Publicado en

Com gestionar una mudança sense estrès

Una mudança és un canvi a nivell emocional per a una persona que deixa enrere molt més que una casa, deixa records, experiències , vivències i fins i tot una part d’ella mateixa.

Et volem donar unes quantes pautes a seguir per fer una bona gestió de la mudança i que no et generi estrès. Et recomanem un seguit de consells bàsics per evitar que el trasllat es converteixi en un mal de cap

 

  • Posa’t una data i demana un pressupost. Un o dos mesos d’antelació està bé per anar preparant-te mentalment.
  • Sobretot i molt important descarta el que NO necessitis per NO traslladar coses que després NO utilitzaràs. Es una pèrdua de temps i de diners i una oportunitat d’or de millorar la teva vida!
  • Empaqueta primer tot allò que no necessites en el teu dia a dia o que no utilitzes amb freqüència.
  • Planifica l’espai de la nova casa. Intenta encara que sigui a mà fer un dibuix de la distribució dels mobles.
  • Els mobles han d’anar ben protegits i ben identificats. Posa una etiqueta per indicar l’estança del seu destí.
  • Escriu a cada caixa l’habitació on van destinades a la nova casa. Pots identificar-hi el contingut del que porta a dins perquè a l´hora de col·locar-ho sigui més fàcil.
  • Prepara una maleta, caixa, bossa que has de portar personalment amb el que puguis necessitar en els propers 2 o 3 dies, evitaràs moments d’estrès. Pensa que, si necessites alguna cosa, hauràs de buscar entre les caixes.
  • Comença a desempaquetar i col·locar les teves coses habitació per habitació. Encara que et cansi i sembli avorrit si segueixes un ordre mental el resultat final es més ràpid i coherent.
  • El que no tingui un lloc assignat col·loca-ho tot junt en una habitació i si al cap d’un temps no ho necessites valora si val la pena conservar-ho.
  • Si la mudança l’organitzes tu mateix fes una llista de tot el material que necessitaràs (paper bombolla, paper d’embalar, cinta, caixes).
  • Prepara alguna cosa de menjar pel dia de la mudança, acostuma a ser un dia dur i el temps passa ràpid, cal anar menjant i bevent per recuperar les forces.

Si necessites ajuda, pots comptar amb professionals de l’ordre i l’organització que es poden ocupar de tot el que necessitis.

Espais Personalitzats gestiona la teva mudança de manera completa. Ens encarreguem de tot: encapsar, desmuntar, traslladar i col·locar-ho tot al seu lloc perquè entris directament a gaudir de la teva nova llar.

www.espaispersonalitzats.com

Publicado en

Les novetats de la Llei d’Arrendaments Urbans

Amb l’entrada en vigor del Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, la Llei d’Arrendaments Urbans ha integrat les següents novetats:

1.      Modificació de l’article 5.e) de la LAU i l’article 17 de la Llei sobre Propietat Horitzontal en referència als pisos turístics.

Els lloguers turístics surten de la LAU i es regularan com una activitat econòmica. Tanmateix, el Reial decret modifica la Llei sobre Propietat Horitzontal permetent a les comunitats de veïns limitar o vetar aquest tipus d’arrendaments a l’edifici, sempre que li donin suport tres cinquenes parts dels propietaris. Una mesura que no s’aplicarà als pisos ja existents perquè no té caràcter retroactiu.

2.      Es modifica l’article 9 i 10 de la LAU. Contractes de lloguer més llargs

Es modifica la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans (LAU), introduint modificacions que afecten els contractes del lloguer. S’amplia el termini de pròrroga obligatòria dels contractes d’arrendament d’habitatge de 3 a 5 anys o 7 anys si l’arrendador és persona jurídica.

S’allarga el termini de pròrroga tàcita d’1 a 3 anys, és a dir, augmenta el termini pel qual s’amplia el contracte una vegada transcorregut el període de pròrroga obligatòria. Això, sempre i quan, l’arrendador i l’arrendatari no manifestin la seva voluntat de no renovar-lo.

