Feliu Franquesa alerta que la nova llei d’habitatge agreujarà encara més els problemes del mercat del lloguer

El passat 14 d’abril el govern de coalició va arribar a un acord amb ERC i Bildu per desbloquejar la llei d’habitatge, aprovada pel Consell de Ministres a principis de 2022. L’acord implica entre d’altres coses limitar la pujada dels lloguers al 2% el 2023 i al 3% el 2024, així com rebaixar el concepte de gran tenidor de deu a cinc habitatges en zones tensionades.

Una de les grans novetats de la nova llei és que l’IPC deixarà de ser l’índex de referencia per apujar els lloguers anualment. El 2024 el topall màxim que podrà pujar un lloguer serà del 3%, i a partir de 2025 l’actualització anual es referenciarà a un nou índex oficial que s’ha de crear, i que no permetrà increments superiors a l’IPC. La llei també estableix que a partir d’ara les despeses i els honoraris immobiliaris sempre els haurà de pagar el propietari i no els inquilins.

Zones tensionades

La nova normativa deixarà en mans de les comunitats autònomes la definició de zones tensionades, on els grans tenidors no podran llogar l’habitatge per sobre d’uns índexs de preus establerts i els petits tenidors no ho podran fer per sobre del contracte anterior. La nova llei permetrà que Catalunya pugui recuperar la llei de regulació de lloguer que va tombar el TC el març de 2022.

La immobiliària Feliu Franquesa considera que les mesures que es pretén implementar ‘denoten un desconeixement de la realitat del mercat’, i lamenta un cop més la inseguretat jurídica que pateix el mercat de l’habitatge. Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca, assegura que les mesures anunciades, com és el cas del topall de preu, ‘provocaran una paralització d’aquest sector immobiliari’.

Andreu posa d’exemple la experiència viscuda a Barcelona, amb la ‘Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge’ aprovada l’any 2020 pel Parlament de Catalunya, que va provocar que un any després de la seva entrada en vigor l’oferta d’habitatges en arrendament disminuís un 42%  a la ciutat comtal. ‘La llei provocarà que els propietaris optin per l’opció de vendre l’immoble davant d’una caiguda de la rendibilitat, dificultant encara més l’accés a l’habitatge de lloguer als col·lectius socials més vulnerables, en especial als joves’.

La sòcia directora de Feliu Franquesa considera que rebaixar el concepte de gran tenidor de deu a cinc habitatges en zones tensionades ‘desvirtua el concepte en si i la finalitat reguladora’. Segons Andreu, ‘es carrega sobre les persones amb un patrimoni immobiliari superior al de la mitjana el problema social de l’habitatge, que és responsabilitat de l’administració publica. L’escassetat d’un parc públic de lloguer és potestat del govern, i no pas dels propietaris privats’.

Com serà l’habitatge del futur de la Generació Z?

L’Institut Silestone ha presentat el seu estudi “L’habitatge del futur de la Generació Z a Espanya” on posa de manifest les preferències d’aquesta generació en matèria d’habitatge i quin tipus d’immobles busquen.

Quan parlem de Generació Z, ens referim als joves nascuts entre mitjans dels 90 i la dècada dels 2000, sent la generació més connectada ja que han nascut sota normes i les pautes noves que corresponen al món digital, el que condiciona la seva forma de treballar, relacionar-se o de comprar.

Silestone posa de manifest aquestes noves tendències, i avança com serà l’habitatge del futur. Segons l’estudi, els joves apostaran per un model d’habitatge tradicional:  6 de cada 10 opten per una casa i el 30% triaria un pis. Per zones geogràfiques, sí que hi ha variacions importants en funció del lloc de residència actual dels joves. Així, els residents a les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid trien l’opció del pis a primera opció, amb percentatges lleugerament superiors al 40%.

Espais minimalistes i lluminosos

Lluminosa (55,8%), confortable (39,5%) i neta (37,7%). Així es com s’imaginen els enquestats la seva llar del futur quan se’ls qüestiona sobre els elements als que donaran més importància a la planificació del seu habitatge. En coherència amb la rellevància que els joves donen a la lluminositat, la gran majoria de la generació Z (més del 75%) també considera vital que l’habitatge disposi d’un espai exterior, ja sigui una terrassa gran o un jardí.

