Categoría: Consells

Els ajuntaments implementen la taxa d’escombraries, un impost local destinat a cobrir els costos de la recollida, neteja i tractament de residus, inclosos el reciclatge i la gestió. Aquesta taxa sufraga tant el servei com el tractament posterior de les deixalles. Tot i això, des del 2025 s’aplicaran canvis importants a causa d’una nova directiva europea. A Feliu&Franquesa us oferim una guia dels serveis i tarifes de la nova taxa.

En aquest context, la taxa d’escombraries cobreix diversos serveis, com ara la recol·lecció de residus i la neteja de contenidors. A més, s’hi inclou el tractament de les deixalles reciclables. Aquesta taxa s’aplica només quan el servei es troba operatiu en una localitat, per tant, si un immoble no disposa d’aquest servei, no haurà de pagar l’impost.

El càlcul d’aquesta taxa varia segons el municipi, ja que cada ajuntament estableix els paràmetres propis anualment. Els factors que influeixen en la quantia inclouen el tipus d’immoble, la ubicació, la mida d’aquest, la quantitat d’escombraries generades i, en alguns casos, el consum d’aigua. Per exemple, en algunes ciutats es fa servir el valor cadastral de l’immoble o la superfície construïda per determinar-ne l’import, mentre que en d’altres es té en compte l’activitat econòmica en el cas dels locals comercials.

Pel que fa a la data de pagament, s’efectua un cop iniciat el servei, amb un primer pagament proporcional alhora que s’utilitzarà el servei. Posteriorment, els pagaments s’efectuen anualment a les dates que determini cada municipi.

A partir del 2025, la implementació de la nova taxa busca reflectir el cost real de la gestió de residus i fomentar l’economia circular, amb un sistema que premiï els que generin menys residus, incentivant el reciclatge i la reducció de deixalles. Aquesta mesura també impulsa una tarifa diferenciada segons la quantitat de residus generats pels ciutadans i les empreses, cosa que permetrà una distribució més justa del cost del servei. Els municipis podran aplicar aquests canvis adaptant-se a les necessitats locals i promovent la sostenibilitat.

A Madrid, la nova taxa d’escombraries s’implementarà abans del 10 d’abril del 2025 i afectarà 1,7 milions d’immobles. El cost mitjà serà de 141 euros anuals per a habitatges i 310 euros per a immobles comercials, amb variacions segons el valor cadastral i els residus generats.

A Espanya més del 50% dels habitatges van ser construïts abans del 1980, cosa que significa que superen els 40 anys d’antiguitat i no compleixen les normatives actuals del Codi Tècnic de l’Edificació. A més, estan lluny de contribuir als objectius europeus de reducció energètica. A Feliu&Franquesa us mostrem una guia per reformar la vostra comunitat de veïns.

Segons el sector, més del 80% dels edificis espanyols són energèticament ineficients, amb qualificacions per sota de la categoria D a una escala d’A a G. Això contrasta amb les metes de la Unió Europea, que busca disminuir l’ús d’energia primària al sector immobiliari un 16% per al 2030 i entre un 20% i 22% per al 2035.

Solucions: fons europeus, ajudes autonòmiques i finançament

La rehabilitació és la clau per assolir aquests objectius. La Unió Europea impulsa programes com els fons Next Generation, que financen entre el 40 i el 80% de les reformes segons l’estalvi energètic aconseguit. També hi ha iniciatives regionals, com Rehabilita Madrid, que ofereixen subvencions similars.

Com que els ajuts solen rebre’s després de finalitzar les obres, moltes comunitats de propietaris recorren a institucions financeres que avancen els fons necessaris mitjançant línies de crèdit específiques per a rehabilitació residencial. Aquest model integral inclou el disseny del projecte, lexecució de les obres, la gestió de les ajudes públiques i el finançament, simplificant el procés per als propietaris.

Reformes prioritàries

Entre les millores més comunes, l’aïllament tèrmic exterior és essencial per reduir la pèrdua d’energia, millorar l’eficiència energètica i renovar l’aparença de l’edifici. També és crucial substituir finestres i fusteria per optimitzar l’aïllament.

