L’accés a l’habitatge s’està convertint en un desafiament cada cop més gran per als joves. La disparitat entre els salaris i els alts preus de les propietats, combinada amb la limitada oferta i la forta demanda del mercat immobiliari, impedeix que molts puguin estalviar prou per comprar un habitatge en el futur. Davant d’aquesta situació, molts joves depenen de l’ajuda dels pares per fer front al cost d’una propietat. A Feliu&Franquesa us oferim algunes opcions per ajudar el vostre fill a comprar un habitatge.
En lloc de comprar, molts joves opten per llogar quan decideixen independitzar-se. Tot i això, els elevats preus dels lloguers estan afectant greument la seva capacitat econòmica. Segons dades d’Idealista, el preu del lloguer ha augmentat un 10,2% l’últim any, situant-se en 13 euros per metre quadrat. Aquest augment és a prop dels màxims històrics registrats el mes de juny passat. Aquesta situació també dificulta la compra d’habitatges, ja que els preus de compravenda han arribat a xifres rècord, cosa que fa que molts joves no puguin accedir a una propietat.
Davant d’aquestes dificultats, els joves recorren al suport econòmic dels pares, avis o familiars propers. Algunes de les opcions que es consideren són la donació d’un habitatge, un préstec entre particulars, l’usdefruit i la nua propietat o l’aval hipotecari.
Una de les alternatives més comunes és la donació de diners o un habitatge per part dels familiars. Tot i això, aquest procés comporta impostos que han de ser declarats, depenent de la relació entre el donant i el beneficiari, així com de la comunitat autònoma. Una altra opció és el préstec entre particulars, on els familiars presten els diners necessaris per a la compra, sense que el beneficiari hagi de pagar impostos a Hisenda, sempre que l’acord estigui formalitzat per escrit.
L’usdefruit i la nua propietat també són opcions viables. En aquest cas, els pares podrien conservar la nua propietat de l’habitatge, mentre que el fill obtindria l’usdefruit, cosa que li permetria fer servir la casa com si fos seva. Finalment, si un jove es pot permetre una hipoteca, però no té prou garanties, els pares podrien actuar com a avalistes, encara que això implica certs riscos, ja que serien responsables del deute en cas d’impagament.
Aquestes alternatives reflecteixen les dificultats que els joves enfronten per accedir a l’habitatge, i com l’ajuda familiar s’ha tornat essencial per a molts.