L’objectiu declarat a la nova Llei d’Habitatge és abordar o atenuar els problemes actuals d’habitatge a Espanya, però, la percepció dels mitjans sobre el problema i els mètodes per implementar aquestes solucions planteja dubtes sobre la seva eficàcia potencial. A Feliu&Franquesa realitzem una anàlisi en profunditat per saber quin impacte tindrà aquesta nova normativa al mercat immobiliari.
Els llogaters i les associacions de propietaris afirmen que el text perjudicaria l’aspecte juridicoprivat dels drets de propietat. Fins fa poc temps, el dret a la propietat era inqüestionablement, considerat un dret humà fonamental. De fet, Espanya sempre s’ha enorgullit del sistema legal, que està construït per ser comparable a altres sistemes de la Unió Europea i fins i tot una figura protectora del propietari.
A més, el text contempla l’obligació de dedicar el 40% o el 20% de l’edificabilitat residencial a habitatge protegit, segons la situació i la intervenció de les rendes. La fiabilitat del sistema immobiliari espanyol, una de les principals raons per les quals els inversors estrangers fins ara elegien Espanya a l’hora de fer inversions immobiliàries, quedarà molt perjudicada per aquesta nova normativa.
Hi ha dues coses importants a considerar:
D’una banda, la crisi de l’habitatge se centra en els propietaris, especialment els grans fons d’inversió, com si fossin els grans propietaris d’Espanya, tot i que només controlen (percentatge que varia segons la font consultada) el 4, 2% de l’habitatge de lloguer. Tot i això, les dades revelen que el propietari típic d’habitatges de lloguer a Espanya (i en particular d’habitatges) és un particular, inclosos els jubilats, que normalment compten amb dos o tres habitatges per obtenir rendibilitat extra i contrarestar la inflació.
D’altra banda, correspon als governs autonòmics decidir la posada en marxa o no de totes aquestes mesures. Com que els governs regionals decidiran si implementar o no polítiques que alguns agents del mercat immobiliari, es produiran friccions polítiques entre ells i el govern central. Però també és possible que els governs regionals que ja s’han oposat a aquestes mesures acabin recorrent-les al Tribunal Constitucional.
Tot i que els crítics d’aquest text assenyalen que generarà incertesa, manca de seguretat jurídica i escàs interès econòmic per als inversors, tant nacionals com internacionals, desincentivant l’arribada de nous capitals a aquest mercat i la consegüent baixa d’un sector crucial per als espanyols. economia. Així que caldrà esperar per saber què passa a mitjà termini.