La modernització de sistemes de calefacció i climatització, com l’aerotèrmia, o la instal·lació de plaques solars per a autoconsum són reformes subvencionades que ajuden a reduir el consum energètic. A més a més, si hi ha persones amb mobilitat reduïda, la instal·lació d’ascensors o rampes és una solució pràctica i accessible.

Aquestes mesures no només contribueixen a complir les normatives europees, sinó que també revaloritzen els immobles i milloren la qualitat de vida dels residents.

Transformar una cuina sense gastar gaires diners i sense fer obres és totalment factible. Ja sigui que es tracti d’una llar habitual, una propietat de lloguer o de venda, aquestes millores no només renovaran l’espai, sinó que també n’augmentaran el valor al mercat immobiliari.

A Feliu&Franquesa t’oferim 5 consells per elevar el valor de la teva cuina sense obres:

1. Renova amb pintura

Si la teva cuina llueix antiquada, però està en bon estat, aplicar una nova capa de pintura pot fer meravelles. Aquesta acció pot revitalitzar rajoles d’estil antic, atorgant-los un aspecte més modern. És important seleccionar pintures i esmalts que s’adaptin a cada superfície, tenint en compte que la cuina està exposada a humitat i greix. És per això que és preferible optar per productes d’alta qualitat.

2. Canvia el front

Si preferiu una opció més senzilla, canviar el revestiment frontal pot ser suficient. Pots optar per un acabat de vidre o alumini que li doni un toc elegant, o triar rajoles viníliques que imitin dissenys hidràulics que estan de moda. També pots utilitzar el mateix material que el taulell de cuina, que abordarem a continuació.

3. Actualitza taulell de cuina i portes

Si l’interior dels mobles està en bon estat, però les portes necessiten una renovació, canviar-les és una opció econòmica. Això pot proporcionar a la teva cuina la imatge moderna que desitges. Una altra alternativa és substituir els tiradors, instal·lar un taulell nou (hi ha opcions laminades assequibles) i reemplaçar l’aigüera i aixeta antigues per models més contemporanis. Una aixeta amb sistema d’estalvi d’aigua és una excel·lent elecció.

4. Revisar el terra i les parets

Una forma fàcil de refrescar la cuina és canviant el terra. Podeu col·locar laminats o vinílics sobre l’antic, ja que són econòmics, resistents i fàcils d’instal·lar. A més, hi ha una àmplia varietat d’acabats disponibles que s’ajustaran al vostre estil. Si t’agrada el resultat, pots aplicar el mateix a les parets, utilitzant llosetes viníliques sobre les rajoles existents.

5. Aprofita la llum

Si la teva cuina té finestres, maximitza la llum natural. Si no és el cas, millora la il·luminació artificial. La llum influeix en la percepció de l’espai, fent-lo semblar més ampli i acollidor. Si tens sostres falsos, instal·la llums LED. Si no, considera crear un fals sostre de pladur, que és assequible i no requereix grans obres. També pots afegir tires LED als sòcols o a sota dels armaris per il·luminar les àrees de treball.

Implementant aquestes reformes sense obres, transformaràs radicalment l’aspecte de la cuina en poc temps i amb una inversió mínima.

L’aspiració de viure de les rendes és un objectiu comú per a moltes persones. En principi, adquirir propietats per llogar-les sembla una opció atractiva, especialment en un mercat amb preus tan alts com Espanya.

Tot i això, tenir èxit en aquest camp va més enllà de simplement comprar un immoble i esperar que generi ingressos. Requereix astúcia financera, paciència i una anàlisi meticulosa del mercat.

A Feliu&Franquesa t’expliquem com fer-ho.

Val la pena viure dels lloguers?
Invertir en propietats per a lloguer és una estratègia comuna que, si s’aborda amb coneixement i planificació, et pot permetre obtenir ingressos sense necessitat de treballar activament.

Tanmateix, perquè això funcioni, és crucial tenir un capital inicial considerable per a la compra d’immobles.

Claus per viure de les rendes immobiliàries

1. Defineix el teu llogater ideal: Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el salari mitjà a Espanya va ser d’aproximadament 27.000 euros anuals el 2022. Considerar aquesta dada et pot ajudar a triar propietats que s’alineïn amb el pressupost de potencials llogaters, que solen pagar entre 400 i 800 euros mensuals. Si us interessa el mercat de luxe, has d’estar preparat per als preus més alts.

