Categoría: Assessorament

Moltes comunitats de propietaris tenen calefacció central, i cada vegada són més els edificis que adopten aquest model incorporant comptadors individuals. Aquesta opció és beneficiosa tant per a les comunitats com per als propietaris, ja que permet un control més precís del consum energètic i una distribució més justa de les despeses. A Feliu&Franquesa t’expliquem com funciona aquest mètode.

 

La calefacció central tradicional distribueix aigua calenta a tots els radiadors de l´edifici des d´una única caldera. En aquest sistema, les despeses es reparteixen de manera uniforme entre els veïns, sense importar el consum real de cadascú. No obstant això, amb la instal·lació de comptadors individuals, es pot mesurar el consum de calefacció de cada habitatge de manera independent, cosa que permet una assignació més equitativa dels costos. Hi ha dos tipus de dispositius per a aquest propòsit: els comptadors d’energia tèrmica, que mesuren la calor consumida en sistemes amb circuits de calefacció independents per habitatge, i els repartidors de costos, que s’instal·len als radiadors per estimar el consum segons la diferència de temperatura entre el radiador i l’habitació.

 

Avantatges de la calefacció central amb comptador individual

Aquest sistema ofereix diversos avantatges, com l’estalvi energètic, ja que els usuaris tendeixen a regular millor la calefacció en conèixer-ne el consum real, cosa que pot generar estalvis d’entre el 25% i el 40%. A més, assegura una facturació equitativa, ja que cada veí paga només pel consum que ha tingut. També fomenta pràctiques més responsables i sostenibles pel que fa a l’ús de l’energia.

 

És obligatori instal·lar un comptador individual?

Segons el Reial decret 736/2020, és obligatori instal·lar sistemes de comptabilització individual en edificis amb calefacció central, sempre que sigui viable tècnicament i econòmicament. La data límit per complir aquesta norma va ser l’1 de maig del 2023, i el seu incompliment pot implicar sancions.

 

Qui paga la calefacció central amb comptador individual?

Un cop instal·lats els comptadors, el pagament del consum serà responsabilitat del propietari o llogater de l’immoble, segons allò acordat al contracte d’arrendament.

 

Què és més car, la calefacció central o la individual?

En general, la calefacció central sol ser més econòmica que la individual, ja que permet compartir els costos d’instal·lació i de manteniment. No obstant això, la calefacció individual ofereix un control més gran sobre el consum, cosa que pot generar estalvis si es gestiona de forma adequada.

 

La venda d’habitatges en etapa de planificació o construcció està guanyant popularitat, i si consideres vendre una propietat abans d’edificar-la, és important conèixer com funciona aquest procés. Aquesta modalitat de venda, coneguda com a “venda sobre plànol”, permet als desenvolupadors comercialitzar propietats que encara no han estat acabades. A Feliu&Franquesa t’expliquem si és rendible vendre un pis sobre plànol.

 

En aquest tipus de transacció, se signa un contracte entre el venedor i el comprador, on el primer es compromet a lliurar l’habitatge un cop acabat, sota certes condicions prèviament acordades, a canvi d’un preu pactat. Segons dades de l’Associació de Constructors i Promotors d’Habitatge (ACPE), aquesta pràctica és cada vegada més comuna, ja que la majoria dels habitatges nous es comercialitzen durant la fase de construcció i no quan ja estan completament acabats.

 

Aquest tipus de venda involucra un contracte complex, que combina elements d’un acord d’execució d’obra amb els d’una compravenda. Generalment, el procés s’inicia amb el pagament d’un senyal, i el contracte estableix els termes per a la signatura de l’escriptura de compravenda, la qual es formalitza una vegada que l’habitatge estigui construït i llest per al lliurament.

 

Per dur a terme una venda sobre plànol, cal comptar amb diversos requisits legals i administratius. Entre aquests, s’hi inclouen l’obtenció d’una llicència d’obra, la definició del preu final amb IVA desglossat, la determinació de terminis de lliurament i la inclusió de clàusules de resolució en cas d’incompliment dels terminis establerts. A més, la Llei 57/68 exigeix ​​que les bestretes dels compradors es gestionin en un compte especial, garantint que s’utilitzin exclusivament per a la construcció de la propietat.

 

Vendre un habitatge abans de la seva construcció ofereix diversos avantatges, com assegurar fons per finançar l’obra, atraure compradors amb preus més atractius i brindar l’oportunitat de personalitzar la propietat, cosa que pot ampliar el seu atractiu al mercat.

