Anàlisi en profunditat de la nova llei d’habitatge: quin impacte tindrà al mercat immobiliari?

L’objectiu declarat a la nova Llei d’Habitatge és abordar o atenuar els problemes actuals d’habitatge a Espanya, però, la percepció dels mitjans sobre el problema i els mètodes per implementar aquestes solucions planteja dubtes sobre la seva eficàcia potencial. A Feliu&Franquesa realitzem una anàlisi en profunditat per saber quin impacte tindrà aquesta nova normativa al mercat immobiliari.

Els llogaters i les associacions de propietaris afirmen que el text perjudicaria l’aspecte juridicoprivat dels drets de propietat. Fins fa poc temps, el dret a la propietat era inqüestionablement, considerat un dret humà fonamental. De fet, Espanya sempre s’ha enorgullit del sistema legal, que està construït per ser comparable a altres sistemes de la Unió Europea i fins i tot una figura protectora del propietari.

A més, el text contempla l’obligació de dedicar el 40% o el 20% de l’edificabilitat residencial a habitatge protegit, segons la situació i la intervenció de les rendes. La fiabilitat del sistema immobiliari espanyol, una de les principals raons per les quals els inversors estrangers fins ara elegien Espanya a l’hora de fer inversions immobiliàries, quedarà molt perjudicada per aquesta nova normativa.

Hi ha dues coses importants a considerar:

D’una banda, la crisi de l’habitatge se centra en els propietaris, especialment els grans fons d’inversió, com si fossin els grans propietaris d’Espanya, tot i que només controlen (percentatge que varia segons la font consultada) el 4, 2% de l’habitatge de lloguer. Tot i això, les dades revelen que el propietari típic d’habitatges de lloguer a Espanya (i en particular d’habitatges) és un particular, inclosos els jubilats, que normalment compten amb dos o tres habitatges per obtenir rendibilitat extra i contrarestar la inflació.

D’altra banda, correspon als governs autonòmics decidir la posada en marxa o no de totes aquestes mesures. Com que els governs regionals decidiran si implementar o no polítiques que alguns agents del mercat immobiliari, es produiran friccions polítiques entre ells i el govern central. Però també és possible que els governs regionals que ja s’han oposat a aquestes mesures acabin recorrent-les al Tribunal Constitucional.

Tot i que els crítics d’aquest text assenyalen que generarà incertesa, manca de seguretat jurídica i escàs interès econòmic per als inversors, tant nacionals com internacionals, desincentivant l’arribada de nous capitals a aquest mercat i la consegüent baixa d’un sector crucial per als espanyols. economia. Així que caldrà esperar per saber què passa a mitjà termini.

Assegurança de llar per a propietaris i llogaters: diferències clau

L’assegurança de la llar és una manera de protegir tant els propietaris com els llogaters de possibles pèrdues o danys a la seva propietat i pertinences. Si bé hi ha similituds en els tipus de cobertura oferts per a tots dos casos, també hi ha diferències clau entre l’assegurança de la llar per a propietaris i llogaters. A Feliu&Franquesa t’expliquem aquestes diferències.

Cobertura del continent

La cobertura del continent és una diferència fonamental. Els propietaris necessiten una assegurança que cobreixi l’estructura de l’edifici, ja que són responsables del manteniment i la reparació en cas de danys. D’altra banda, els llogaters no tenen la responsabilitat d’assegurar-ne l’estructura, ja que és responsabilitat del propietari de l’immoble.

Cobertura de contingut

Tant els propietaris com els llogaters poden obtenir cobertura per a les seves pertinences personals, com ara mobles, electrodomèstics i dispositius electrònics. No obstant això, els propietaris poden necessitar una cobertura més àmplia a causa de la quantitat i el valor dels béns que tenen a la propietat.

Responsabilitat civil

La responsabilitat civil és una altra diferència important. Els propietaris necessiten una assegurança de llar que els protegeixi de possibles demandes per lesions o danys a tercers que passin a la seva propietat. Els llogaters també poden obtenir cobertura de responsabilitat civil, però sol ser de menor abast, ja que no són els responsables directes del manteniment de la propietat.

Pèrdua de lloguer

Els propietaris poden assegurar la pèrdua d’ingressos per lloguer si la seva propietat es torna inhabitable a causa d’un esdeveniment cobert. Això els brinda protecció financera durant el temps que porta reparar la propietat. Els llogaters no tenen aquesta preocupació, ja que la seva responsabilitat principal és pagar el lloguer acordat.

