2002, ofereix totes les gestions que tenen a veure amb serveis immobiliaris i jurídics, a més d’altres serveis complementaris, com l’assessorament en herències i testaments, la gestió de les plusvàlues i altres operacions bancàries associades a les gestions immobiliàries.

Més del 40% de les llars no disposen d’un lloc adequat per a desenvolupar el teletreball

La pandèmia ha provocat un canvi substancial en l’adopció accelerada del treball des del domicili particular. Sense anar més lluny, durant el segon trimestre de 2020, coincidint amb el període estricte de confinament, el 16,2% dels empleats espanyols (3.015.200), van treballar des de casa seva més de la meitat dels dies. Tot i això, la tornada al treball presencial s’ha consolidat durant el tercer trimestre d’aquest l’any. Segons dades de l’informe sobre els Indicadors del teletreball publicat pel Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació digital, durant aquest període prop de 1,6 milions de persones van treballar des del domicili, el que suposa un 8% dels treballadors en actiu. Malgrat el descens, actualment el teletreball continua sent gairebé el doble del registrat abans de la pandèmia, que era del 4,8% al desembre de 2019.

Disponibilitat d’espai en un habitatge

Hi ha una sèrie de reptes a què s’ha d’enfrontar el teletreball si es vol convertir no només en un model alternatiu al treball presencial, sinó en el dinamitzador de tot un procés de transformació de la societat. En aquest sentit, segons dades de l’Informe sobre el teletreball a Espanya 2021, elaborat per Ranstad Research, el 41,5% dels habitatges espanyol, no són adequats per al teletreball, perquè no disposen d’una habitació no utilitzada com a dormitori que es pugui habilitar com a despatx o oficina, una situació que no només redunda negativament en la productivitat dels treballadors, sinó també en les seves possibilitats de conciliar la vida familiar amb la laboral.

L’informe revela que, a nivell autonòmic, Extremadura (69,9%), Castella i Lleó (65,6%), i Galicia (64,4%), compten amb una oferta més gran d’habitatges adequats per a teletreballar, mentre Catalunya ocupa la sisena posició, amb un 62,7% d’habitatges.

Les gran capitals perden pes relatiu en la compravenda d’habitatges

L’estudi també ressalta, que les mides dels habitatges actuals i la seva adequació per al teletreball, poden portar a moltes persones que treballen en remot a mudar-se a habitatges més grans, la qual cosa resulta més assequible a mesura que augmenta la distància dels principals centres urbans. ‘La pandèmia i la consolidació del teletreball, han impulsat noves tendències que la ciutadania demanada, destacant els habitatges situats fora del grans centres urbans, amb preferència pels immobles unifamiliars o plurifamiliars, amb àmplies terrasses i espais comuns’, assenyala María Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, que afegeix que Sant Cugat del Vallès, gràcies a la seva proximitat amb Barcelona, al seu envejable entorn natural, i a la seva oferta d’equipaments de primer nivell ‘la converteixen en una ciutat privilegiada per viure-hi’.

Entra en vigor el nou sistema de càlcul de l’impost de plusvàlua municipal

El 10 de novembre va entrar en vigor el Reial Decret que reforma l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IVTNU), l’anomenada plusvàlua municipal, després que el Tribunal Constitucional anul·lés el passat 26 d’octubre, el mètode utilitzat fins ara de càlcul de la base imposable d’aquest impost, que cobren els ajuntaments per la venda, la donació o l’herència d’un habitatge.

La nova normativa estableix que els contribuents que demostrin que no han obtingut beneficis amb la venda o la recepció d’un immoble estaran exempts de pagar l’impost. Per la resta fixa dos formules de càlcul, una directa, i l’altre objectiva, i el contribuent es podrà acollir a la més beneficiosa.

Estimació Directa

Aquesta primera opció de càlcul permetrà emprar com a base imposable la plusvàlua real que s’obté, és a dir, la diferencia entre el valor de compra i el de venda de l’immoble. Al resultat s’aplicarà el tipus que fixi cada municipi, que mai no podrà superar el 30%.

Estimació objectiva

En la segona d’aquestes opcions, la base imposable s’obtindrà multiplicant el valor cadastral del terreny en el moment de la meritació  pels coeficients que aprovi el consistori al qual correspongui l’exacció de l’impost i que dependran del període de generació de l’increment del valor. Aquests coeficients seran actualitzats cada any, mitjançant una norma de rang legal, tenint en compte l’evolució del mercat immobiliari.