Donar d’alta el subministrament d’aigua a un habitatge és un pas fonamental quan et mudes a una nova llar o després d’una reforma. A Barcelona, ​​aquest procés, tot i que és relativament senzill, pot implicar diferents costos i tràmits segons diversos factors. A Feliu&Franquesa t’expliquem com realitzar aquest procés.

 

El preu per donar d’alta l’aigua a Barcelona sol variar entre 50 i 200 euros, depenent de les característiques de l’immoble, com ara la mida, el nombre de banys o si compta amb instal·lacions addicionals, com ara terrasses o jardins. L’empresa encarregada de gestionar el servei a Barcelona és Aigües de Barcelona. En casos de primera ocupació o obra nova, generalment es requereix un butlletí d’aigua, el cost del qual pot anar de 45 a 180 euros o fins i tot més, depenent de la complexitat de la instal·lació.

 

En calcular el cost total d’aquest tràmit, és important considerar tant les quotes fixes com les variables que s’inclouen en les factures. Les quotes fixes corresponen a la tarifa bàsica del subministrament d’aigua, mentre que les variables depenen del consum d’aigua realitzat a la llar. A més, cada municipi pot tenir diferents requisits i tarifes, cosa que implica que els costos i procediments poden variar en funció de la zona.

 

Per dur a terme el tràmit, normalment, cal presentar una sèrie de documents, com ara les dades del titular del contracte, la referència cadastral de l’immoble, la cèdula d’habitabilitat i, en alguns casos, un certificat d’instal·lació d’aigua, conegut com a butlletí. Pel que fa al temps d’espera, el procés acostuma a trigar entre 5 i 15 dies, depenent de la rapidesa de la gestió administrativa i de la instal·lació del comptador.

 

Donar d’alta el subministrament d’aigua a Barcelona implica certs costos inicials que varien en funció de diversos factors, però amb una gestió adequada i la documentació correcta, el procés es pot completar sense més complicacions.

Quan es tracta de vendre una casa, tots busquem fer-ho de forma ràpida i al millor preu. Per aconseguir-ho, és essencial prestar atenció als detalls i la manera com presentem la propietat. Si bé és probable que estimes la teva llar, és important considerar com ho percebran els compradors potencials. A Feliu&Franquesa us oferim 5 trucs d’estilisme que funcionen per vendre abans.

 

Després de viure molt de temps en un mateix lloc, és fàcil passar per alt certs problemes. Per això, és fonamental observar casa teva des de la perspectiva de qui la podria comprar. Per això, comença per identificar possibles millores a cada habitació, com una pintura deteriorada, portes que no funcionen bé o aixetes antiquades. No es tracta de grans reformes, sinó de petits arranjaments que, amb un baix cost i esforç, poden fer que la teva llar es vegi molt més atractiva.

 

Realitzar un petit manteniment és crucial. Des de panys que no funcionen correctament fins a parets amb escrostonat, lo primer és solucionar aquests problemes evidents per evitar que els compradors es desmotivin. A ningú no li agrada la idea d’haver de reparar coses, i si no es fan aquests arranjaments, podries rebre ofertes més baixes. També és important que aclareixis l’espai, eliminant objectes innecessaris. Una llar neta i endreçada no només transmet una sensació d’amplitud i lluminositat, sinó que també facilita la visualització dels mobles. A més, aprofitar aquest procés et permetrà desfer-te del que ja no necessites.

 

Una casa ordenada no ha de semblar buida, ja que això pot allunyar alguns compradors. Mantingues els mobles bàsics i afegeix elements com plantes (fins i tot artificials si no pots cuidar les reals) per donar-li calidesa. Aprofita al màxim la llum natural si tens la sort de comptar-hi; obre cortines i persianes, i assegura’t que els espais més foscos comptin amb bona il·luminació.

 

Finalment, assegura’t que casa teva faci bona olor. Les males olors, com les de mascotes, tabac o humitat, poden fer que els compradors es facin enrere. Neteja les catifes, la tapisseria i els racons oblidats perquè casa teva sigui tan atractiva com sigui possible.

En una comunitat de propietaris, és essencial entendre les normatives que regulen les obres i modificacions a l’immoble. Tot i això, poden sorgir dubtes sobre quines reformes requereixen el permís de la comunitat i quines no.

 

A Feliu&Franquesa parlem sobre les excepcions en què no cal obtenir autorització, així com els diferents tipus de reformes que sí que requereixen el vistiplau de la comunitat.

