Segons dades dels Registradors, Catalunya va concloure el 2024 amb 100.000 transaccions immobiliàries, cosa que representa un augment del 8,4% respecte al 2023. A més, el gener del 2025 les vendes van experimentar un creixement addicional del 5,5%. Aquest increment contrasta amb l’alça sostinguda dels preus de l’habitatge, cosa que ha portat experts a analitzar les causes darrere aquesta paradoxa aparent. A Feliu&Franquesa t’expliquem el perquè d’aquest fenomen.
Factors econòmics
Els experts destaquen que el creixement econòmic i la reducció de la desocupació han creat un entorn favorable per a la inversió en habitatge. Tot i això, el principal motor és l’escassetat d’oferta, agreujada per les dificultats per desenvolupar projectes nous. Alguns assenyalen que en zones d’alta demanda l’estoc disponible és mínim, cosa que força els compradors a actuar amb rapidesa. A això se sumen les condicions creditícies: tipus fixos propers al 2%, que fan la compra més accessible davant del lloguer, especialment després de les regulacions catalanes que han reduït l’oferta en aquest darrer mercat.
Cultura de la propietat i tendències de mercat
Espanya, i Catalunya en particular, mantenen una arrelada preferència per la propietat: el 76% dels espanyols són amos del seu habitatge, davant del 50% en països com Alemanya o França, i l’habitatge es percep com un refugi segur davant la inflació, cosa que incentiva els inversors a retenir actius i aprofundeix el desequilibri entre oferta i demanda.
Demanda internacional
Catalunya continua atraient compradors estrangers, tant inversors (atrets per la rendibilitat del lloguer) com aquells que busquen segones residències, ja que els preus són relativament baixos davant d’altres destinacions europees, juntament amb l’atractiu turístic. A més, l’augment d’estrangers residents a Espanya –impulsat per la immigració– ha intensificat la pressió a ciutats com Barcelona.
El factor psicològic (FOMO). La “por de perdre oportunitats” juga un paper clau i l’expectativa de nous augments de preus accelera decisions impulsives, especialment en un context d’escassetat. Així mateix, la tendència alcista post-2008 ha consolidat la percepció de l’habitatge com a actiu estable, mentre que els tipus d’interès històricament baixos han fet que comprar sigui més rendible que llogar a moltes zones.
Perspectives futures
Els experts coincideixen que el desequilibri entre l’oferta i la demanda persistirà i es preveu que l’escassetat d’habitatge nou i l’interès d’inversors mantindran la pressió alcista. Per al 2025, s’anticipen pujades de preus moderades però sostingudes, sense correccions a la vista. D’altra banda, els canvis estructurals al sector immobiliari són lents, i l’actual escenari es podria prolongar anys, especialment en àrees urbanes com Barcelona.
En definitiva, la combinació d’estabilitat econòmica, preferència cultural per la propietat, demanda internacional i dinàmiques psicològiques explica perquè Catalunya continua batent rècords de vendes, fins i tot amb preus en màxims.