En aquest sentit, amb l’entrada en vigor del nou impost de plusvàlua, aquests percentatges varien de manera no lineal depenent de quan es va adquirir, vendre, o heretar el pis. Anteriorment, aquests coeficients eren lineals donant per fet, que el sòl urbà es revalorava cada any, i la pujada era en blocs de cinc anys.

Penalitzar l’especulació

El nou Reial Decret també fixa un coeficient per gravar les plusvàlues generades en menys d’un any, és a dir, totes aquelles compravendes en que hagi transcorregut  menys de 12 mesos entre la data d’adquisició i la de transmissió, i que per tant, puguin tenir un caràcter més especulatiu.

La qualitat de vida i el seu envejable entorn natural, converteixen Sant Cugat en una ciutat privilegiada per a viure

Sant Cugat del Vallès ha esdevingut en els darrers 20 anys, una ciutat moderna i capdavantera, que ha convertit el municipi en un pol d’atracció de talent i ocupació d’alt valor afegit. ‘La seva proximitat i les bones comunicacions per tren i carretera amb la ciutat de Barcelona, juntament amb el seu envejable entorn natural, converteixen Sant Cugat en una ciutat privilegiada per a poder viure’, assenyala Joan Franquesa, soci director de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa.

Les àrees verdes, segell distintiu de la ciutat

Atesa la seva situació geogràfica, el seu clima mediterrani temperat, la hidrologia, la vegetació i la fauna, el municipi gaudeix d’una gran riquesa i diversitat biològica. Destaca per ser una ciutat verda, amb un 45% de zona forestal i una superfície total d’espais verds urbans de 292,7 hectàrees, de les quals gairebé el 60% són espais de parcs i jardins dins de l’àmbit urbà. La ciutat compta a més, amb 53.000 arbres, de fins a 165 especies diferents,  dels quals gairebé 27.000  es troben als carrers. De fet, Sant Cugat doble el nombre d’arbres per habitant respecte a la mitjana dels municipis del seu entorn.

D’altra banda, el passat mes de setembre la ciutat va revalidar per tercer any consecutiu, les 4 Flors d’Honor, el màxim guardó del 10è Premi Viles Florides, que reconeix la gestió dels millors projectes d’enjardinament, mobiliari urbà i espais lúdics de Catalunya i Andorra.

‘Els espais verds són un dels segells d’identitat de Sant Cugat, que la converteixen en una opció ideal per a totes aquells que busquen naturalesa i qualitat de vida, sense necessitat d’allunyar-se de la ciutat de Barcelona’ afirma Joan Franquesa, que constata que arran de la pandèmia, moltes famílies d’un determinat perfil professional han decidit deixar la ciutat comtal, i traslladar-se a municipis de la primera i segona corona metropolitana, com és el cas de Sant Just Desvern o Sant Cugat del Vallès, ‘per cercar una forma de vida diferent, amb entorns menys densos, zones verdes i espais naturals, i amb una bona oferta d’equipaments de primer nivell’.

La immobiliària Feliu Franquesa, fundada l’any 2002, ofereix totes les gestions que tenen a veure amb serveis immobiliaris i jurídics, a més d’altres serveis complementaris, com l’assessorament en herències i testaments, la gestió de plusvàlues i altres operacions bancaries associades a les gestions immobiliàries.

La llei catalana que regula el preu dels lloguers fa disminuir un 40% l’oferta un any després de la seva aprovació

Ara fa un any, el Parlament aprovava la ‘Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge’, que tenia l’objectiu de rebaixar i congelar els preus dels nous contractes de lloguer a les àrees amb un mercat d’habitatge de forta demanada. Un any després de l’entrada en vigor d’aquesta llei, l’oferta d’habitatges en arrendament ha disminuït un 42% a la ciutat de Barcelona, segons dades del portal immobiliari Idealista.

La llei no ha impactat en els preus

A més, durant aquest mateix període en què s’ha implantat el control de preus, Barcelona ha registrat una reducció en les seves rendes del 8,2%, una xifra inferior a la de Madrid, on els preus han disminuït un 9,3%, sense cap llei que reguli el preu del lloguer.

