L’envelliment de la població a Catalunya genera una transformació en la manera com les persones grans conceben el seu habitatge. El tradicional model de residència està perdent protagonisme davant de fórmules més flexibles, socials i adaptades com el coliving sènior. Aquesta tendència, que ja es va consolidar a països del nord d’Europa fa dècades, ara comença a emergir amb força en el context català.
Les projeccions demogràfiques ho deixen clar: en només 15 anys, la població de més de 80 anys creixerà gairebé un 50% a Espanya. Alhora, el nombre de llars unipersonals també es dispararà. Aquesta doble realitat —més gent gran i més soledat— ha encès les alarmes sobre la necessitat de noves solucions residencials. A zones com Barcelona i la seva àrea metropolitana, on l’habitatge és car i escàs, el coliving sènior ofereix una alternativa accessible, segura i, sobretot, humana.
Aquest model proposa habitatges privats –habitacions o petits apartaments– amb àmplies zones comunes com cuines, salons o terrasses, pensades per fomentar la interacció. A diferència del sènior living tradicional, que pot estar més orientat a serveis assistencials, el coliving sènior s’enfoca en persones grans actives, que volen conservar la seva autonomia però dins una comunitat.
El perfil dels que opten per aquesta opció sol ser el de persones entre els 60 i els 70 anys, independents, amb una vida social activa i que no volen viure soles. En molts casos, vidus, divorciats o persones sense fills troben aquí una alternativa més enriquidora que una residència convencional.
A Feliu&Franquesa observem amb atenció com aquest fenomen es comença a traduir en projectes concrets a Catalunya, especialment en municipis amb bona qualitat de vida i connexió amb la natura. El coliving sènior no respon només a una necessitat habitacional, sinó també a una nova manera d’entendre l’envelliment: més activa, més comunitària i més digna. Tot apunta que estem davant de l’inici d’un canvi estructural al sector immobiliari.