 

És possible fer obres sense autorització de la comunitat?

En termes generals, la majoria de les obres requereixen el consentiment de la comunitat. No obstant això, hi ha excepcions per a aquelles modificacions que no alteren l’estructura de l’edifici ni afecten els elements comuns. Això pot incloure petites feines de manteniment o reformes que només afecten un únic propietari i no impacten l’ús compartit de les instal·lacions.

 

És important assenyalar que les normatives poden variar segons la localitat i els estatuts de cada comunitat. Per tant, és recomanable consultar-ho amb un administrador de finques, que podrà proporcionar l’orientació adequada.

 

Conseqüències de fer reformes sense permís de la comunitat

Si es duen a terme reformes que requereixen autorització, sense haver sol·licitat el permís corresponent, es poden presentar diverses conseqüències. La comunitat pot exigir la suspensió de les obres i, en alguns casos, sol·licitar la reversió dels treballs realitzats. A més, es podrien imposar sancions econòmiques al propietari que no hagi obtingut el permís.

 

Un altre aspecte que cal considerar és que el propietari serà responsable de qualsevol dany o problema derivat de les obres no autoritzades. En cas que aquestes reformes afectin altres propietaris, podrien interposar demandes o sol·licitar indemnitzacions.

 

Classificació d’obres a una comunitat de propietaris

A les comunitats de propietaris, les obres es divideixen en dues categories: comunes i privatives. Les obres comunes són aquelles que impacten els elements d’ús compartit, com la façana o les zones comunes, i requereixen el permís de la comunitat. D’altra banda, les obres privatives són aquelles que només afecten un únic propietari, com canvis en la decoració interior, i no requereixen autorització.

 

Obres que no requereixen permís de la comunitat

• Pintar les parets interiors.
• Canviar mobles i electrodomèstics.
• Instal·lar estors, cortines o prestatgeries que no alterin l’estructura.
• Renovar terres o canviar la il·luminació interior.

 

Obres que requereixen permís de la comunitat

• Reformes que afectin elements comuns com façanes o teulades.
• Modificacions a les instal·lacions generals de l’edifici.
• Instal·lació d’aires condicionats a façanes o patis.
• Construcció de tancaments o modificacions estructurals.

 

Conèixer les normatives i comptar amb l’assessorament adequat és crucial abans d’emprendre qualsevol obra en una comunitat de propietaris.

El mesurament de la sostenibilitat en els edificis, tant abans com després de la seva construcció, és crucial en el context de la creixent preocupació pel medi ambient. Per això, és fonamental entendre el significat del certificat BREEAM, que t’expliquem en Feliu&Franquesa.

Aquest segell internacional de sostenibilitat és el més important en l’edificació i s’ha convertit en l’estàndard principal per als nous projectes. BREEAM (Building Research Establishment Environmental Assessment Methodology) és una metodologia creada al Regne Unit en els anys 80 per l’organització sense ànim de lucre Building Research Establishment (BRE). El seu propòsit és avaluar i certificar l’acompliment ambiental i la sostenibilitat dels edificis, siguin nous o existents.

BREEAM utilitza un sistema basat en punts per a mesurar la sostenibilitat de les construccions, tenint en compte aspectes com l’eficiència energètica, la reducció d’emissions de carboni, la durabilitat i l’adaptació al canvi climàtic. A través de dotze categories, com la gestió, l’ús de l’aigua, la salut i el benestar, els edificis són avaluats i assignats a una de les cinc categories possibles: aprovat, bo, molt bo, excel·lent o excepcional.

Existeixen diversos tipus de certificació BREEAM, adaptats a les diferents fases d’un projecte, des de la construcció de nous edificis fins a la rehabilitació dels existents. A més, la metodologia abasta infraestructures i urbanisme, i això permet avaluar el disseny sostenible de comunitats i projectes urbans.

Per a obtenir el segell BREEAM, és necessari comptar amb un assessor especialitzat que guiï el procés, des del registre del projecte fins a l’avaluació i certificació final. Els costos varien segons la complexitat i el tipus de projecte, podent anar des de preus baixos per a edificis simples fins a xifres elevades per a projectes més complexos.

Els beneficis de comptar amb aquesta certificació són diversos: millor rendiment energètic, reducció de costos a llarg termini, major valor dels actius i una millor experiència per als usuaris. A més, les construccions sostenibles contribueixen a la millora de l’entorn, amb un menor impacte ambiental i una major salut per a les persones.