Millores i modificacions

Els propietaris poden incloure una cobertura addicional per protegir les millores i modificacions que han realitzat a la propietat. Això podria incloure millores a la cuina, banys o sistemes de seguretat. Els llogaters generalment no necessiten aquest tipus de cobertura, ja que les millores realitzades en una propietat llogada són responsabilitat del propietari.

Les diferències principals entre l’assegurança de la llar per a propietaris i llogaters rauen en la cobertura de l’estructura, la responsabilitat civil i la pèrdua de lloguer. Els propietaris han d’assegurar l’estructura de l’edifici i protegir-se de possibles demandes i pèrdua d’ingressos per lloguer. D’altra banda, els llogaters no tenen la responsabilitat d’assegurar l’estructura i tenen menys responsabilitat civil. Tots dos poden obtenir cobertura per a les seves pertinences personals, però els propietaris poden requerir una cobertura més àmplia a causa de la quantitat i el valor dels béns que tenen a la propietat.

Consells per estalviar diners durant una mudança

 Mudar-se pot ser un procés costós, però hi ha estratègies efectives per estalviar diners durant aquest període. A Feliu&Franquesa et deixem alguns consells per estalviar diners durant una mudança.

Planificació anticipada

Comença a planificar la teva mudança amb prou antelació. Això et permetrà comparar preus de diferents serveis, cercar ofertes i prendre millors decisions. A més, reservar serveis amb anticipació pot significar trobar tarifes més econòmiques.

Recicla i ven

Per recuperar una mica de diners i no portar-te coses que no necessitaràs al teu nou habitatge aprofita per desfer-te de tot allò que no necessitis abans d’empaquetar Ven o dona els articles que estiguin en bon estat. cosa que reduirà la quantitat d’objectes que hauràs d’empacar i transportar, cosa que es traduirà en estalvis en termes de temps i diners.

Obtingues pressupostos de diferents empreses de mudances

Demana pressupostos a diverses empreses de mudances i compara els preus. És important que el pressupost inclogui tots aquells com l’embalatge, el transport i la descàrrega, entre d’altres. Considera també la reputació i les ressenyes de les empreses abans de prendre una decisió.

Utilitza materials d’embalatge econòmics

En lloc de gastar diners en caixes i materials d’embalatge nous, cerca alternatives més econòmiques. Per exemple, pots demanar caixes usades a botigues locals o utilitzar recipients que ja tinguis a casa. També podeu utilitzar roba, tovalloles o mantes per protegir els vostres objectes fràgils en lloc de comprar paper bombolla.

Embala tu mateix

En comptes de contractar un servei d’embalatge, considera fer-ho tu mateix. Empaqueta amb cura les teves pertinences, etiqueta-les adequadament i utilitza materials d’embalatge que siguin més assequibles. Això us permetrà estalviar diners en el cost addicional de contractar un servei d’embalatge.

Aprofiteu l’ajuda d’amics i familiars

En lloc de contractar una empresa de mudances per carregar i descarregar les teves pertinences, demana ajuda als teus amics i familiars. Ofereix un àpat o algun tipus d’agraïment a canvi de suport. Això us ajudarà a reduir les despeses associades amb el personal de mudança.

Estalvia en subministraments

Abans de mudar-te, assegura’t de cancel·lar els subministraments al teu antic habitatge i transferir-los a la teva nova llar. Aprofita aquesta oportunitat per comparar proveïdors i trobar opcions més econòmiques per a serveis com electricitat, aigua, internet, etc.

Planifica la mudança en temporada baixa

Si tens la flexibilitat de triar la data de la teva mudança, intenta fer-ho en temporada baixa. Els mesos d’hivern solen ser menys demandats en comparació de l’estiu, així aconseguireu tarifes més baixes pels serveis de mudança.

Estalviar diners durant una mudança requereix planificació, investigació i aprofitar els recursos disponibles. Seguint aquests consells, pots reduir significativament els costos associats a la teva mudança i mantenir el teu pressupost sota control.

Aspectes positius i desafiaments de la nova llei de l’habitatge

La nova llei 12/2023, de 24 de maig, que s’ha anomenat Llei d’Habitatge, porta alguns canvis substancials. A Feliu&Franquesa us expliquem alguns dels seus aspectes positius i alguns dels seus desafiaments.

