Senior Living: Com equilibrar gestió, innovació i normativa a Espanya?

El sector de l’habitatge per a gent gran a Espanya es troba en una fase crítica, caracteritzada per un gran potencial de creixement, però també per reptes importants que en limiten el desenvolupament. Al llarg dels darrers anys, s’ha assenyalat que diversos factors frenen la consolidació d’aquest model com una opció viable tant per a inversors com per a operadors. En aquest context, diversos experts es van reunir recentment per discutir les perspectives del sector en un esdeveniment dedicat al tema. A Feliu&Franquesa t’oferim les principals conclusions.

El mercat espanyol d’habitatge per a gent gran encara està en les etapes inicials, amb un desenvolupament que avança de forma lenta. Tot i que algunes empreses del sector immobiliari han mostrat interès, la manca d’operadors especialitzats i consolidats continua sent una barrera significativa. A més, l‟augment dels costos de finançament i la diversitat de perfils dels usuaris dificulten la creació d‟un model estàndard. El risc associat a l’atenció de persones grans, fins i tot en modalitats no assistencials, difereix notablement d’altres tipus de projectes immobiliaris, cosa que fa que el model sigui més complex.

El mercat espanyol també és immadur comparat amb altres països europeus com Alemanya o França, on ja hi ha operadors establerts i la demanda està més estructurada. A Espanya, els nivells d’ocupació són inestables i la manca de dades fiables dificulta l’avaluació de la viabilitat financera del sector, especialment per als inversors tradicionals.

El procés d’inversió també es veu afectat per limitacions normatives i la competència pel sòl urbà. El desenvolupament de nous projectes enfronta barreres com els alts costos de construcció i una regulació encara en desenvolupament, amb algunes regions sense marcs legals clars. Els ritmes d’ompliment d’aquests projectes són més lents en comparació amb altres models immobiliaris, cosa que eleva els riscos per als inversors.

La gestió operativa és un altre repte clau per a l’èxit d’aquest sector. Espanya no té operadors amb l’experiència i els recursos necessaris per sostenir projectes a gran escala, cosa que incrementa la incertesa i els riscos financers. Tot i això, els experts coincideixen que, malgrat les dificultats, l’envelliment de la població i les tendències socials suggereixen que l’habitatge per a gent gran podria ser una solució clau a futur. Per avançar, és essencial comptar amb operadors especialitzats, un marc normatiu clar i dades fiables que ajudin a reduir els riscos associats al sector.

Pros i contres de viure en un baix: És l’opció ideal per a tu?

Els pisos en planta baixa són una opció interessant per als que busquen comoditat i facilitat d’accés, encara que també generen certes preocupacions per les seves particularitats. Aquests immobles presenten avantatges i desavantatges que han de ser analitzats abans de prendre una decisió definitiva. A Feliu&Franquesa t’expliquem si pot ser l’opció ideal per a tu.

Entre els avantatges més destacats de viure en un baix hi ha la seva accessibilitat. En estar a nivell de carrer, aquests pisos són ideals per a persones amb mobilitat reduïda, els que utilitzin bicicletes o carrets de nadó, i aquells que necessitin transportar objectes pesants. A més, els pisos baixos solen ser més assequibles que els de pisos superiors, cosa que permet ajustar-se a pressupostos més limitats.

De vegades, també són més amplis, cosa que pot ser atractiva si es busca un espai més gran. A més, en alguns casos, és possible combinar l’habitatge amb una activitat comercial o professional, cosa que resulta convenient per als qui treballen des de casa. Un altre avantatge són els espais exteriors com patis o terrasses, que, encara que modestos, permeten gaudir d’una àrea exterior.

Per altra banda, els pisos baixos tenen certs inconvenients. Un dels principals és la menor lluminositat, ja que sovint no tenen la mateixa quantitat de llum natural que els pisos superiors. A més, la privadesa es pot veure reduïda, perquè es troben exposats al trànsit del carrer i a les mirades dels veïns. També, aquests pisos són més sorollosos a causa del so del carrer i els sorolls provinents dels pisos superiors.

En termes de seguretat, viure a peu de carrer pot implicar un risc més gran de robatoris, cosa que requereix mesures de protecció addicionals. També és més probable que es presentin problemes com ara humitat o plagues, especialment si no es prenen les precaucions adequades.

Per aprofitar al màxim els avantatges de viure en un baix, és recomanable buscar la màxima lluminositat possible, invertir en un bon aïllament per reduir sorolls i mantenir la seguretat, i optar per una decoració que afavoreixi la sensació d’amplitud i claredat.