3.      Modificació de l’article 20.1 LAU en relació a les despeses d’immobiliària, els paga l’arrendador si és una empresa L’arrendador es farà càrrec de les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte, sempre que sigui una persona jurídica (una empresa o societat). Així mateix, es facilita l’adopció d’acords entre el propietari i el llogater per a la renovació o millora de l’habitatge en el transcurs d’un mateix contracte, sense esperar, com fins ara, al fet que finalitzi.

4.      Es modifica l’article 36 de la LAU. Garanties i avals limitats

En el moment de la signatura del contracte, l’arrendador no podrà exigir al nou arrendatari un aval, al marge de la fiança, que excedeixi en dos mesos la renda mensual de lloguer llevat que es tracti de contractes de llarga durada. En aquests sí que podran pactar garanties addicionals.

  1. Modificació dels articles 9.1.f), 10.1.b) i introducció de l’article 17.12 de la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal relatius a l’accessibilitat dels edificis

Per tal d’estimular la realització d’obres d’adaptació o millora de l’accessibilitat, es modifica la llei per augmentar, en un termini de tres anys, al 10 per cent el fons de reserva de les comunitats de propietaris i establir la possibilitat que es destini a la realització d’obres en matèria d’accessibilitat. Per altra banda, s’estableix l’obligatorietat de realització d’obres d’accessibilitat establertes legalment quan els ajuts públics a la comunitat arribin al 75 per cent de l’import d’aquestes.

  1. Modificació de la Llei d’Hisendes Locals i sobre la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics documentats en relació a l’exempció de pagament d’impostos

El paquet de mesures aprovades pel Govern estableix l’exempció de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (AJD) a la subscripció de contractes d’arrendament d’habitatge per a ús estable i permanent, per tal de reduir les càrregues fiscals al mercat del lloguer.

Tanmateix, el decret també modifica la Llei Reguladora de les Hisendes Locals per modificar l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) encara que en determinats supòsits. Quan l’arrendador sigui un ens públic es podrà eximir a l’arrendatari del pagament d’aquest impost. S’elimina l’obligació de repercutir aquest tribut a l’arrendatari en un lloguer social d’habitatge per part de l’administració i es permet als ajuntaments amb superàvit destinar a promoure el seu parc d’habitatge públic i poder establir una bonificació de fins el 95% en la quota de l’IBI per als habitatges subjectes a lloguer a preu limitat.

Per altra banda, introdueix en la Llei Reguladora d’Hisendes Locals la definició per remissió d’immoble d’ús residencial desocupat amb caràcter permanent perquè els ajuntaments puguin aplicar el recàrrec de l’IBI que es va establir el 2002.

  1. Canvis en la Llei d’Enjudiciament Civil. Canvis en els desnonaments de famílies vulnerables

El decret inclou canvis en la Llei d’Enjudiciament Civil perquè es paralitzin els desnonaments durant el termini d’un mes o dos en cas d’arrendador persona jurídica, per tal que Serveis Socials puguin trobar una alternativa habitacional en els casos que afectin a persones o famílies vulnerables. Es modifica la Llei d’Enjudiciament Civil, a fi de millorar la coordinació entre els òrgans judicials i els serveis socials competents i facilitar l’adopció de mesures per atendre els casos de les famílies de menor capacitat econòmica, vulnerabilitat social o amb més càrregues familiars, a través de l’establiment d’uns tràmits i terminis que ofereixen més seguretat jurídica tant a arrendataris com a propietaris.

Pau Mestre

Publicado en

Els beneficis de l’ordre

Ordenar és un saber que ens facilita l’existència, una pràctica alliberadora que ens proporciona benestar i calma. Un armari, un rebost, una cuina, qualsevol estança ordenada ens simplifica la vida i ens permet recrear la vista. Posar una mica d’organització a casa serveix per alleujar el caos que de vegades regna en la resta de les nostres vides.

Quantes coses acumulem? Quants objectes que no són d’utilitat anem deixant anys i anys en els prestatges? Quantes peces de roba que no ens hem posat en diverses temporades resten en els nostres armaris? Quantes vegades ens ha agafat el fred sense haver fet el canvi d’armari de temporada? Quantes joguines que mai més faran servir els nostres fills omplen el nostre garatge? Quants estris de cuina inútils ocupen lloc en els prestatges o armaris de les nostres cuines? Quants rebosts són impenetrables? Quantes vegades has mirat les estances de casa teva i creus que estan sobrecarregades? Quantes vegades has mirat el teu aixovar i el veus passat de moda i avorrit?