La redefinició de les noves zones tensionades ha estat un dels temes més discutits. D’acord amb la nova normativa, les comunitats autònomes tenen la potestat de decidir si designen determinades ciutats, municipis o regions territorials com a àrees de mercat residencial tensionades.

Actualment, només cal complir un dels dos requisits per qualificar com una àrea tensionada. D’una banda, que les despeses de lloguer o hipoteca de la zona superin el 30% de la renda mitjana de les llars. De l’altra, que el preu de lloguer de l’habitatge hagi experimentat un creixement acumulat com a mínim un 3% superior a l’IPC de la comunitat autònoma en general.

La nova llei podria tenir un efecte significatiu als contractes de lloguer dels propietaris en aquestes àrees. La principal justificació és que la nova legislació suggereix una sèrie de mesures que són aplicables única i exclusivament als lloguers situats a zones tensionades.

Aquesta llei també suggereix modificacions que afecten tots els contractes de lloguer, independentment que una regió estigui tensionada o no. Així mateix, s’estableix un límit d’actualització de rendes del 3% per al 2024 i per al 2025, l’IPC ja no s’utilitzarà com a índex de referència per a l’actualització anual dels contractes, cosa que significa la fi de la relació amb el preu del lloguer . El límit del 2% es mantindrà fins a finals del 2023.

L’obligació de pagar el lloguer de forma electrònica és una altra novetat i, finalment, es decideix que el propietari serà responsable de pagar els costos associats amb l’administració de l’immoble i la formalització del contracte.

Amb aquests canvis, es considera que la capacitat dels propietaris per generar un rendiment suficient de la seva inversió estarà restringida pels límits de preus. En definitiva, les restriccions als augments de lloguer poden dificultar la capacitat de canviar els preus en resposta a les condicions del mercat.

Aquestes accions poden canviar la manera com els propietaris administren les seves propietats de lloguer. Com a resultat, hi pot haver menys habitatges de lloguer disponibles al mercat, cosa que faria més difícil per als llogaters trobar habitatges disponibles. Serà important parar molta atenció a com canvien aquestes noves polítiques els mesos i anys següents.

Feliu Franquesa alerta que la nova llei d’habitatge agreujarà encara més els problemes del mercat del lloguer

El passat 14 d’abril el govern de coalició va arribar a un acord amb ERC i Bildu per desbloquejar la llei d’habitatge, aprovada pel Consell de Ministres a principis de 2022. L’acord implica entre d’altres coses limitar la pujada dels lloguers al 2% el 2023 i al 3% el 2024, així com rebaixar el concepte de gran tenidor de deu a cinc habitatges en zones tensionades.

Una de les grans novetats de la nova llei és que l’IPC deixarà de ser l’índex de referencia per apujar els lloguers anualment. El 2024 el topall màxim que podrà pujar un lloguer serà del 3%, i a partir de 2025 l’actualització anual es referenciarà a un nou índex oficial que s’ha de crear, i que no permetrà increments superiors a l’IPC. La llei també estableix que a partir d’ara les despeses i els honoraris immobiliaris sempre els haurà de pagar el propietari i no els inquilins.

Zones tensionades

La nova normativa deixarà en mans de les comunitats autònomes la definició de zones tensionades, on els grans tenidors no podran llogar l’habitatge per sobre d’uns índexs de preus establerts i els petits tenidors no ho podran fer per sobre del contracte anterior. La nova llei permetrà que Catalunya pugui recuperar la llei de regulació de lloguer que va tombar el TC el març de 2022.

La immobiliària Feliu Franquesa considera que les mesures que es pretén implementar ‘denoten un desconeixement de la realitat del mercat’, i lamenta un cop més la inseguretat jurídica que pateix el mercat de l’habitatge. Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca, assegura que les mesures anunciades, com és el cas del topall de preu, ‘provocaran una paralització d’aquest sector immobiliari’.

Andreu posa d’exemple la experiència viscuda a Barcelona, amb la ‘Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge’ aprovada l’any 2020 pel Parlament de Catalunya, que va provocar que un any després de la seva entrada en vigor l’oferta d’habitatges en arrendament disminuís un 42%  a la ciutat comtal. ‘La llei provocarà que els propietaris optin per l’opció de vendre l’immoble davant d’una caiguda de la rendibilitat, dificultant encara més l’accés a l’habitatge de lloguer als col·lectius socials més vulnerables, en especial als joves’.