2. Ubicació: Aquest és un dels factors més importants en invertir. Les propietats en zones amb alta demanda, com a prop d’universitats o centres comercials, solen tenir una ocupació més ràpida i sostinguda. Les àrees segures i ben comunicades també atrauen més llogaters.

3. Analitza el teu pressupost: Els preus dels habitatges varien significativament a Espanya. Ciutats grans com ara Madrid o Barcelona tenen preus més alts que algunes ciutats mitjanes. Revisar informes de preus us ajudarà a prendre decisions informades.

4. Avalua la rendibilitat: És fonamental comparar preus de compra i rendes. Per exemple, el juliol del 2024, Màlaga tenia un preu mitjà de lloguer de 15,3 euros/m², mentre que Jaén estava a 6,2 euros/m². Invertir a Jaén podria oferir una rendibilitat més gran, encara que cada cas requereix una anàlisi detallada.

5. Considera les despeses: A més de les despeses de compra, tingues en compte impostos, assegurances i despeses de gestió. Entendre la rendibilitat bruta i neta del lloguer, així com el retorn sobre el capital, és essencial per avaluar la viabilitat de la inversió.

6. Finançament: Si necessiteu una hipoteca, busqueu les millors taxes d’interès. La manera com financis la propietat impactarà la teva rendibilitat.

Quants diners necessito?
La quantitat necessària per viure de les rendes depèn del teu estil de vida i despeses.

La regla del 4% suggereix que podries retirar aquesta proporció de les teves inversions anualment. Per exemple, per cobrir despeses de 40.000 euros a l’any, hauries de tenir al voltant d’un milió d’euros invertits.

Tingues present factors com la inflació i despeses inesperades en calcular les teves necessitats.

Tot i que invertir en propietats de lloguer pot ser lucratiu, és essencial fer una anàlisi acurada i tenir en compte múltiples variables per assegurar l’èxit en aquesta aventura financera.

Si el vostre menjador és petit i no podeu prescindir d’una taula per menjar, no us preocupeu. A Feliu&Franquesa us presentem cinc consells efectius per optimitzar el vostre espai i aconseguir un ambient pràctic i atractiu. L’escassetat d’espai pot ser un estímul per a la creativitat, així que prepara’t per transformar el menjador.

1. Tria taules de formes arrodonides
Optar per una taula circular en lloc d’una rectangular és una opció excel·lent. Les taules rodones eliminen les cantonades, cosa que facilita el moviment i permet que més persones se senten sense perdre espai. A més a més, són molt versàtils i estan de moda, així que pots triar un disseny modern que s’adapti al teu estil.

2. Opta per bancs i tamborets
Per maximitzar l’espai, és recomanable fer servir cadires sense recolza braços. Els bancs i tamborets són ideals, ja que ocupen menys espai i permeten que més comensals s’acomodin a taula. Un banc en forma de L, per exemple, pot oferir seients addicionals i també servir com una àrea d’emmagatzematge.

3. Tria mobles funcionals
Seleccioneu mobles que s’adaptin a les vostres necessitats. Una taula extensible és perfecta per als dies en què reps visites, mentre que cadires plegables es poden guardar fàcilment quan no s’utilitzen. Així, només tindràs el que calgui en el dia a dia, mantenint l’espai clar.

4. Integra el menjador en altres espais
Si l’àrea destinada al menjador és limitada, considera incorporar-lo al saló. En mantenir una coherència en la decoració, aconseguiràs que totes dues zones es complementin. A més, espais sovint ignorats, com el buit sota les escales, es poden convertir en un menjador acollidor.

5. Usa emmagatzematge vertical
Aprofiteu les parets per crear espai addicional. Col·locar prestatgeries o mobles suspesos et permetrà alliberar el terra i optimitzar l’àrea. A més, els colors clars a parets i mobles aporten lluminositat i amplitud, cosa que farà que el menjador sembli més gran.

Amb aquests consells, podràs transformar el teu petit menjador en un espai funcional i atractiu, sense importar com de limitat sigui. Inspira’t i comença a redecorar.

Vendre un habitatge amb una hipoteca pendent és una situació que planteja molts dubtes i complicacions.

