Plànols de casa: Com aconseguir-los fàcilment en pocs passos

 

 

Per obtenir els plànols d‟un habitatge, es pot seguir un procés que inclou diverses fonts i mètodes, depenent del cas particular. Aquests plànols són essencials per conèixer l’estructura i la distribució exacta de la propietat, especialment útils per a reformes, compravenda, sol·licitud de llicències d’obra, hipoteques o assegurances de la llar. A Feliu&Franquesa t’expliquem com aconseguir fàcilment els plànols de casa teva.

Importància dels plànols d’un habitatge

Els plànols proporcionen informació precisa sobre les dimensions i la distribució de la propietat. Amb ells, es poden evitar errors costosos, com perjudicar un mur de càrrega o una canonada durant una reforma. També són necessaris per a tràmits legals i administratius.

Mètodes per obtenir els plànols

Comunitat de propietaris:

  • Ideal per a immobles en propietat horitzontal.
  • L’administració de la comunitat pot tenir els plànols i lliurar-los gratuïtament.

Arquitecte o constructor:

  • Si l’habitatge és recent, els plànols poden estar a les mans de l’arquitecte o l’empresa constructora.
  • Normalment es lliuren sense cost a propietaris o compradors interessats.

Col·legi d’Arquitectes:

  • Els projectes solen estar arxivats en aquestes escoles.
  • L’accés i les polítiques varien segons cada institució.

Ajuntament:

  • Cada ajuntament té les seves normes, però és comú que guardin els plànols d’immobles al territori.
  • Es pot requerir el pagament d’una taxa.

Cadastre:

  • Es poden obtenir plànols des de la seva pàgina web introduint la referència cadastral.
  • Permet cerques per diverses categories geogràfiques.

Registre de la Propietat:

  • És probable que l’immoble estigui inscrit aquí.
  • La sol·licitud es pot fer presencial o en línia, justificant un interès legítim.

 

Informació necessària per a la sol·licitud

Per sol·licitar els plànols, generalment es requereix l’adreça de l’immoble, dades personals del sol·licitant, referència cadastral i identificació registral.

 

Temps i cost

El temps per obtenir els plànols varia entre uns dies i unes quantes setmanes, depenent de l’entitat i el mètode de sol·licitud. Els costos oscil·len entre 10 i 200 euros, i són més barats al Cadastre i més cars a través d’arquitectes o constructors.

 

Si els plànols no existeixen

Si no es poden obtenir els plànols originals o si la propietat ha patit modificacions no registrades, es pot contractar un professional per realitzar un aixecament de plànols actualitzat, reflectint les mesures i la distribució actuals de l’immoble.

 

 

Pas a pas per aconseguir el teu Butlletí Elèctric

El butlletí elèctric, també conegut com a certificat d’instal·lació elèctrica (CIE), és un document essencial per garantir el subministrament elèctric en un immoble. Aquest document certifica que la instal·lació elèctrica compleix amb la normativa vigent, detallant característiques com la potència instal·lada i la màxima suportada, i és obligatori tant per a noves construccions com per a propietats de segona mà.

A Feliu&Franquesa us expliquem el pas a pas per aconseguir el vostre CIE.

 

El butlletí elèctric és necessari en diverses situacions: per donar d’alta un nou subministrament elèctric, augmentar la potència contractada, fer modificacions tècniques a la instal·lació (com canviar de monofàsica a trifàsica), o actualitzar instal·lacions amb butlletins emesos fa més de 20 anys. Aquest certificat l’emet un tècnic instal·lador autoritzat, que inspecciona la instal·lació i, després de comprovar-ne la seguretat i la conformitat amb la normativa, el presenta davant l’organisme competent de la comunitat autònoma corresponent. Un cop validat, es pot presentar a la comercialitzadora per activar el subministrament.

 

El cost del butlletí elèctric varia segons la complexitat de la instal·lació i les tarifes del professional, oscil·lant generalment entre 70 i 300 euros. No es pot obtenir aquest certificat sense una inspecció física de la instal·lació.

 

Les dades incloses al butlletí elèctric són detallades: informació del titular, adreça de l’immoble, característiques tècniques de la instal·lació, mesuraments de comprovació, un plànol detallat, i la signatura del tècnic responsable.

 

El procés per obtenir el butlletí inclou diversos terminis: l’elaboració per part del tècnic (que pot trigar uns dies), la validació per part de l’autoritat competent de la comunitat autònoma, i la confirmació final per l’empresa distribuïdora, que ha de respondre a un màxim de 7 dies. El butlletí té una validesa de 20 anys, però no requereix renovació llevat que es facin modificacions a la instal·lació.

 

Per saber si un habitatge compta amb un butlletí elèctric, cal sol·licitar al propietari o responsable de la instal·lació. Si el document s’ha perdut, se’n pot demanar una còpia a la companyia subministradora o a l’organisme competent de la comunitat autònoma.