La sòcia directora de Feliu Franquesa considera que rebaixar el concepte de gran tenidor de deu a cinc habitatges en zones tensionades ‘desvirtua el concepte en si i la finalitat reguladora’. Segons Andreu, ‘es carrega sobre les persones amb un patrimoni immobiliari superior al de la mitjana el problema social de l’habitatge, que és responsabilitat de l’administració publica. L’escassetat d’un parc públic de lloguer és potestat del govern, i no pas dels propietaris privats’.

Com serà l’habitatge del futur de la Generació Z?

L’Institut Silestone ha presentat el seu estudi “L’habitatge del futur de la Generació Z a Espanya” on posa de manifest les preferències d’aquesta generació en matèria d’habitatge i quin tipus d’immobles busquen.

Quan parlem de Generació Z, ens referim als joves nascuts entre mitjans dels 90 i la dècada dels 2000, sent la generació més connectada ja que han nascut sota normes i les pautes noves que corresponen al món digital, el que condiciona la seva forma de treballar, relacionar-se o de comprar.

Silestone posa de manifest aquestes noves tendències, i avança com serà l’habitatge del futur. Segons l’estudi, els joves apostaran per un model d’habitatge tradicional:  6 de cada 10 opten per una casa i el 30% triaria un pis. Per zones geogràfiques, sí que hi ha variacions importants en funció del lloc de residència actual dels joves. Així, els residents a les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid trien l’opció del pis a primera opció, amb percentatges lleugerament superiors al 40%.

Espais minimalistes i lluminosos

Lluminosa (55,8%), confortable (39,5%) i neta (37,7%). Així es com s’imaginen els enquestats la seva llar del futur quan se’ls qüestiona sobre els elements als que donaran més importància a la planificació del seu habitatge. En coherència amb la rellevància que els joves donen a la lluminositat, la gran majoria de la generació Z (més del 75%) també considera vital que l’habitatge disposi d’un espai exterior, ja sigui una terrassa gran o un jardí.

Delimitació de l’espai de treball i personal

Tot i la tendència a comptar amb habitatges més flexibles i adaptables, la generació Z prefereix comptar amb un espai dedicat específicament a treballar o estudiar: un 57,6% tria el despatx com l’habitació idònia per a l’àmbit professional.

Prioritat tecnològica

L’estudi evidencia que la digitalització i la sostenibilitat, són dos dels principals trets dels joves. La tecnologia, ocupa un lloc clau en l’habitatge, però d’una manera integrada i sostenible. És una tecnologia vinculada a l’estalvi econòmic personal, i a la sostenibilitat dels recursos. De fet, 7 de cada 10 enquestats tenen en compte la idea d’una llar sostenible, amb una clara aposta per materials reciclats i de segona mà.

Precarietat laboral

‘L’estudi ens defineix la llar desitjada per la generació z, tot i que la precarietat laboral i la dificultat per estalviar dificulten que una bona part d’aquest col·lectiu puguin accedir a un habitatge en propietat, i molts d’ells opten per compartir habitatge’, assenyala Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, que afirma que ‘l’habitatge compartit passa de ser una solució temporal a una fórmula d’accés a llarg termini, especialment en el cas de la generació z’. Andreu advoca per fomentar polítiques publiques que ajudin als joves a comprar el seu primer habitatge.

El preu mitjà del lloguer a Catalunya s’enfila a màxims històrics

La mitjana del preu s’ha situat en els 805,69 euros durant el tercer trimestre, un 9,2% més que el mateix període de l’any passat.

El preu de l’arrendament mitjà a Catalunya s’ha disparat en el tercer trimestre d’aquest any, assolint un nou màxim des de l’inici de la sèrie històrica, el 2005. Així ho constaten les dades que acabar de publicar l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), que detallen que el valor del lloguer mitjà d’un habitatge es va situar en 805,69 euros, amb un augment interanual del 9,24%.

En el cas de Barcelona, l’arrendament mitjà s’ha situat en 1.066,68 euros entre el juliol i el setembre del 2022, després d’experimentar un creixement del 14,41% respecte al mateix període de l’any passat. Per demarcacions, els lloguers van créixer arreu i es van situar en els 881,80 a la província de Barcelona, un 9,4% més que el mateix trimestre de l’any anterior; 558,19 a Tarragona, un 12,5% més; 613,58 a Girona, un 8,7% més; i 466,64 a Lleida, un 4,7% més.