A Feliu&Franquesa us expliquem com podeu dur a terme aquesta transacció, quins són els passos a seguir i les opcions disponibles.

Per començar, sí, és possible vendre una propietat que encara té una hipoteca activa.

Els motius per vendre una casa hipotecada poden ser variats, com ara un canvi de treball, mudança a una altra localitat, herència, divorci o creixement familiar. Tot i que la hipoteca afegeix una capa de complexitat, no impedeix la venda de l’habitatge.

L’opció ideal és cancel·lar la hipoteca al moment de la venda. Això implica que el preu de venda de la casa ha de ser suficient per cobrir el saldo restant de la hipoteca. Els passos inclouen:

1. Confirmar el preu de venda: per comprovar que la quantitat superi el deute pendent.
2. Sol·licitar el Certificat de Deute Pendent: Aquest document, que emet el banc, és necessari per procedir amb la venda.
3. Signar davant de notari: L’escriptura de compravenda ha de reflectir la cancel·lació de la hipoteca.
4. Liquidar el deute: Amb els diners rebuts, paga la hipoteca i les comissions associades.

Si el preu de venda no cobreix la totalitat del deute, pots seguir aquest procediment:

1. Confirmar el comprador: perquè estigui disposat a continuar amb la compra encara que el preu sigui menor que el deute.
2. Sol·licitar el Certificat de Deute Pendent: Explica al banc la teva situació i com planeges manejar la diferència.
3. Pagar la hipoteca: Fes servir els diners de la venda per amortitzar la hipoteca. El saldo restant es reformularà com un nou préstec amb noves condicions.

Una altra opció és transferir la hipoteca al comprador. Aquest procés requereix que el banc aprovi el comprador com a nou titular de la hipoteca. Els passos inclouen:

1. Confirmeu amb el comprador que està disposat a assumir la hipoteca.
2. Sol·licitar la subrogació, perquè el banc avaluï el comprador i, si aprova, procedirà amb el canvi de titularitat.

Si planegeu comprar una nova casa abans de vendre l’actual, una hipoteca pont pot ser útil. Aquest préstec temporal cobreix el cost del nou habitatge fins que venguis l’actual. Els passos són:

1. Sol·licitar la hipoteca pont, presentant la teva situació al banc.
2. Pagar la hipoteca pont, sabent que mentre l’antiga casa està a la venda, pagaràs només una quota mensual elevada.

No obstant això, en vendre un habitatge amb hipoteca, has de considerar les despeses associades:
● Honoraris d’immobiliària, dependents del preu de venda.
● Despeses de cancel·lació d’hipoteca: comissions i despeses notarials.
● Impostos: Plusvàlua municipal i guany patrimonial a l’IRPF.

Si no pots fer front als pagaments de la hipoteca, vendre pot ser una opció per evitar problemes legals i financers. Abans de decidir, intenta negociar amb el banc alternatiu com ara una moratòria o una ampliació del termini.

Vendre una casa hipotecada és viable, però requereix planificació i compliment de diversos passos clau per assegurar una transacció amb èxit.

Un propietari està preocupat perquè les rajoles del bany semblen a punt de caure perquè una esquerda ha aparegut a la paret, estenent-se des del sostre fins a terra, i la seva assegurança de la llar no cobreix la reparació. La raó pot ser que sigui un defecte de construcció de l’immoble.

En contactar amb el constructor de l’edifici, es troba amb una mala notícia: l’assegurança del constructor tenia una vigència de deu anys, i aquest període ja havia expirat. Així, el propietari haurà de costejar les reparacions pel vostre compte.

Sovint, les persones descobreixen que certes situacions que creien cobertes per la seva assegurança de la llar en realitat no estan protegides.

A Feliu&Franquesa us ajudem a identificar alguns dels problemes més comuns que poden afectar la cobertura d’una assegurança. A més, hi ha comportaments habituals que poden fer que l’asseguradora rebutgi un sinistre per negligència.

Un dels problemes més freqüents són els danys per aigua. Moltes persones s’obliden de tancar les claus de pas de l’aigua abans d’anar-se’n de vacances. Si passa una inundació a causa d’aquesta imprudència, l’asseguradora podria rebutjar la cobertura, ja que les pòlisses d’assegurança solen requerir que es tanqui la clau de pas si l’habitatge estarà desocupat per més de 72 hores per evitar problemes.