Actualment la vida ha canviat, en general estem molt ocupats i tenim menys temps per les petites coses, no per això menys importants, com és la satisfacció de trobar-se a gust en el lloc on vius. El ritme de vida al que ens porta la feina, els fills i d’altres obligacions, han fet néixer la figura de l’Organitzador Professional, un servei per fer la vida una mica més còmode.

Un Organitzador Professional té unes habilitats especifiques per ajudar les persones que no tenen temps per posar ordre a les seves cases i llocs de treball. Per fer aquesta feina cal un mètode i un criteri a seguir. No tothom és apte per a fer una tasca com aquesta, ja que cal empatitzar amb el client, valorar el seu estil de vida, els seus hàbits diaris i adaptar-los al mètode de l’organitzador.

L’objectiu és organitzar els espais per augmentar l’harmonia, la comoditat i el benestar, sempre respectant cada estil de vida i que en acabar el client sàpiga exactament on trobar tot allò que necessita.

Sense adonar-nos, la nostra casa es va desorganitzant i resulta més i més difícil trobar allò que busquem. Cada cosa hauria de tenir el seu lloc i hauria de ser fàcil i entenedor trobar-la.

Una dels avantatges a destacar després de fer una acció d’ordre a una casa és la satisfacció que genera veure l’espai endreçat, organitzat amb criteri i sense objectes que destorbin. L’ordre aporta pau, sensació de benestar, redueix l’estrès i simplifica la teva vida.

Recorda que si tens ordre a la teva vida el temps es multiplica.

Espais Personalitzats

Publicado en

El preu de l’habitatge puja un 13% a Sant Cugat

Segons el darrer informe de TINSA sobre el mercat local d’habitatge del tercer trimestre del 2018, entre els 25 municipis més poblats de la província de Barcelona, Sant Cugat del Vallès és el que té el preu per m2 més alt, amb 3.280 € /m2 només per sota de la ciutat comtal i per davant de Castelldefels, amb un preu un 7,5% més baix, 3.022 €/m2. En aquest estudi s’extreu que així com a Barcelona ciutat hi ha una moderació de la pujada del preu de l’habitatge, aquesta comença a disparar-se als districtes més perifèrics i als municipis de les rodalies de la capital catalana.

Dades IMIE Mercados Locales de TINSA

El preu del m2 a Sant Cugat del Vallès suposa un increment del 13,2% respecte l’any anterior. Aquesta pujada del preu però no és la més alta d’entre els municipis analitzats en l’estudi de TINSA. La ciutat amb un increment més important del preu de venda de l’habitatge és L’Hospitalet de Llobregat, amb un 18%, amb el que arriba als 2.250 €/m2. La segueixen Castelldefels, amb un 16,6%, Esplugues amb 15,7% i Sabadell amb un 15,1%. Així doncs, l’increment del preu de l’habitatge a Sant Cugat seria el desè més alt, situant a la ciutat per darrere de ciutats com Sant Boi (13,3%), Terrassa (13,5%), Mollet (14,1%), Sant Feliu de Llobregat (14,3%) i Cornellà (14,7%). Si comparem el preu del m2 de l’habitatge amb localitats veïnes trobem que a Rubí el preu és de 1.625 €/m2, un 49,5% inferior al de Sant Cugat i a Cerdanyola de 1.970 €/m2, un 40% per sota.

En el mateix informe, s’apunta com a raons la revitalització i creixement de la demanda a Barcelona a partir “de la progressiva tornada dels particulars al mercat residencial i la moderació de la incertesa en motiu del procés polític”. Aquesta nova demanda, segons el mateix informe, “no només impulsa els preus sinó la construcció de nous habitatges, principalment en la perifèria, donat que al centre no queden gairebé borses de sol. A aquest dinamisme se suma la proposta de l’ajuntament barceloní d’obligar els promotors a destinar un 30% a habitatge protegit, que ha accelerat la petició de llicències”.

