El mercat immobiliari espanyol continua experimentant una alça en els preus tant a la compravenda com al lloguer d’habitatges. Tot i això, moltes persones opten per llogar a causa de la flexibilitat que ofereix per canviar de residència segons les seves necessitats al llarg de la vida. Tot i això, en casos de necessitat justificada, els propietaris poden recuperar les seves propietats llogades, donant lloc al desnonament per aquesta causa. A Feliu&Franquesa t’expliquem quins són els passos legals per recuperar el teu habitatge llogat.
Els contractes de lloguer d’habitatge habitual es renoven automàticament anualment, llevat que l’inquilí manifesti el contrari, fins a assolir una durada mínima de cinc anys. La possibilitat de renunciar a aquesta pròrroga anual només recau en l’inquilí, mentre que el propietari ha de suportar la pròrroga obligatòria durant aquest període, que s’estén si l’arrendador és una persona jurídica a set anys.
La Llei d’arrendaments urbans estableix que el propietari pot recuperar l’habitatge per a ús propi o dels seus familiars de primer grau, comunicant-ho al llogater amb almenys dos mesos d’antelació a la data de necessitat. És crucial que el propietari justifiqui i demostri aquesta necessitat de manera legítima.
En cas que el propietari no ocupi l’habitatge en el termini estipulat, el llogater pot exigir la renovació del contracte sota les mateixes condicions. A més, pot ser indemnitzat per despeses de desallotjament i reocupació, així com rebre una compensació equivalent a una mensualitat per cada any restant del contracte.
L’inquilí només es pot oposar al desallotjament si l’arrendador no compleix tots els requisits legals establerts. Si no, ha d’abandonar l’habitatge dins el termini acordat o establert per la llei. En cas de resistència, el propietari pot recórrer als tribunals per iniciar un procés de desnonament, amb possibles condemnes a costes i compensacions per danys.