Delimitació de l’espai de treball i personal

Tot i la tendència a comptar amb habitatges més flexibles i adaptables, la generació Z prefereix comptar amb un espai dedicat específicament a treballar o estudiar: un 57,6% tria el despatx com l’habitació idònia per a l’àmbit professional.

Prioritat tecnològica

L’estudi evidencia que la digitalització i la sostenibilitat, són dos dels principals trets dels joves. La tecnologia, ocupa un lloc clau en l’habitatge, però d’una manera integrada i sostenible. És una tecnologia vinculada a l’estalvi econòmic personal, i a la sostenibilitat dels recursos. De fet, 7 de cada 10 enquestats tenen en compte la idea d’una llar sostenible, amb una clara aposta per materials reciclats i de segona mà.

Precarietat laboral

‘L’estudi ens defineix la llar desitjada per la generació z, tot i que la precarietat laboral i la dificultat per estalviar dificulten que una bona part d’aquest col·lectiu puguin accedir a un habitatge en propietat, i molts d’ells opten per compartir habitatge’, assenyala Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, que afirma que ‘l’habitatge compartit passa de ser una solució temporal a una fórmula d’accés a llarg termini, especialment en el cas de la generació z’. Andreu advoca per fomentar polítiques publiques que ajudin als joves a comprar el seu primer habitatge.

El preu mitjà del lloguer a Catalunya s’enfila a màxims històrics

La mitjana del preu s’ha situat en els 805,69 euros durant el tercer trimestre, un 9,2% més que el mateix període de l’any passat.

El preu de l’arrendament mitjà a Catalunya s’ha disparat en el tercer trimestre d’aquest any, assolint un nou màxim des de l’inici de la sèrie històrica, el 2005. Així ho constaten les dades que acabar de publicar l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), que detallen que el valor del lloguer mitjà d’un habitatge es va situar en 805,69 euros, amb un augment interanual del 9,24%.

En el cas de Barcelona, l’arrendament mitjà s’ha situat en 1.066,68 euros entre el juliol i el setembre del 2022, després d’experimentar un creixement del 14,41% respecte al mateix període de l’any passat. Per demarcacions, els lloguers van créixer arreu i es van situar en els 881,80 a la província de Barcelona, un 9,4% més que el mateix trimestre de l’any anterior; 558,19 a Tarragona, un 12,5% més; 613,58 a Girona, un 8,7% més; i 466,64 a Lleida, un 4,7% més.

El preu del lloguer puja un 9,5% a l’Àrea Metropolitana

Entre els mesos de juliol i setembre, el preu mitjà del lloguer es va incrementar un 9,5% de mitjana a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Entre els municipis de més de 10.000 habitants, encapçalen la classificació dels arrendaments més cars Sant Just Desvern (1.326€), Sant Cugat de Vallès (1.284€), Castelldefels (1.067€) i Barcelona (1.066€).

Pel que fa a Sant Cugat, s’ha produït un creixement interanual d’un 5,1%, que s’ha traduït en un augment de 50€, en comparació de les dades del mateix període de 2021.

Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, assenyala ‘que estem davant d’una de les lleis econòmiques més inapel·lables, com és la llei de l’oferta i la demanda. L’oferta de pisos està en mínims històrics, i això està provocant que els preus s’hagin enfilat’. Andreu també afirma, que aquesta caiguda de l’oferta ‘s’explica en part per la llei catalana d’habitatge que regulava els preus dels lloguers (llei 11/2020 que va tombar el TC el passat 10 de març), que ha portat a una reducció de l’oferta d’habitatge per arrendar’.

Reducció del nombre de contractes

Aquesta reducció de l’oferta de pisos de lloguer, també es veu reflectida pel que fa al nombre de contractes signants en aquest tercer trimestre de l’any. Entre juliol i setembre es van signar 37.992 a tot Catalunya, la major part dels quals a la demarcació de Barcelona. Es tracta d’un 7,2 menys que els 40.934 del mateix període de l’any anterior.