Un altre aspecte important són els danys que es produeixen en propietats deshabitades durant llargs períodes. Les asseguradores sovint no cobreixen actes de vandalisme o robatoris si la propietat no compta amb les mesures de seguretat adequades. Per exemple, el furt podria no estar cobert si no s’asseguren correctament totes les entrades i les finestres en abandonar l’habitatge.

A més, els danys causats per fenòmens atmosfèrics, com pluges o calamarsa, poden no estar coberts si aquests entren per una finestra o porta mal tancada, ja que encara que aquests danys solen ser menors, és crucial assegurar-se que portes i finestres estiguin ben tancades.

El manteniment adequat de la propietat també és crucial. Les assegurances no solen cobrir danys derivats d’una manca de manteniment, com ara problemes per humitat, danys a la teulada o canonades amb fuites que no s’han reparat a temps.

Els incendis causats per negligència també poden estar exclosos. Per exemple, deixar espelmes enceses sense supervisió o fumar sense les precaucions necessàries pot resultar a l’exclusió de la cobertura.

Finalment, qualsevol dany derivat d’activitats il·legals o perilloses, o de l’ús professional de l’immoble sense la deguda autorització, no estarà cobert per la pòlissa. Això inclou activitats com ara la producció de substàncies il·legals o l’emmagatzematge de materials perillosos.

Actualment, la crisi climàtica i la sequera fan essencial prendre mesures per conservar l’aigua. Les repercussions de l’escassetat d’aquest recurs són greus: perjudica l’agricultura, fa malbé la biodiversitat i eleva les temperatures, cosa que intensifica l’evaporació del sòl.

A Feliu&Franquesa t’oferim deu recomanacions perquè puguis contribuir a la preservació de l’aigua des de casa teva, mentre notes una reducció a la factura mensual.

1. Tanca l’aixeta mentre et raspalles les dents o rentes les mans. Aquest gest pot estalviar fins a 8 litres d’aigua per minut.

2. Dutxa’t en lloc de banyar-te: Una dutxa utilitza menys aigua que un bany. Aprofita l’aigua freda que s’acumula mentre esperes que l’aigua calenta arribi per reutilitzar-la a la neteja o al vàter.

3. Instal·la airejadors i reductors de cabal per reduir el flux d’aigua sense disminuir la pressió, ajudant a estalviar aigua sense afectar la comoditat.

4. Encén el rentaplats només quan estigui ple per estalviar entre 20 i 40 litres d’aigua comparat amb el rentat a mà.

5. Fes servir una palangana per esbandir els plats i estalviar aigua, tancant l’aixeta durant el procés.

6. Instal·leu cisternes amb doble descàrrega per triar entre una descàrrega completa o parcial, reduint l’ús d’aigua en cada ús.

7. Introduïu una ampolla plena d’aigua a la cisterna per reduir el volum d’aigua a cada descàrrega.

8. Repara les fuites en aixetes o cisternes per no desaprofitar grans quantitats d’aigua.

9. Regar plantes al vespre disminueix l’evaporació i millora l’absorció de l’aigua per les arrels, així mateix, utilitza reg per degoteig per a més eficiència.

10. Instal·leu un sistema per recol·lectar aigua de pluja i reduir l’ús d’aigua potable per al reg i la neteja exterior.

Adoptar aquests hàbits no només ajudarà a conservar l’aigua, sinó que també reflectirà una disminució a la factura mensual.

Passar a l’acció ara és fonamental per enfrontar-nos a la crisi climàtica i assegurar un futur sostenible per a tothom.

Els panells solars són comunament vistos en teulades, però no són exclusius d’aquesta superfície. Qualsevol àrea que rebi llum solar directa pot ser adequada per instal·lar-la, sempre que s’utilitzi una estructura adequada per ancorar-los.

Per tant, és essencial no només considerar a quines superfícies es poden muntar els panells solars, sinó també conèixer els requisits específics de cadascuna per maximitzar l’exposició solar. A Feliu&Franquesa t’expliquem com triar la superfície ideal per als panells solars.