El preu del lloguer puja un 9,5% a l’Àrea Metropolitana

Entre els mesos de juliol i setembre, el preu mitjà del lloguer es va incrementar un 9,5% de mitjana a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Entre els municipis de més de 10.000 habitants, encapçalen la classificació dels arrendaments més cars Sant Just Desvern (1.326€), Sant Cugat de Vallès (1.284€), Castelldefels (1.067€) i Barcelona (1.066€).

Pel que fa a Sant Cugat, s’ha produït un creixement interanual d’un 5,1%, que s’ha traduït en un augment de 50€, en comparació de les dades del mateix període de 2021.

Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, assenyala ‘que estem davant d’una de les lleis econòmiques més inapel·lables, com és la llei de l’oferta i la demanda. L’oferta de pisos està en mínims històrics, i això està provocant que els preus s’hagin enfilat’. Andreu també afirma, que aquesta caiguda de l’oferta ‘s’explica en part per la llei catalana d’habitatge que regulava els preus dels lloguers (llei 11/2020 que va tombar el TC el passat 10 de març), que ha portat a una reducció de l’oferta d’habitatge per arrendar’.

Reducció del nombre de contractes

Aquesta reducció de l’oferta de pisos de lloguer, també es veu reflectida pel que fa al nombre de contractes signants en aquest tercer trimestre de l’any. Entre juliol i setembre es van signar 37.992 a tot Catalunya, la major part dels quals a la demarcació de Barcelona. Es tracta d’un 7,2 menys que els 40.934 del mateix període de l’any anterior.

El govern espanyol prorroga fins a finals de 2023 el límit del 2% a la pujada dels lloguers

La immobiliària Feliu Franquesa alerta que aquesta mesura pot reduir el parc d’habitatges en arrendament.  

El govern espanyol prorrogarà fins a finals de l’any 2023, el límit a la pujada del lloguer del 2%. La mesura forma part del reial decret per fer front a l’impacte de la guerra d’Ucraïna i està dirigida a protegir els llogaters de l’augment desboscat de la inflació. Per això, estableix que els contractes als quals correspongui la revisió anual no es revaloritzaran en funció de l’IPC, sinó de l’Índex de Garantia de Competitivitat (IGC), un índex situat en el 2% i que no pot superar aquest percentatge d’acord amb la seva definició.

Aquesta limitació de la pujada dels lloguers al 2% en els contractes que es renoven afecta des del passat mes de març com a topall obligatori als grans tenidors (propietaris amb més de 10 habitatges), mentre que per a la resta s’aplica quan no hi ha cap altre acord entre les parts.

La immobiliària Feliu Franquesa lamenta una vegada més la inseguretat jurídica que pateix el mercat de l’habitatge, i reclama mesures perquè aquest límit de l’IPC no recaigui únicament sobre les espatlles dels propietaris. Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca considera que ‘aquest topall tensionarà encara més a l’alça els preus, i provocarà que molts propietaris decideixin retirar els seus habitatges en arrendament, i desviarà l’oferta al sector de la venda, agreujant el problema de l’accés a l’habitatge als col·lectius socials més vulnerables’.

Segons Andreu, ‘es carrega sobre els propietaris el problema social de l’habitatge, que és responsabilitat de l’administració. Els  propietaris d’aquest país que necessiten seguretat jurídica i econòmica, i deixar de sentir-se l’ase de tots els cops. L’escassetat d’un parc públic de lloguer és potestat del govern, i no pas dels propietaris privats’.

La immobiliària Feliu Franquesa, fundada l’any 2002, ofereix totes les gestions que tenen a veure amb serveis immobiliaris i jurídics, a més d’altres serveis complementaris, com l’assessorament en herències i testaments, la gestió de les plusvàlues i altres operacions bancaries associades a les gestions immobiliàries.

2 de cada 10 ciutadans té la intenció de comprar un habitatge en els propers cinc anys

El percentatge de futurs compradors d’habitatge es va incrementant de forma gradual: el febrer de 2021 era del 18%, i actualment puja fins al 22%.

Un 22% dels ciutadans espanyols majors de 18 anys que participen en el mercat d’habitatge i que no han comprat o intentat adquirir un habitatge en els darrers 12 mesos pretén fer-ho en els propers cinc anys. Aquesta és una de les principals conclusions de la ‘Radiografia del mercat de l’habitatge en el segon trimestres de 2022’ publicat per Fotocasa.