El govern espanyol prorroga fins a finals de 2023 el límit del 2% a la pujada dels lloguers

La immobiliària Feliu Franquesa alerta que aquesta mesura pot reduir el parc d’habitatges en arrendament.  

El govern espanyol prorrogarà fins a finals de l’any 2023, el límit a la pujada del lloguer del 2%. La mesura forma part del reial decret per fer front a l’impacte de la guerra d’Ucraïna i està dirigida a protegir els llogaters de l’augment desboscat de la inflació. Per això, estableix que els contractes als quals correspongui la revisió anual no es revaloritzaran en funció de l’IPC, sinó de l’Índex de Garantia de Competitivitat (IGC), un índex situat en el 2% i que no pot superar aquest percentatge d’acord amb la seva definició.

Aquesta limitació de la pujada dels lloguers al 2% en els contractes que es renoven afecta des del passat mes de març com a topall obligatori als grans tenidors (propietaris amb més de 10 habitatges), mentre que per a la resta s’aplica quan no hi ha cap altre acord entre les parts.

La immobiliària Feliu Franquesa lamenta una vegada més la inseguretat jurídica que pateix el mercat de l’habitatge, i reclama mesures perquè aquest límit de l’IPC no recaigui únicament sobre les espatlles dels propietaris. Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca considera que ‘aquest topall tensionarà encara més a l’alça els preus, i provocarà que molts propietaris decideixin retirar els seus habitatges en arrendament, i desviarà l’oferta al sector de la venda, agreujant el problema de l’accés a l’habitatge als col·lectius socials més vulnerables’.

Segons Andreu, ‘es carrega sobre els propietaris el problema social de l’habitatge, que és responsabilitat de l’administració. Els  propietaris d’aquest país que necessiten seguretat jurídica i econòmica, i deixar de sentir-se l’ase de tots els cops. L’escassetat d’un parc públic de lloguer és potestat del govern, i no pas dels propietaris privats’.

La immobiliària Feliu Franquesa, fundada l’any 2002, ofereix totes les gestions que tenen a veure amb serveis immobiliaris i jurídics, a més d’altres serveis complementaris, com l’assessorament en herències i testaments, la gestió de les plusvàlues i altres operacions bancaries associades a les gestions immobiliàries.

2 de cada 10 ciutadans té la intenció de comprar un habitatge en els propers cinc anys

El percentatge de futurs compradors d’habitatge es va incrementant de forma gradual: el febrer de 2021 era del 18%, i actualment puja fins al 22%.

Un 22% dels ciutadans espanyols majors de 18 anys que participen en el mercat d’habitatge i que no han comprat o intentat adquirir un habitatge en els darrers 12 mesos pretén fer-ho en els propers cinc anys. Aquesta és una de les principals conclusions de la ‘Radiografia del mercat de l’habitatge en el segon trimestres de 2022’ publicat per Fotocasa.

La intenció de compra varia en funció de l’edat dels particulars. Segons l’estudi, els joves són els que més expectatives tenen d’adquirir un habitatge en un termini de, com a màxim, cinc anys. Un 32% dels joves que tenen entre 18 i 24 anys i que actualment no estan cercant una casa en propietat, pretenen comprar un habitatge en els propers cinc anys. Una xifra que és més gran en cas dels particulars que tenen entre 25 i 34 anys, on el 43% té intenció de comprar un habitatge a cinc anys vista. En el següent tram, que comprèn els particulars de 35 i 44 anys, un 24% es planteja comprar. Entre els 45 i 54 anys, la xifra cau fins a un 18%, mentre que en el tram que comprèn els 55 i 75 anys, només un 11%, tenen pensat comprar un habitatge.

Pel que fa al motiu per no abordar la compra d’un habitatge, el 34% exposa no tenir suficients diners estalviats, un 30% perquè la seva situació econòmica i/o laboral no li ho permet, un 26% perquè tenen altres prioritats o despeses, i un 24%, no ho fa perquè els preus actuals són molt elevats.

