Amb l’auge del preu del lloguer, cada cop més persones opten per arrendar habitacions en lloc d’habitatges complets. Aquesta pràctica, encara que habitual, requereix conèixer bé els passos per formalitzar un contracte legalment vàlid, especialment a comunitats amb normatives específiques com Catalunya.
El primer pas és determinar la finalitat de l’arrendament. Si no s’indica que és de caràcter temporal, es presumeix que és per a ús permanent, cosa que comporta una protecció legal més gran per a l’inquilí. A Catalunya, aquest tipus de contracte es regeix per la Llei d’arrendaments urbans (LAU) i, en determinades circumstàncies, pel Codi civil català.
És fonamental redactar el contracte de manera clara i completa. Ha d’incloure la identificació de les parts, la descripció de l’habitació arrendada, l’adreça exacta de la finca, la durada del contracte, el preu del lloguer, la forma i la periodicitat del pagament, així com la finalitat de l’arrendament.
A més, cal adjuntar la cèdula d’habitabilitat, el certificat d’eficiència energètica i, si l’habitatge es troba en una zona de mercat tensionat, el preu de referència del lloguer, comparat amb la renda dels darrers cinc anys. Aquestes exigències busquen garantir transparència i protegir l’arrendatari davant de possibles abusos.
Quant a la durada, si no s’especifica expressament, s’entén com a indefinida. Si l’arrendador és una persona física, la durada mínima és de 5 anys; si és persona jurídica, de 7 anys. Finalitzat aquest període, el contracte es prorroga automàticament tret que alguna de les parts notifiqui el contrari amb almenys 30 dies d’antelació.
A Feliu&Franquesa recomanem a propietaris i llogaters formalitzar sempre l’acord per escrit i comptar amb assessorament professional. Les noves regulacions a Catalunya reforcen les obligacions de l’arrendador, especialment pel que fa a la finalitat del contracte i la contenció de rendes, per la qual cosa és essencial complir tots els requisits per evitar sancions i garantir la seguretat jurídica de totes dues parts.