Dades IMIE Mercados Locales TINSA

Les dades i el context

Si ens fixem en el valor del preu de l’habitatge, a nivell estatal aquest seria de 1.317 €/m2, i la variació interanual d’aquest seria del 4,9% i un 35,7% menys respecte els valors històrics més alts. Pel que fa al preu de l’habitatge a Catalunya seria de 1.864 €/m2, un 5,3% més alt que el 2017 i a la província de Barcelona se situa en 2.117 €/m2, un 5,7% d’increment respecte el 3er trimestre de l’any anterior.

L’estudi de TINSA també ens facilita altres dades d’interès que ens ajuden a entendre diferències pel que fa al cost de la vida en els diferents territoris. Si la hipoteca mitja estatal estaria en els 120.039 euros, a Catalunya seria de 141.302 euros, només per sota de Balears (167.277 euros) i Madrid (168.594 euros). Pel que fa a les províncies, Barcelona també seria la tercera per darrera de Balears i Madrid, amb 152.797 euros de mitjana. D’aquestes dades es pot extreure que si bé a nivell estatal la quota mitjana mensual de les hipoteques seria de 559 euros, a Catalunya seria de 675 euros i a la província de Barcelona de 730 euros.

Seguint per aquesta línia d’anàlisi, l’informe afirma que el percentatge dels ingressos familiars que es destina al pagament del primer any de la hipoteca a nivell espanyol seria d’un 17,2% i a Catalunya del 17,6%, per darrere de Melilla (17,7%), Andalusia (18,2%), Canàries (19%) i Balears (23,2%). De la mateixa forma a la província de Barcelona representaria aquest esforç un 18,3%, per darrera de províncies com Las Palmas (18,8%), Sant Cruz de Tenerife (19,4%), Màlaga (21,6%) i Balears (23,2%). Per finalitzar amb les conclusions de l’estudi, apuntar que els mesos necessaris per vendre un immoble a Espanya són 7,8, 8,5 a Catalunya i 6,6 a la província de Barcelona.

Publicado en

Feliu Franquesa patrocina l’exposició “CUBA 1898 DE COLÒNIA A NOVA REPÚBLICA”

El proper dimecres 28 de novembre a les 7 de la tarda s’inaugura l’exposició “CUBA 1898 DE COLÒNIA A NOVA REPÚBLICA” al Museu de Sant Cugat. Aquesta és la primera exposició sobre la independència de Cuba amb motiu del seu 120è aniversari. L’exposició compta amb el patrocini de Feliu Franquesa, HP, iGuzzini, ENSIS, SOREA, SISQUELLA i el Gremi d’Àrids de Catalunya. També hi col·labora Cafès Dern, Palacio Segundo Cabo, Oficina del Historiador de La Habana i la Diputació de Barcelona. Una ambiciosa exposició que produïda per Museus de Sant Cugat, recorrerà un itinerari per diversos museus de Catalunya.

El 10 de desembre de 1898, després de llargs decennis de lluita per la independència, el tractat de París posava fi a una dominació de cinc segles de l’illa de Cuba per part d’Espanya. La independència de Cuba, que va dur l’illa de colònia a nova república, va ser un fet que va marcar molt profundament l’opinió pública del moment i l’esdevenir històric de Catalunya, que va reformular les seves aspiracions polítiques en bona part emmirallant-se en el cas cubà.

La importància de totes i cadascuna de les peces relacionades amb la temàtica cubana de museus catalans i col·leccions particulars, i especialment les provinents de la col·lecció de Joan Franquesa, asseguren un alt valor documental i objectual a l’exposició. D’entre les peces que es presentaran, cal destacar documents autògrafs del generalísimo Màximo Gómez o d’Antonio Cánovas del Castillo, tots dos personatges clau en el procés d’independència de Cuba, així com mapes, gravats, cartes i altres objectes del moment.