Pisos en herència: com i quan els pots llogar legalment

Quan una persona mor i deixa un habitatge en propietat, la situació hereditària pot complicar-se depenent de si hi ha testament i quants hereus estiguin involucrats. En molts casos, els hereus consideren llogar la propietat, atrets pels ingressos potencials que pot generar. Tot i això, sorgeixen dubtes sobre la possibilitat de llogar un habitatge abans que es resolgui completament l’herència. A Feliu&Franquesa us aclarim els punts clau.

En primer lloc, la propietat de l’habitatge heretat entra en un estat d'”herència jacent” després de la mort. Això significa que els béns queden en uns llimbs legals fins que els hereus acceptin o rebutgin l’herència. Mentrestant, tots els hereus tenen drets sobre l’habitatge, però cap no en pot disposar de manera individual sense l’acord dels altres.

Pel que fa a la possibilitat de llogar un immoble durant el període d’herència jacent, la resposta és afirmativa si tots els hereus hi estan d’acord. En aquest cas, el contracte d’arrendament ha de ser signat pels hereus com a representants de l’herència. Si no hi ha consens entre els hereus, la decisió es prendrà per majoria, encara que el contracte no podrà superar els sis anys sense un acord unànime.

Llogar la propietat abans de l’adjudicació pot ser una opció interessant per generar ingressos que ajudin a fer front als impostos derivats de l’herència, com l’impost de successions o la plusvàlua municipal. No obstant això, és important assenyalar que, encara que no és obligatori inscriure la propietat al Registre de la Propietat per llogar-la, fer-ho pot ser recomanable per evitar possibles problemes legals.

Pel que fa als aspectes fiscals, els ingressos generats pel lloguer han de ser declarats a l’IRPF. Les despeses associades a la propietat, com l’IBI, les taxes municipals i altres despeses de manteniment, es poden restar dels ingressos obtinguts, cosa que permet calcular el rendiment net que es tributa. A més, els hereus poden deduir l’amortització de la propietat com a despesa, cosa que pot optimitzar la declaració.

Finalment, si la propietat ja estava llogada abans de la mort, els hereus hauran de respectar el contracte d’arrendament en curs, llevat que s’hagi produït un usdefruit, i en aquest cas el contracte s’extingiria.

Guia completa: Com consultar el Registre de la Propietat

El Registre de la Propietat és una institució essencial en l’àmbit immobiliari, encarregada de brindar seguretat jurídica en la compravenda de béns immobles i altres drets reals. La seva principal funció és inscriure i publicitar actes jurídics relacionats amb propietats, com ara compravendes, hipoteques o embargaments, oferint informació actualitzada sobre titularitats i possibles càrregues. Aquest recurs és fonamental tant per a compradors com a venedors. A Feliu&Franquesa t’expliquem com consultar-ho.

Registre de la Propietat: Què és el i com funciona?

El Registre de la Propietat és un organisme públic gestionat per registradors, funcionaris vinculats al Ministeri de Justícia. Té com a objectiu registrar actes, contractes i resolucions que afectin béns immobles i els drets sobre aquests, com hipoteques i embargaments. El sistema proporciona seguretat jurídica al trànsit immobiliari, redueix costos i agilitza transaccions. Cada registre opera en una circumscripció territorial i organitza les dades per finques, creant un historial jurídic per a cadascuna.

Regulació i principis registrals

El funcionament del Registre es basa en la Llei Hipotecària i el reglament, que estableixen els actes susceptibles d’inscripció. A més, es fonamenta en principis clau com:

● Publicitat: Els actes inscrits són accessibles per a interessats legítims.

● Legalitat: Els registradors verifiquen la validesa dels títols.

● Legitimació: L’inscrit es presumeix exacte.

● Tracte successiu: Les inscripcions formen una cadena ininterrompuda.

● Fe pública registral: Protegeix tercers de bona fe que confiïn en la informació registrada.

Beneficis i costos

Inscriure una propietat no és obligatori, però sí recomanable per garantir seguretat jurídica i prevenir riscos, com ara vendes fraudulentes o embargaments indeguts. El cost varia segons el valor de l’immoble i es fixa segons l’Aranzel dels registradors.

Consultes i tràmits

Per conèixer les propietats d’una persona, podeu sol·licitar una nota de localització mitjançant certificat electrònic. Aquest tràmit permet identificar béns registrats a una localitat específica.