➔ Teulades
Les teulades i cobertes són els llocs més comuns per instal·lar panells solars a causa de la seva altura i inclinació, que són ideals per capturar la màxima quantitat de llum solar. A més, en estar a la teulada, no s’utilitza espai addicional ni s’alteren significativament les vistes de l’edifici, i la instal·lació és relativament senzilla. Les limitacions principals són l’espai disponible i la necessitat d’evitar elements que projectin ombra.

➔ Cobertes planes
Tot i que els panells solars solen necessitar una inclinació per funcionar de manera òptima, és possible instal·lar-los a cobertes planes amb una estructura que proporcioni l’angle necessari.

➔ A terra
Aquesta opció és vàlida si no és possible col·locar els panells a la teulada. Instal·lar panells solars a terra presenta diversos avantatges, com una instal·lació més fàcil en superfícies fermes (terra, formigó, etc.), cosa que pot reduir el cost en evitar equips per treballar en altura. A més, la neteja i el manteniment són més accessibles, cosa que contribueix a una major eficiència. Tot i això, hi ha desavantatges, com la pèrdua d’espai i l’impacte visual. A més, és crucial seleccionar un lloc clar per evitar ombres que puguin afectar la producció.

➔ Marquesines solars
Aquestes estructures metàl·liques, que sovint es veuen a aparcaments, també poden ser una solució útil. En habitatges unifamiliars, es poden instal·lar marquesines com pèrgoles en àtics, porxos o garatges descoberts. Aquesta opció permet l’autoconsum i proporciona una funció addicional com a àrea coberta.

➔ Altres superfícies
Tot i que menys bones, terrasses i façanes també poden albergar panells solars. En terrasses, els panells es poden fixar a la barana o al mur, o utilitzar-se estructures inclinades. A façanes, es col·loquen en posició vertical. Tot i això, la producció pot ser limitada per l’orientació i la verticalitat dels panells. A edificis residencials, qualsevol modificació a la façana ha de comptar amb l’aprovació de la comunitat de propietaris.

El butlletí elèctric, també conegut com a certificat d’instal·lació elèctrica (CIE), és un document essencial per garantir el subministrament elèctric en un immoble. Aquest document certifica que la instal·lació elèctrica compleix amb la normativa vigent, detallant característiques com la potència instal·lada i la màxima suportada, i és obligatori tant per a noves construccions com per a propietats de segona mà.

A Feliu&Franquesa us expliquem el pas a pas per aconseguir el vostre CIE.

 

El butlletí elèctric és necessari en diverses situacions: per donar d’alta un nou subministrament elèctric, augmentar la potència contractada, fer modificacions tècniques a la instal·lació (com canviar de monofàsica a trifàsica), o actualitzar instal·lacions amb butlletins emesos fa més de 20 anys. Aquest certificat l’emet un tècnic instal·lador autoritzat, que inspecciona la instal·lació i, després de comprovar-ne la seguretat i la conformitat amb la normativa, el presenta davant l’organisme competent de la comunitat autònoma corresponent. Un cop validat, es pot presentar a la comercialitzadora per activar el subministrament.

 

El cost del butlletí elèctric varia segons la complexitat de la instal·lació i les tarifes del professional, oscil·lant generalment entre 70 i 300 euros. No es pot obtenir aquest certificat sense una inspecció física de la instal·lació.

 

Les dades incloses al butlletí elèctric són detallades: informació del titular, adreça de l’immoble, característiques tècniques de la instal·lació, mesuraments de comprovació, un plànol detallat, i la signatura del tècnic responsable.

 

El procés per obtenir el butlletí inclou diversos terminis: l’elaboració per part del tècnic (que pot trigar uns dies), la validació per part de l’autoritat competent de la comunitat autònoma, i la confirmació final per l’empresa distribuïdora, que ha de respondre a un màxim de 7 dies. El butlletí té una validesa de 20 anys, però no requereix renovació llevat que es facin modificacions a la instal·lació.

 

Per saber si un habitatge compta amb un butlletí elèctric, cal sol·licitar al propietari o responsable de la instal·lació. Si el document s’ha perdut, se’n pot demanar una còpia a la companyia subministradora o a l’organisme competent de la comunitat autònoma.