Els objectius d’aquesta exposició són contextualitzar la realitat social, econòmica i política de l’illa sota el règim colonial i els canvis que va comportar l’establiment de la nova república de Cuba, conèixer la importància i la solvència de l’exèrcit cubà i els primers moments d’aquella nova república, revisitar el període que abasta des del moment en què Catalunya tenia prohibit comerciar amb Amèrica fins la independència de l’illa i, tractar temàtiques i moments molt colpidors com l’esclavitud africana i asiàtica, la producció de sucre, la banca, el comerç, l’intent d’autonomia i la mateixa guerra d’independència.

És doncs una exposició amb la que es farà un viatge en el temps revivint un context històric que va marcar molt profundament l’opinió pública. L’exposició romandrà exposada al Museu de Sant Cugat des del 21 de novembre fins el 21 d’abril.

Publicado en

La importància de l’ordre a les cases

Ordenar és un saber que ens facilita l’existència, una pràctica alliberadora que ens proporciona benestar i calma. Un armari, un rebost, una cuina, qualsevol estança ordenada ens simplifica la vida i ens permet recrear la vista. Posar una mica d’organització a casa serveix per alleujar el caos que de vegades regna en la resta de les nostres vides.

Quantes coses acumulem? Quants objectes que no són d’utilitat anem deixant anys i anys en els prestatges? Quantes peces de roba que no ens hem posat en diverses temporades resten en els nostres armaris? Quantes vegades ens ha agafat el fred sense haver fet el canvi d’armari de temporada? Quantes joguines que mai més faran servir els nostres fills omplen el nostre garatge? Quants estris de cuina inútils ocupen lloc el els prestatges o armaris de les nostres cuines? Quants rebosts són impenetrables? Quantes vegades has mirat les estances de casa teva i creus que estan sobrecarregades? Quantes vegades has mirat el teu aixovar i el veus passat de moda i avorrit?

Actualment la vida ha canviat, en general estem molt ocupats i tenim menys temps per les petites coses, no per això menys importants, com és la satisfacció de trobar-se a gust en el lloc on vius. El ritme de vida al que ens porta la feina, els fills i d’altres obligacions, han fet néixer la figura de l’ORGANITZADOR PROFESSIONAL, un servei per fer la vida una mica més còmode.

Un Organitzador Professional té unes habilitats especifiques per ajudar les persones que no tenen temps per posar ordre a les seves cases i llocs de treball. Per fer aquesta feina cal un mètode i un criteri a seguir. No tothom és apte per a fer una tasca com aquesta, ja que cal empatitzar amb el client, valorar el seu estil de vida, els seus hàbits diaris i adaptar-los al mètode de l’organitzador.

L’objectiu és organitzar els espais per augmentar l’harmonia, la comoditat i el benestar, sempre respectant cada estil de vida i que en acabar el client sàpiga exactament on trobar tot allò que necessita.

Sense adonar-nos, la nostra casa es va desorganitzant i resulta més i més difícil trobar allò que busquem. Cada cosa hauria de tenir el seu lloc i hauria de ser fàcil i entenedor trobar-la.

Una de les avantatges a destacar després de fer una acció d’ordre a una casa és la satisfacció que genera veure l’espai endreçat, organitzat amb criteri i sense objectes que destorbin. L’ordre aporta pau, sensació de benestar, redueix l’estrès i simplifica la teva vida.

Recorda que si tens ordre a la teva vida el temps es multiplica.

Contacta amb nosaltres, us ajudarem!

Anna Balagué

anna@espaispersonalitzats.com

http://www.espaispersonalitzats.com/

Publicado en

Què costa vendre un habitatge a Sant Cugat

Per qui pensi que trobant un comprador per la nostra propietat a Sant Cugat ja som al final del trajecte, s’ha de dir que no tot s’acaba amb l’ingrés del total del muntant de l’operació sinó que cal que preveiem que la venda té costos derivats. Ens plantegem doncs què costa vendre un habitatge a Sant Cugat.

El que realitza la compra haurà d’assumir el cost de l’IVA o l’impost de transmissió patrimonial (ITP) i el de taxació. Però centrem-nos en els costos que haurà d’assumir el venedor de l’immoble i que a cada municipi poden ser diferents depenent del cas.