‘Aquestes dades venen a corroborar que el col·lectiu més jove és un dels principals motors de l’habitatge, molt per sobre de les franges més madures. A pesar d’això, la bretxa existent entre el pressupost necessari per adquirir un immoble i els estalvis d’aquest col·lectiu, sumat a la caiguda de l’oferta de lloguer i compra que provoca un alça de preus, dificulta les opcions dels joves per adquirir un habitatge en propietat’ assenyala Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, que posa d’exemple de països com el Regne Unit, o més recentment la Comunitat de Madrid, que han llançat programes per ajudar als joves a comprar el seu primer habitatge.

Feliu Franquesa, una de les agències immobiliàries amb més història de Sant Cugat, posa a disposició de venedors i compradors, de propietaris i llogaters, un ampli equip format per agents de la propietat immobiliària, administradors de finques i advocats, amb formació i coneixements actualitzats, i amb una clara vocació de servei.

Creix el nivell de felicitat a la llar: així és l’habitatge ideal per a viure

En aquest darrer any, el nivell de felicitat de les llars espanyoles ha augmentat, segons es desprèn de ‘l’Observatori AEDAS Homes Juny 2022’, que assenyala que l’indicador que mesura aquest sentiment ha pujat des dels 7,3 punts sobre 10 de l’any passat, fins als 7,5 de l’actualitat.

En concret, els enquestats es mostren més satisfets perquè manifesten haver millorat en el darrer any el grau de satisfacció amb la seva llar (7,7), la relació amb els seus veïns (7,5) i estan més contents amb la urbanització, les qualitats i la ubicació en la qual resideixen (7,2).

L’informe defineix a més quina és la llar més feliç: famílies amb fills que resideixen en un habitatge en propietat, situat en un entorn rural i que teletreballen dos o tres dies a la setmana.

Habitatges sostenibles i digitalitzats

Una altra de les conclusions que es desprenen de l’informe és el paper de la sostenibilitat com a factor que suma felicitat a la llar. Els enquestats que resideixen en habitatges amb les qualificacions energètiques més altes diuen que se senten més feliços (8 punts sobre 10) que els que tenen una qualificació baixa, que qualifiquen la seva felicitat a la llar amb una nota mitjana de només 6,6 punts.

L’interès per un habitatge més digitalitzat també ha augmentat en els darrers 12 mesos. Els ciutadans valoren cada cop més les mesures que els fan més feliços a casa a nivell tecnològic, com poden ser, l’ús de robots aspiradores i de panys intel·ligents, disposar de domòtica, comptar amb un punts de recarrega de vehicles elèctrics o disposar d’una xarxa social per comunicar-se amb els seus veïns.

Els joves els menys contents   

A més, l’observatori recull que el segment social de més edat (de 51 a 65 anys) és el que experimenta més felicitat a la llar, amb 7,6 punts sobre 10. En canvi, els menys contents són els joves amb 7,3. Aquesta realitat posa de manifest un dels grans problemes socials del país, que no és un altre, que la dificultat de bona part dels joves d’accedir a un habitatge en propietat.

Segons dades de l’Observatori d’Emancipació presentades pel Consell de la Joventut d’Espanya (CJE) corresponents al segon trímestre de 2021, només el 15,6% dels joves espanyols entre 16 i 29 anys viuen emancipats, un percentatge que queda molt lluny del 26% que es va registrar l’any 2008. ‘La bretxa que existeix entre els estalvis dels joves i el pressupost necessari per a adquirir un habitatge és cada vegada més gran, la qual cosa dificulta que aquest col·lectiu pugui accedir a un habitatge propi’, asseyala Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària Feliu Franquesa, que reclama mesures urgents perquè els joves puguin accedir a la compra d’un habitatge.

Andreu posa l’exemple de països europeus com el Regne Unit, que en els darrers anys ha llançat programes per a ajudar els joves a comprar el seu habitatge, o la Comunitat de Madrid, amb el programa Primera Vivienda, que avala la hipoteca de 5.000 joves de fins a 35 anys que facin el pas de comprar el seu primer habitatge.