‘Fa un any amb l’entrada en vigor d’aquesta llei ja vàrem alertar que la normativa portaria a la paralització d’aquest sector immobiliari, i a una reducció del parc d’habitatges en arrendament’, assenyala Joan Franquesa, soci director de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, que afirma que ‘la conseqüència principal d’aquesta situació, és un augment de la demanda, que juntament amb la reducció de l’oferta, està provocant que els futurs inquilins tinguin un mercat molt més reduït, el que dificultarà encara més l’accés a un habitatge de lloguer’.

Aquest augment de la demanda queda reflectit, en l’índex de la demanada relativa que elabora el portal Idealista, mesurant el nombre de contactes que rep de mitjana cada anunci de lloguer. Durant el mes setembre de 2020 aquest índex se situava en el 1,7, mentre que durant la mateixa setmana de 2021, aquest indicatiu va arribar fins als 4,8, una xifra rècord.

Necessitat d’un parc públic de lloguer

‘En els darrers anys en que s’ha evidenciat la necessitat d’habitatge assequible, també s’ha incrementat la tributació a la propietat privada. Amb l’aprovació d’aquestes mesures coercitives, el sector públic està traslladant al sector privat la seva falta d’actuació durant molts anys, que ha provocat un dèficit d’habitatge. social. L’escassetat d’un parc públic de lloguer és responsabilitat de l’administració, i no pas dels propietaris privats, que són l’ase de tots els cops’, assenyala Franquesa, que admet que la regulació dels preus no és la mesura adequada per millorar l’accessibilitat a l’habitatge. ‘S’ha d’apostar per mesures que generin seguretat jurídica i que incentivin el desenvolupament d’un parc d’habitatge de lloguer’ i reclama la necessitat de buscar un equilibri just entre la protecció de l’inquilí i els interessos dels propietaris

La compravenda d’habitatges unifamiliars assoleix màxims històrics

La Covid-19 i el confinament de la població han provocat durant aquests darrers mesos, noves tendències en el sector residencial. La preferència dels compradors per mudar-se a una casa més gran, amb amplies terrasses i espais exteriors, ha sigut un dels principals canvis que ha provocat la pandèmia, amb un augment de les vendes d’habitatge d’obra nova, i dels habitatges unifamiliars. Segons dades del Col·legi de Registradors, durant el darrer trimestre de 2020, la compra d’habitatges unifamiliars va registrar un màxim històric en copar el 22,5% de totes les operacions d’actius residencials realitzades. Aquesta tendència s’ha mantingut durant el primer trimestre de 2021, ja que tot i baixar lleugerament, l’habitatge unifamiliar ha suposat el 21% de les compravendes durant aquest període, fet que suposa el tercer màxim històric, només superat pels trimestres precedents.

Nova demanda d’habitatges

‘No hi ha cap mena de dubte que estem davant d’un canvi de paradigma. Alguns factors que abans de la Covid-19 eren determinants a l’hora de comprar un habitatge, actualment amb les noves necessitats derivades dels canvis en els hàbits de vida i les pràctiques laborals han anat perdent pes’, assenyala Joan Franquesa, soci director de la immobiliària Feliu Franquesa, que afegeix que ‘la pandèmia ha impulsat noves tendències que la població demanda, destacant els immobles situats fora dels grans centres urbans, amb entorns menys densos i més zones verdes, i preferència per habitatges unifamiliars i plurifamiliars, que comptin amb amplies terrasses i espais comuns com piscina o gimnàs’.

Equip interdisciplinari

La seguretat és primordial a l’hora de fer qualsevol tipus de gestió immobiliària, i per aquesta raó és important comptar amb un equip de professionals que puguin assessorar-te. Feliu Franquesa posa a disposició de venedors i compradors, de propietaris i llogaters, un ampli equip format per agents de la propietat immobiliària, administradors de finques i advocats amb formació i coneixements actualitzats, i amb una clara vocació de servei.

La immobiliària, fundada l’any 2002, ofereix totes les gestions que tenen a veure amb serveis immobiliaris i jurídics, a més d’altres serveis complementaris, com l’assessorament en herències i testaments, la gestió de les plusvàlues i altres operacions bancàries associades a les gestions immobiliàries.