Impostos

Quan fem una venda d’un actiu patrimonial hem de fer front a tres tipus diferents d’impostos i altres despeses:

  • La plusvàlua municipal. Grava l’increment de valor que el terreny on s’ubica l’habitatge ha experimentat des de la seva compra en els darrers anys (fins un màxim de 20 anys). El tipus impositiu a Sant Cugat és del 29% de la base imposable d’aquest increment.

Molts ajuntaments estan obligats a retornar l’import cobrat en aquest concepte al vendre l’immoble amb pèrdues. Si és el teu cas i vols saber quines possibilitats de reclamació tens, pots demanar assessorament als nostres professionals.

  • IBI. És l’impost sobre els bens immobles i el propietari l’ha d’abonar a partir de l’1 de gener de l’any en curs. Si la compravenda es realitza a principis d’any es pot acordar que el comprador assumeixi la seva part proporcional. El tipus de gravamen a Sant Cugat sobre la base liquidable és d’un 0,513%.
  • IRPF. Si qui ven l’immoble fa la venda per un preu superior al que va comprar en el seu dia, haurà de declarar el benefici obtingut en la propera declaració de renda.
  • Cèdula d’habitabilitat. Aquest és el document que certifica que l’immoble en venda compleix els requisits mínims de salubritat, solidesa i higiene perquè pugui ser habitat. La llei obliga a que tots els habitatges en venda disposin d’aquest certificat.
  • Certificat d’eficiència energètica. Aquest document informa sobre el grau d’eficiència energètica de l’habitatge. Des de l’1 de juny de 2013 aquesta informació és obligatòria en el moment d’anunciar un habitatge i el notari la demanarà el dia de la signatura de la compra.
  • Despeses d’hipoteca. Si el pis que venem té a càrrec una hipoteca, el venedor haurà d’assumir les despeses de cancel·lació o subrogació d’aquesta. Tot dependrà de les condicions pactades en el seu moment amb l’entitat financera.
  • Notari. El comprador assumeix a la pràctica les despeses generades per l’escriptura de compravenda però si no s’arriba a un acord s’haurà d’anar al codi civil per a repartir els costos. Si s’arriba a aquest punt, el venedor haurà d’assumir el cost de l’escriptura original i el comprador, el pagament de la primera i les següents còpies que calguin sobre l’original.
  • Certificats de comunitat. Les escriptures de la comunitat són documents que normalment ja té el propietari abans de vendre l’habitatge. Però sinó les té les haurà de sol·licitar.
  • Honoraris professionals de l’agència immobiliària. En el cas de Feliu Franquesa inclouen el servei d’assessorament jurídic i fiscal bàsic. En cas de necessitat d’un assessorament extraordinari es sumarien honoraris professionals del despatx legal.

I una altra despesa amb la que cal comptar és el certificat de ser al corrent del pagament amb la comunitat, un document que indica que no existeixen carregues sobre l’habitatge.

Des de la nostra immobiliària et podem oferir el detall dels costos que hauràs d’assumir i gestionar el seu tràmit. Només has de posar-te en contacte amb nosaltres.

Publicado en

Què costa vendre un habitatge a Sant Cugat

Per qui pensi que trobant un comprador per la nostra propietat a Sant Cugat ja som al final del trajecte, s’ha de dir que no tot s’acaba amb l’ingrés del total del muntant de l’operació sinó que cal que preveiem que la venda té costos derivats. Ens plantegem doncs què costa vendre un habitatge a Sant Cugat.

El que realitza la compra haurà d’assumir el cost de l’IVA o l’impost de transmissió patrimonial (ITP) i el de taxació. Però centrem-nos en els costos que haurà d’assumir el venedor de l’immoble i que a cada municipi poden ser diferents depenent del cas.

Impostos

Quan fem una venda d’un actiu patrimonial hem de fer front a tres tipus diferents d’impostos i altres despeses:

  • La plusvàlua municipal. Grava l’increment de valor que el terreny on s’ubica l’habitatge ha experimentat des de la seva compra en els darrers anys (fins un màxim de 20 anys). El tipus impositiu a Sant Cugat és del 29% de la base imposable d’aquest increment.