La pujada continuada dels costos dels materials i energia, encareix un 10% el preu de l’habitatge d’obra nova

L’Índex de Preus al Consum va experimentar el passat mes de maig un augment del 0,8% en relació al mes anterior i va incrementar la taxa interanual quatre dècimes, fins al 8,7%, segons dades oficials. Aquesta tensió inflacionista comença a afectar de ple el sector immobiliari, i més concretament, el mercat d’habitatge d’obra nova.

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la taxa anual l’habitatge d’obra nova es va encarir quatre punts, fins al 10,1%. D’altra banda, la variació anual de l’Índex de Preus d’Habitatge (IPV) en el primer trimestre de 2022 augmenta més de dos punts i se situa en el 8,5%. Per tipologia, els preus de l’habitatge nou pugen un 3,2% entre el primer trimestre de 2022 i el quart de 2021.

L’augment dels costos de construcció s’han convertit en la gran amenaça del sector de la construcció i de la promoció al nostre país. Sense anar més lluny, els costos en edificació residencial es van disparar un 23,5% l’any passat, davant del descens del 3,8%, que van registrar l’any 2020, segons dades de l’Índex de Costos Directes de Construcció que elabora anualment la constructora ACR. La pujada està directament relacionada amb l’increment en el preu de les matèries primeres, l’energia i el transport.

La demanda supera l’oferta

A més, segons alerta Societat de Taxació en el seu darrer cens sobre habitatge d’obra nova, l’estoc disponible d’habitatge nou s’ha reduït un 39% a Madrid capital i un 18% a Barcelona durant el darrer any. A la ciutat comtal, l’estoc ha disminuït un 17,8% després de passar de 1.409 a 1.158 unitats. Si el ritme d’absorció es manté, l’oferta d’habitatge nou s’esgotaria en 12,9 mesos en els municipis metropolitans i en 12,6 en el cas de Barcelona. ‘L’actual oferta existent no satisfà a tota la demanda que està cercant una nova llar d’obra nova. Aquesta situació està conduint a una escalada de preus d’aquest tipus d’habitatges’, afirma María Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca, Feliu Franquesa.

Retard administratiu en la concessió de llicències d’obres

Andreu també assenyala que actualment ‘l’obtenció de la llicència d’obres és un dels grans obstacles de tot el procés de construcció d’una promoció immobiliària’. Aquesta dilació dels ajuntaments a l’hora de concedir les llicencies d’obres, també impacta en les butxaques dels compradors d’obra, que han d’assumir un sobrecost de gairebé 13 mil euros de mitjana per habitatge, segons dades de l’informe ‘Llicències urbanístiques: El tribut invisible’ elaborat per l’Associació de Promotors Immobiliaris de Madrid (Asprima) juntament amb EY Abogados, que ha analitzat els efectes dels retards en deu municipis espanyols.

Malgrat tot això, la sòcia directora de Feliu Franquesa destaca l’auge que viu el mercat d’habitatge d’obra nova. ‘La pandèmia i el llarg confinament han provocat en aquests darrers anys noves tendències en el sector residencial La preferència dels compradors per mudar-se a una casa més gran, amb amplies terrasses i espais exteriors, ha estat un dels principals canvis, amb un augment de les vendes d’habitatge d’obra nova’.

La immobiliària santcugatenca posa a disposició de venedors i compradors, de propietaris i llogaters, un ampli equip format per agents de la propietat immobiliària, administradors de finques i advocats amb formació i coneixements actualitzats, i amb una clara vocació de servei.

Feliu Franquesa ofereix totes les gestions que tenen a veure amb serveis immobiliaris i jurídics, a més d’altres serveis complementaris, com l’assessorament en herències i testaments, la gestió de les plusvàlues i altres operacions bancàries associades a les gestions immobiliàries.

La demanda de compra d’habitatge se situa en màxims històrics

El mercat del lloguer i el de la compravenda s’han intercanviat les posicions. Així es desprèn de l’informe ‘Radiografia del mercat de l’habitatge 2021-2022’ realitzat per Fotocasa Research, que mostra que en aquest inici d’any, la demanada per a comprar habitatge representa el 50% del mercat, enfront del 38% que busca lloguer. El 12% restant busca simultàniament els dos mercats.