Registrar una propietat assegura la protecció de drets i facilita l’exercici d’accions legals en cas de conflicte i es converteix en un pas clau en el trànsit immobiliari.

Cobertures i terminis en la garantia d’habitatges nous: La teva guia pràctica

En adquirir un habitatge d’obra nova, poden sorgir imprevistos com esquerdes, danys als acabats, fallades al sistema elèctric o a les canonades. Afortunadament, la legislació preveu una garantia d’obra nova, que protegeix el comprador davant d’aquests defectes. A Feliu&Franquesa et detallem la durada i la cobertura d’aquesta garantia.

La garantia en habitatges de nova construcció està regulada per la Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE), que estableix diferents terminis segons el tipus de defecte. Els defectes estructurals, com problemes en la fonamentació o els pilars, estan coberts durant 10 anys, a través de la coneguda assegurança decennal. Els defectes constructius o d’instal·lacions que afectin l’habitabilitat, com ara humitats o fallades al sistema elèctric, tenen una garantia de 3 anys. Per acabar, els desperfectes en acabats, com acabats danyats, tenen un període de cobertura d’1 any.

Els terminis es comptabilitzen a partir del lliurament de l’obra, no des de l’adquisició de l’habitatge. Per tant, és essencial que els propietaris tinguin en compte la data de lliurament en fer una reclamació. A més, els compradors tenen fins a dos anys des que el desperfecte es faci visible per presentar la seva queixa, independentment que el període de garantia restant sigui més gran.

Pel que fa a la responsabilitat, la reparació dels defectes recau sobre tots els agents involucrats en la construcció, com ara arquitectes, constructors i promotors. Si s’identifica un responsable concret per la mala execució, aquesta part serà l’encarregada d’assumir els costos de reparació.

Per presentar una reclamació, és recomanable utilitzar un mitjà que deixi constància fefaent, com el burofax, en cas que s’hagi de recórrer a la via judicial. Si la reclamació es presenta dins el termini corresponent, el procés judicial pot obligar el promotor a reparar els defectes i cobrir les despeses legals.

Si els desperfectes afecten zones comunes de l’edifici, com ara el garatge o l’ascensor, la comunitat de propietaris s’ha d’encarregar de la reclamació al promotor per solucionar-lo. Les promotores solen disposar d’un servei d’atenció al client per gestionar aquestes situacions i resoldre els problemes de forma adequada.

Certificat d’Imputacions: Ús i tràmits essencials.

El certificat d’imputacions és un document oficial proporcionat per l’Agència Tributària que ofereix informació sobre els ingressos obtinguts per una persona en un període fiscal determinat. Aquest document inclou detalls com salaris, interessos bancaris, dividends i altres rendiments, així com les retencions aplicades, les deduccions corresponents i el resultat de la declaració. És fonamental per complir les obligacions fiscals i s’utilitza principalment per a la declaració de la renda.

A Feliu&Franquesa t’expliquem el seu ús i els tràmits essencials.

El certificat d’imputacions té diversos usos. Permet verificar la situació tributària d’un contribuent i confirmar que no hi ha deutes ni sancions pendents amb l’Agència Tributària. A més, pot ser requerit per accedir a ajuts econòmics, beques o subvencions, ja que proporciona informació sobre els ingressos familiars. També pot ser sol·licitat en situacions com el lloguer d’un habitatge, on cal demostrar la capacitat econòmica per fer front al pagament de la renda, o a la sol·licitud d’un préstec, perquè algunes entitats financeres el fan servir per avaluar la solvència del sol·licitant .

Hi ha diverses maneres de sol·licitar aquest certificat. Es pot obtenir de manera presencial demanant una cita a l’Agència Tributària, ja sigui trucant als números de contacte o a través de la pàgina web. Si es prefereix fer-ho en línia, cal comptar amb Cl@ve PIN o un certificat electrònic. Els passos per obtenir-lo són els següents: accedir al portal web de l’Agència Tributària, seleccionar l’opció de “Certificats”, triar “Certificats tributaris” i, finalment, completar la sol·licitud amb la identificació corresponent.

Per fer la sol·licitud, cal comptar amb el DNI o NIE vigent, el número de referència de l’esborrany de la renda o les dades fiscals de l’any en qüestió. Aquest procediment facilita l’obtenció de la informació fiscal necessària per complir les obligacions tributàries i dur a terme altres tràmits administratius o financers.

Què cal fer si el teu edifici no passa la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE)?

