Feliu Franquesa reitera la necessitat d’agilitzar el termini d’atorgament de llicències d’obres

Avui dia l’obtenció de la llicència d’obres és un dels grans obstacles de tot el procés de construcció d’una promoció immobiliària. La dilació en la concessió d’aquestes llicències no només suposa un mal de cap per als promotors i empresaris que volen desenvolupar un projecte, sinó que també té un cost en la butxaca dels compradors de 12.802€ per habitatge, segons dades de l’informe ‘Llicències urbanístiques: El tribut invisible’ elaborat per l’Associació de Promotors Immobiliaris de Madrid (Asprima) juntament amb EY Abogados, que analitza els efectes dels retards en deu municipis espanyols, entre ells Madrid, Barcelona, Màlaga, Palma de Mallorca, València i Saragossa. L’estudi estima que el temps mitjà que triguen a atorgar les llicencies d’obra a Espanya és de 12 mesos, tot i que la legislació recomana un termini màxim de tres mesos per a obres majors i un mes per a obres menors.

A Catalunya, segons un informe del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) elaborat a finals de 2019,  el temps d’espera que passa des de que es presenten les llicències als ajuntaments fins que es concedeixen, oscil·la sobre els 5,6 mesos de mitjana, però per exemple, a districtes com Ciutat Vella, a Barcelona, o municipis com Sant Cugat del Vallès, aquest termini supera els 12 mesos. Precisament, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, va reconèixer fa pocs dies en declaracions a Cugat.cat, que ‘el consistori triga massa a donar les llicències d’obra’.

Joan Franquesa, soci director de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa coincideix plenament amb aquestes manifestacions de l’alcaldessa. ‘A Sant Cugat l’àrea d’urbanisme porta un retard no justificat en la tramitació de llicencies d’obres, i això a efectes dels particulars que realitzen aquests tràmits, per casa seva o per companyies promotores que volen desenvolupar un projecte, és un handicap molt important perquè encareix el producte i en aquests moments de pandèmia no es poden permetre el luxe de posar més pals a les rodes a l’economia productiva’.

Franquesa posa l’exemple de la Comunitat de Madrid, que ha modificat aquestes darreres setmanes la Llei del Sòl, per agilitzar el termini d’atorgament de llicències mitjançant la fórmula de declaració responsable, on el promotor es responsabilitza de que el que construirà es correspon amb la realitat. ‘Aplaudim aquest tipus d’iniciatives, ja que ajuden a que els propietaris rebin abans el seu habitatge, que l’administració pugui recaptar abans els impostos i les taxes associades, i que es pugui generar ocupació en tots els sectors associats a l’immobiliari’.

La immobiliària Feliu Franquesa veu contraproduent la nova llei que regula els preus dels lloguers i alerta d’una paralització del mercat

El passat 9 de setembre el Parlament de Catalunya va aprovar la ‘Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge’, que té com a objectiu rebaixar i congelar els preus dels nous contractes de lloguer a les àrees amb mercat d’habitatge de forta demanda. En aquestes àrees el preu no pot augmentar respecte al contracte anterior, si va ser firmat en els darrers 5 anys, i no pot superar l’índex de referència de preus de la Generalitat. La llei que va entrar en vigor el passat 22 de setembre, ha inclòs de manera transitòria 60 municipis catalans de més de 20.000 habitants. La nova normativa determina que Sant Cugat del Vallès és una de les zones del país amb falta d’habitatge assequible.

La immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa discrepa sobre la nova llei que regula els preus dels lloguers. ‘A les poques setmanes de l’entrada en vigor de la normativa creix la preocupació i comença a percebre’s una tendència a la paralització d’aquest sector immobiliari que portarà possiblement a una futura reducció del parc d’habitatges en arrendament’, assenyala Joan Franquesa, soci-director de la companyia, que adverteix que ‘la llei provocarà que els propietaris optin per vendre l’immoble davant una caiguda de la rendibilitat’. En aquest sentit, Franquesa afirma que ‘en els darrers anys en que s’ha evidenciat la necessitat d’habitatge assequible, també s’ha anat incrementat la tributació a la propietat privada. Per exemple, un habitatge a Sant Cugat comporta unes despeses i unes càrregues tributàries que en altres zones del país no tenen. I aquest aspecte la llei no ho contempla. Si tu vas gravant la propietat, i en canvi el propietari no pot adequar-se a la necessitat de mercat, arriba un moment que el propietari deixa de ser-ho, perquè decideix vendre. Aquestes mesures coercitives no obtindran el resultat pretès, i demostren un evident desconeixement del comportament del mercat de lloguer. Som un país de petits propietaris que necessiten seguretat jurídica i econòmica, i sobretot deixar de sentir-se l’ase de tots els cops’.

Escassetat d’un parc públic de lloguer

‘Amb l’aprovació d’aquestes mesures, el sector públic està traslladant al sector privat la responsabilitat de donar resposta a la problemàtica de la falta d’habitatge social. L’escassetat d’un parc públic de lloguer és responsabilitat de l’administració, i no pas dels propietaris privats’, assenyala el soci-director de Feliu Franquesa, que defensa que cal buscar un equilibri just entre la protecció de l’inquilí i els interessos dels propietaris.

La immobiliària, fundada l’any 2002, ofereix totes les gestions que tenen a veure amb serveis immobiliaris i jurídics, a més d’altres serveis complementaris, com l’assessorament en herències i testaments, la gestió de les plusvàlues i altres operacions bancaries associades a les gestions immobiliàries.