L’estudi evidencia que la demanda de compra d’habitatge s’ha incrementat 10 punts percentuals en un any, al passar del 40% (febrer 2021) al 50% (febrer 2022).  Per la seva part, la demanda per a llogar habitatge ha caigut 12 punts en el darrer any, i ha passat del 50% (febrer 2021), al 38% (febrer 2022).

La participació en el mercat immobiliari torna a xifres pre-covid 

Les dades de particulars que han participat en el mercat de l’habitatge en l’últim any, ja sigui des del costat de l’oferta o de la demanda, és del 31%, una xifra que retorna a dades prèvies a la pandèmia (febrer 2020). En el cas de Catalunya, la activitat de particulars en el mercat immobiliari, ha estat del 29%, set punts menys que a l’agost de 2021, però amb nivells idèntics a la participació registrada al febrer de 2020.

Reducció en el mercat d’arrendament d’habitatge

L’estudi de Fotocasa també mostra com a Catalunya, l’activitat en el mercat de lloguer s’ha reduït respecte a l’anterior informe del portal immobiliari (agost 2021), passant del 23% al 16%. En concret, aquest descens ve provocat pels baixos percentatges de persones que han firmat un contracte de lloguer com a inquilins, que ha passat d’un 10% (agost 2021) a un 6% (febrer 2022).

Segons Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, aquesta reducció en el mercat d’arrendament català, ‘s’explica en part, per la llei catalana d’habitatge que regulava els preus dels lloguers ( llei 11/2020 que va tombar el TC el passat 10 de març). La llei ha portat a la paralització d’aquest sector immobiliari, i a una reducció del parc d’habitatge en arrendament, ja que molts propietaris han optat per vendre el seu immoble davant la caiguda de la rendibilitat’.

La demanda de compra supera a la de lloguer

Estem davant d’un canvi de paradigma. La pandèmia ha tornat a posar en valor la compra d’un habitatge, i ha disparat l’interès per voler canviar de casa. Des de Feliu Franquesa hem pogut constatar aquest noves tendències que els compradors demanden, destacant els immobles situats fora del centres urbans, amb preferència per habitatges unifamiliars, amb amplies terrasses’, assenyala la sòcia directora de Feliu Franquesa.

La immobiliària santcugatenca posa a disposició de venedors i compradors, de propietaris i llogaters, un ampli equip format per agents de la propietat immobiliària, administradors de finques i advocats amb formació i coneixements actualitzats, i amb una clara vocació de servei.

Feliu Franquesa reclama mesures efectives que permetin recuperar la confiança en el mercat de lloguer

El passat 10 de març el TC va tombar part de la llei catalana d’habitatge (Llei 11/2020) que regula el preu dels lloguers, al considerar que la normativa suposa una invasió de la comunitat autònoma en les competències de l’Estat.

La llei obligava a rebaixar i congelar els preus dels nous contractes de lloguer a les àrees amb mercat d’habitatge de forta demanda, que englobava a 60 municipis catalans de més de 20.000 habitants, entre els quals es trobava Sant Cugat del Vallès.

La resolució del TC declara inconstitucionals i nuls onze dels articles de la llei catalana d’habitatge, en considerar que suposen una invasió de la comunitat autònoma a les competències de l’estat. La sentencia del Constitucional no afecta els contractes signats abans d’aquesta resolució, que es mantindran en els mateixos termes, i només serà efectiva per als contractes que es formalitzin a partir d’ara.

L’oferta d’habitatges en arrendament disminueix des de l’entrada en vigor de la llei

La immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, ja va alertar en el seu moment a través d’un comunicat, que la normativa aprovada l’any 2020 pel Parlament de Catalunya, era contraproduent i que paralitzaria el mercat. De fet, un any després de l’entrada en vigor de la llei, l’oferta d’habitatges en arrendament va disminuir un 42% a la ciutat de Barcelona, segons dades del portal immobiliari Idealista. A més, durant aquest mateix període en que es va implantar el control de preus, Barcelona va registrar una reducció en les seves rendes del 8,2%, una xifra inferior a la de la ciutat de Madrid, on els preus van disminuir un 9,3%, sense cap llei que reguli el preu del lloguer.