La intenció de compra varia en funció de l’edat dels particulars. Segons l’estudi, els joves són els que més expectatives tenen d’adquirir un habitatge en un termini de, com a màxim, cinc anys. Un 32% dels joves que tenen entre 18 i 24 anys i que actualment no estan cercant una casa en propietat, pretenen comprar un habitatge en els propers cinc anys. Una xifra que és més gran en cas dels particulars que tenen entre 25 i 34 anys, on el 43% té intenció de comprar un habitatge a cinc anys vista. En el següent tram, que comprèn els particulars de 35 i 44 anys, un 24% es planteja comprar. Entre els 45 i 54 anys, la xifra cau fins a un 18%, mentre que en el tram que comprèn els 55 i 75 anys, només un 11%, tenen pensat comprar un habitatge.

Pel que fa al motiu per no abordar la compra d’un habitatge, el 34% exposa no tenir suficients diners estalviats, un 30% perquè la seva situació econòmica i/o laboral no li ho permet, un 26% perquè tenen altres prioritats o despeses, i un 24%, no ho fa perquè els preus actuals són molt elevats.

‘Aquestes dades venen a corroborar que el col·lectiu més jove és un dels principals motors de l’habitatge, molt per sobre de les franges més madures. A pesar d’això, la bretxa existent entre el pressupost necessari per adquirir un immoble i els estalvis d’aquest col·lectiu, sumat a la caiguda de l’oferta de lloguer i compra que provoca un alça de preus, dificulta les opcions dels joves per adquirir un habitatge en propietat’ assenyala Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, que posa d’exemple de països com el Regne Unit, o més recentment la Comunitat de Madrid, que han llançat programes per ajudar als joves a comprar el seu primer habitatge.

Feliu Franquesa, una de les agències immobiliàries amb més història de Sant Cugat, posa a disposició de venedors i compradors, de propietaris i llogaters, un ampli equip format per agents de la propietat immobiliària, administradors de finques i advocats, amb formació i coneixements actualitzats, i amb una clara vocació de servei.

4 de cada 10 compradors catalans reforma el seu habitatge abans de dos anys

Fruit de l’arribada dels Fons Next Generation UE i de l’envelliment del parc immobiliari al país, l’interès per realitzar reformes a favor del confort i l’eficiència energètica a les llars catalanes està creixent, sobretot a l’hora d’adquirir un nou habitatge en propietat.

Aquesta és una de les principals conclusions de la XII onada del Baròmetre Immobiliari – ‘El sentiment de mercat dels professionals immobiliaris’, realitzat per UCI i SIRA, que ha analitzat per primera vegada l’interès dels ciutadans per reformar el seu habitatge després de la compra.

Segons aquest baròmetre, el 51% dels agents immobiliaris espanyols assegura que els seus clients realitzaran reformes en el termini de dos anys des del moment de la compra. A Catalunya, el 46% afirma que els seus clients realitzaran millores després de comprar el seu habitatge.

Aquest interès per les reformes també pot observar-se en la quantitat de diners inicials que els compradors catalans estan disposats a invertir per a reformar la seva llar recentment adquirida. El baròmetre conclou que el 54,8% estaria disposat a realitzar una inversió de fins al 20% addicional el valor de l’immoble en les reformes pertinents.

Per realitzar aquesta inversió, el 53,4% dels professionals immobiliaris catalans assegura que els seus clients assumiran la despesa amb els seus estalvis, mentre que el 12,3% afirma que augmentaran el capital inicial de la hipoteca. També es preveuen les opcions de demanar un préstec (13,7%), una donació o préstec de familiars (8,2%) i altres formes de pagament (12,3%).

Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, assenyala diversos factors que expliquen l’augment de les reformes a les llars. ‘L’augment de preus de l’energia és un dels principals factors que han impulsat la inflació. En aquest escenari, una rehabilitació de l’habitatge que millori la seva eficiència energètica és una aspecte molt valorat pels compradors’. D’altra banda, segons Andreu ‘el confinament durant la pandèmia ha transformat la manera en què passem el temps en les nostres llars, i ha motivat que molts propietaris prenguin la decisió de reformar casa seva per fer front a les incomoditats i deficients que abans no eren tan visibles’.

La immobiliària, fundada l’any 2002, ofereix totes les gestions que tenen a veure amb serveis immobiliaris i jurídics, a més d’altres serveis complementaris, com l’assessorament en herències i testaments, la gestió de les plusvàlues i altres operacions bancàries associades a les gestions immobiliàries.