Molts ajuntaments estan obligats a retornar l’import cobrat en aquest concepte al vendre l’immoble amb pèrdues. Si és el teu cas i vols saber quines possibilitats de reclamació tens, pots demanar assessorament als nostres professionals.

  • IBI. És l’impost sobre els bens immobles i el propietari l’ha d’abonar a partir de l’1 de gener de l’any en curs. Si la compravenda es realitza a principis d’any es pot acordar que el comprador assumeixi la seva part proporcional. El tipus de gravamen a Sant Cugat sobre la base liquidable és d’un 0,513%.
  • IRPF. Si qui ven l’immoble fa la venda per un preu superior al que va comprar en el seu dia, haurà de declarar el benefici obtingut en la propera declaració de renda.
  • Cèdula d’habitabilitat. Aquest és el document que certifica que l’immoble en venda compleix els requisits mínims de salubritat, solidesa i higiene perquè pugui ser habitat. La llei obliga a que tots els habitatges en venda disposin d’aquest certificat.
  • Certificat d’eficiència energètica. Aquest document informa sobre el grau d’eficiència energètica de l’habitatge. Des de l’1 de juny de 2013 aquesta informació és obligatòria en el moment d’anunciar un habitatge i el notari la demanarà el dia de la signatura de la compra.
  • Despeses d’hipoteca. Si el pis que venem té a càrrec una hipoteca, el venedor haurà d’assumir les despeses de cancel·lació o subrogació d’aquesta. Tot dependrà de les condicions pactades en el seu moment amb l’entitat financera.
  • Notari. El comprador assumeix a la pràctica les despeses generades per l’escriptura de compravenda però si no s’arriba a un acord s’haurà d’anar al codi civil per a repartir els costos. Si s’arriba a aquest punt, el venedor haurà d’assumir el cost de l’escriptura original i el comprador, el pagament de la primera i les següents còpies que calguin sobre l’original.
  • Certificats de comunitat. Les escriptures de la comunitat són documents que normalment ja té el propietari abans de vendre l’habitatge. Però sinó les té les haurà de sol·licitar.
  • Honoraris professionals de l’agència immobiliària. En el cas de Feliu Franquesa inclouen el servei d’assessorament jurídic i fiscal bàsic. En cas de necessitat d’un assessorament extraordinari es sumarien honoraris professionals del despatx legal.

I una altra despesa amb la que cal comptar és el certificat de ser al corrent del pagament amb la comunitat, un document que indica que no existeixen carregues sobre l’habitatge.

Des de la nostra immobiliària et podem oferir el detall dels costos que hauràs d’assumir i gestionar el seu tràmit. Només has de posar-te en contacte amb nosaltres.

Publicado en

Saps la diferència entre Interiorista, Decorador i Deco-Coach?

L’Interiorista és un professional que busca la millor solució per aconseguir un entorn habitable, pensant no només en la estètica, sinó també en la funcionalitat de l´espai oferint solucions pràctiques. L’Interiorisme està situat en un punt mig entre l’Arquitectura i la Decoració.

Un Decorador interpreta l’entorn, es centra en els mobles, la llum, els materials, els teixits, els colors, etc. i els hi dóna forma per arribar a reflectir l’estil del client o del projecte.

El Deco-Coach és un professional que s´ha presentat a les nostres vides aquest últims anys. La paraula coaching procedeix del món de l´esport i ve de la paraula coach que en anglès significa entrenador.

És una tendència que s’aplica tant a nivell personal com a nivell empresarial, on la funció del coach és la d´acompanyar o guiar a una persona o grup fins a obtenir unes metes o objectius desitjats.

En decoració, el procés és similar: s’inicia definint on es vol arribar, es treballa amb el que hi ha i es proposen uns deures per tal d´aconseguir els objectius marcats, per a que el client faci canvis a casa seva mantenint el seu propi estil.

A Espais Personalitzats conjuntament amb un equip de professionals que col·laboren amb nosaltres estem especialitzades en aquest acompanyament. La nostra prioritat es satisfer les necessitats del clients des del dia que realitzem la primera entrevista, fins l´entrega definitiva de la reforma de l´espai.

Anna Balagué

anna@espaispersonalitzats.com

http://www.espaispersonalitzats.com/