Feliu Franquesa lamenta una vegada més la inseguretat jurídica que pateix el mercat de l’habitatge a Catalunya. ‘Reclamem al Govern de la Generalitat mesures efectives que creïn seguretat, estabilitat, i que permetin recuperar la confiança en el lloguer, i no mesures coercitives que demostren un evident desconeixement del mercat de lloguer’, assenyala Maria Andreu, sòcia directora de l’agència santcugatenca, que reitera la necessitat ‘d’apostar per mesures que generin seguretat jurídica i que incentivin el desenvolupament d’un parc públic d’habitatge de lloguer’, així com ‘la necessitat de buscar un equilibri just entre la protecció de l’inquilí i els interessos dels propietaris’.

La immobiliària, fundada l’any 2002, ofereix totes les gestions que tenen a veure amb serveis immobiliaris i jurídics, a més d’altres serveis complementaris, com l’assessorament en herències i testaments, la gestió de les plusvàlues i altres operacions bancàries associades a les gestions immobiliàries.

La demanda d’habitatges eficients creix un 30% des de l’inici de la pandèmia

La demanda d’habitatges amb eficiència energètica s’ha incrementat un 30% des de l’inici de la pandèmia. Així ho revela un estudi realitzat pel Consell General dels Col·legis Oficials d’Agents de la Propietat Immobiliària (CGCOAPI).

La pandèmia del coronavirus i el confinament de la població han provocat noves tendències en el sector residencial. Els criteris de cerca han variat, i han aparegut noves demandes per part dels compradors, que s’han traduït amb un augment del 30% en la demanda d’habitatges amb bona eficiència energètica. Segons indica l’estudi del CGCOAPI , dins dels factors més valorats, destaquen que l’habitatge tingui un rendiment elevant d’eficiència energètica i uns aïllaments acústics de qualitat.

‘La sostenibilitat és una de les tendències a l’alça del sector immobiliari en els darrers anys. Factors com l’encariment de l’energia, sumats a que els ciutadans van adquirint consciència de la importància de l’eficiència energètica a la llar, han convertit aquest paràmetre en un dels atributs més valorats per part dels compradors’, assenyala Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa.

Per habitatge eficient, s’entén tot aquell que aprofita al màxim els recursos climàtics i energètics del mitjà on es troba, per aconseguir el confort de manera natural. Per això, redueix al màxim la seva demanda energètica i les seves emissions de diòxid de carboni i prioritza les fonts d’energies renovables, a fi de poder gaudir d’habitatges càlids a l’hivern i frescos a l’estiu, optimitzant l’eficiència de calefacció, refrigeració i il·luminació, reduint la dependència de mitjans artificials.

El certificat energètic es obligatori des de l’1 de de juny de 2013 per a poder llogar o vendre un immoble o local. A més, els immobles de nova construcció es regeixen des de 2019 per la nova normativa del Codi Técnic de Tecnificació (CTE), que obliga a reduir les necessitats energètiques de l’habitatge, i incorporar energies renovables als edificis.

Eficiència energètica, segona raó de compra d’habitatge d’obra nova

Sense anar més lluny, l’eficiència energètica és la segona raó per la qual els demandants opten per comprar en el mercat d’obra nova. Així és desprèn del l’informe ‘Perfil del comprador d’obra nova el 2021’, realitzat per Fotocasa Reserach, que situa aquest paràmetre només per sota del demandant que assenyala como a motiu per considerar l’obra nova, el fet de no tenir que realitzar reformes. ‘Actualment l’eficiència energètica té un pes molt important en la decisió de compra. Cada vegada són més les persones que estan disposades a canviar d’habitatge amb l’objectiu de tenir una llar més eficient’, afirma la sòcia directora de Feliu Franquesa.

La immobiliària, fundada l’any 2002, ofereix totes les gestions que tenen a veure amb serveis immobiliaris i jurídics, a més d’altres serveis complementaris, com l’assessorament en herències i testaments, la gestió de les plusvàlues i altres operacions bancàries associades a les gestions immobiliàries.