Panells solars en propietats compartides: Guia per obtenir permisos

L’interès en l’energia renovable està creixent entre els propietaris, la qual cosa es reflecteix també en un augment a les comunitats de veïns que volen comptar amb instal·lacions d’autoconsum renovable. Això permet compartir l’energia generada i reduir les despeses, especialment les relacionades amb el consum elèctric. A Feliu&Franquesa us expliquem com obtenir permisos per a panells solars en propietats compartides.

 

Aquesta demanda creixent ha impulsat una oferta diversificada de panells solars fotovoltaics al mercat. Cada dia es llancen nous models, incentivant-ne la instal·lació. Abans de procedir a la instal·lació, però, és crucial considerar diversos aspectes:

 

Caràcter d’element comú de la zona d’instal·lació de l’edifici

Els panells solars solen instal·lar-se a la teulada o la façana de l’edifici, que són considerats elements comuns segons l’article 396 del Codi civil. Aquest caràcter d’element comú pot generar conflictes quan alguns propietaris volen instal·lar panells de manera particular, ja que la comunitat ha d’aprovar totalment la decisió. A comunitats de xalets adossats, sorgeixen més dubtes sobre la propietat de les cobertes, però, generalment, també són considerades comunes i requereixen l’aprovació comunitària per a qualsevol instal·lació.

 

Adopció de l’acord

Atès que les cobertes són elements comuns, qualsevol instal·lació de panells solars requereix un acord comunitari. La Llei de propietat horitzontal (LPH) estableix diferents majories segons el tipus d’instal·lació:

  • Acord per un terç dels propietaris: per a instal·lacions privatives d’energies renovables, segons l’article 17.1 de la LPH, cal acordar un terç dels propietaris i les quotes de participació.
  • Acord per majoria simple: per a instal·lacions comunitàries d’energies renovables, l’article 17.2 de la LPH requereix el vot favorable de la majoria simple de propietaris i quotes.
  • Acord per tres cinquens: en casos on cal utilitzar l’espai d’un edifici adjacent, l’article 17.3 de la LPH exigeix ​​l’acord de tres cinquens dels propietaris i les quotes.
  • Unanimitat: per a instal·lacions que impliquin servituds recíproques entre dues comunitats, cal unanimitat de les dues comunitats.

 

Obligació de pagament

Pel que fa als costos, els propietaris que hagin votat a favor d’una instal·lació privativa seran responsables del pagament. Per a instal·lacions comunitàries, tots els propietaris han de contribuir, inclòs el dissident.

 

Okupació: Estratègies i consells per protegir la teva llar durant les vacances

L’okupació és un dels problemes més seriosos a Espanya, afectant tant grans com petits propietaris d’habitatges. Aquest fenomen, juntament amb la morositat dels llogaters, causa una gran preocupació entre els propietaris d’immobles. Tot i que els okupes ho consideren un acte de rebel·lia, les veritables víctimes són les persones que han heretat o comprat un habitatge amb esforç. L’accés digne a l’habitatge hauria de ser responsabilitat estatal, no de particulars. A Feliu&Franquesa t’expliquem estratègies i consells per protegir la teva llar durant les vacances.

 

Un manual d’okupació recull les tècniques i els mètodes usats pels okupes per ocupar cases, i conèixer aquests trucs és crucial per evitar ser una víctima. Algunes de les recomanacions per prevenir l’okupació inclouen no divulgar detalls sobre la propietat, com evitar cartells de “Es ven” o esmentar en anuncis que l’habitatge és buit. També se suggereix l’ús de càmeres de seguretat i alarmes per protegir la llar, ja que els okupes vigilen les propietats abans d’ocupar-les.

 

Els okupes empren tàctiques avançades per prendre habitatges, incloent-hi la manipulació de panys i obstacles. Un cop a dins, solen inutilitzar el pany per impedir l’entrada immediata del propietari o la policia. Per evitar desallotjaments ràpids, els okupes fiquen diverses persones a l’habitatge i deixen pertinences per establir la seva estada, cosa que dificulta el desallotjament.

 

Per minimitzar la possibilitat d’enfrontar-se a càrrecs per delictes, els okupes intenten que els danys causats siguin inferiors a 400 euros. Els propietaris han de conservar factures per demostrar el contrari. Deixar pertinences personals a la casa també pot ajudar a demostrar un aplanament de casa.

 

L’estratègia dels okupes inclou allargar els processos judicials, ignorant notificacions i estenent el temps del procés fins a dos anys. La llei permet desallotjar sense ordre judicial si la policia actua dins de les primeres 48 hores de l’okupació. Passat aquest temps, cal un procés judicial que es pot prolongar.

 

Per desallotjar un okupa de manera legal, és essencial presentar una demanda civil de desnonament i comptar amb un advocat expert en dret immobiliari. Prendre acció immediata en detectar una okupació és vital per evitar complicacions legals i recuperar-ne la propietat.