Comprar una propietat és una decisió important que requereix una anàlisi detallada, especialment quan es tracta d’edificacions antigues. A Espanya, qualsevol immoble amb més de 50 anys s’ha de sotmetre a una inspecció tècnica d’edificis (ITE), que és una avaluació obligatòria. Però, què passa si un edifici no supera aquesta inspecció? A Feliu&Franquesa t’ho expliquem.

La Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) és una revisió requerida per les autoritats espanyoles per garantir que els edificis siguin segurs i estiguin en condicions habitables. Durant la inspecció, s’avaluen aspectes estructurals de l’immoble com esquerdes, humitats o filtracions d’aigua, entre altres problemes que puguin posar en risc la seguretat dels ocupants. La finalitat de la ITE és assegurar que els habitatges compleixin les normatives de seguretat vigents.

Si l’edifici no aprova la ITE, es poden aplicar sancions econòmiques, que varien segons la localitat, i oscil·len entre els 6.000 i els 90.000 euros. Aquesta situació pot ser un inconvenient per al comprador, o fins i tot per al propietari, si el comprador decideix no procedir amb l’adquisició. En cas que l’immoble no passi la inspecció, caldrà contractar un arquitecte per fer les reparacions necessàries, cosa que podria generar costos addicionals, depenent de la magnitud dels danys trobats.

És obligatori superar la ITE en dues situacions específiques: quan ho exigeix ​​l’ajuntament o si se sol·licita una subvenció per a l’edifici. Si la inspecció no s’aprova, la sanció més comuna és una multa de 6.000 euros, encara que aquesta xifra pot variar. A més de la multa, podrien sorgir altres problemes, com ara la dificultat per obtenir finançament a través d’una hipoteca o la paralització del procés de venda. En cas que no hi hagi documentació de la ITE, això podria indicar que l’edifici mai no va ser inspeccionat, cosa que podria generar incertesa respecte al seu estat real.

Per tant, assegurar-se que l’immoble té la certificació adequada de la ITE és fonamental per evitar sorpreses i garantir tant la seguretat com l’èxit de la compra.

Què és la taxa d’escombraries i com es calcula? Guia de serveis i tarifes.

Els ajuntaments implementen la taxa d’escombraries, un impost local destinat a cobrir els costos de la recollida, neteja i tractament de residus, inclosos el reciclatge i la gestió. Aquesta taxa sufraga tant el servei com el tractament posterior de les deixalles. Tot i això, des del 2025 s’aplicaran canvis importants a causa d’una nova directiva europea. A Feliu&Franquesa us oferim una guia dels serveis i tarifes de la nova taxa.

En aquest context, la taxa d’escombraries cobreix diversos serveis, com ara la recol·lecció de residus i la neteja de contenidors. A més, s’hi inclou el tractament de les deixalles reciclables. Aquesta taxa s’aplica només quan el servei es troba operatiu en una localitat, per tant, si un immoble no disposa d’aquest servei, no haurà de pagar l’impost.

El càlcul d’aquesta taxa varia segons el municipi, ja que cada ajuntament estableix els paràmetres propis anualment. Els factors que influeixen en la quantia inclouen el tipus d’immoble, la ubicació, la mida d’aquest, la quantitat d’escombraries generades i, en alguns casos, el consum d’aigua. Per exemple, en algunes ciutats es fa servir el valor cadastral de l’immoble o la superfície construïda per determinar-ne l’import, mentre que en d’altres es té en compte l’activitat econòmica en el cas dels locals comercials.

Pel que fa a la data de pagament, s’efectua un cop iniciat el servei, amb un primer pagament proporcional alhora que s’utilitzarà el servei. Posteriorment, els pagaments s’efectuen anualment a les dates que determini cada municipi.

A partir del 2025, la implementació de la nova taxa busca reflectir el cost real de la gestió de residus i fomentar l’economia circular, amb un sistema que premiï els que generin menys residus, incentivant el reciclatge i la reducció de deixalles. Aquesta mesura també impulsa una tarifa diferenciada segons la quantitat de residus generats pels ciutadans i les empreses, cosa que permetrà una distribució més justa del cost del servei. Els municipis podran aplicar aquests canvis adaptant-se a les necessitats locals i promovent la sostenibilitat.

A Madrid, la nova taxa d’escombraries s’implementarà abans del 10 d’abril del 2025 i afectarà 1,7 milions d’immobles. El cost mitjà serà de 141 euros anuals per a habitatges i 310 euros per a immobles comercials, amb variacions segons el valor cadastral i els residus generats.