La nova llei 12/2023, de 24 de maig, que s’ha anomenat Llei d’Habitatge, porta alguns canvis substancials. A Feliu&Franquesa us expliquem alguns dels seus aspectes positius i alguns dels seus desafiaments.
La redefinició de les noves zones tensionades ha estat un dels temes més discutits. D’acord amb la nova normativa, les comunitats autònomes tenen la potestat de decidir si designen determinades ciutats, municipis o regions territorials com a àrees de mercat residencial tensionades.
Actualment, només cal complir un dels dos requisits per qualificar com una àrea tensionada. D’una banda, que les despeses de lloguer o hipoteca de la zona superin el 30% de la renda mitjana de les llars. De l’altra, que el preu de lloguer de l’habitatge hagi experimentat un creixement acumulat com a mínim un 3% superior a l’IPC de la comunitat autònoma en general.
La nova llei podria tenir un efecte significatiu als contractes de lloguer dels propietaris en aquestes àrees. La principal justificació és que la nova legislació suggereix una sèrie de mesures que són aplicables única i exclusivament als lloguers situats a zones tensionades.
Aquesta llei també suggereix modificacions que afecten tots els contractes de lloguer, independentment que una regió estigui tensionada o no. Així mateix, s’estableix un límit d’actualització de rendes del 3% per al 2024 i per al 2025, l’IPC ja no s’utilitzarà com a índex de referència per a l’actualització anual dels contractes, cosa que significa la fi de la relació amb el preu del lloguer . El límit del 2% es mantindrà fins a finals del 2023.
L’obligació de pagar el lloguer de forma electrònica és una altra novetat i, finalment, es decideix que el propietari serà responsable de pagar els costos associats amb l’administració de l’immoble i la formalització del contracte.
Amb aquests canvis, es considera que la capacitat dels propietaris per generar un rendiment suficient de la seva inversió estarà restringida pels límits de preus. En definitiva, les restriccions als augments de lloguer poden dificultar la capacitat de canviar els preus en resposta a les condicions del mercat.
Aquestes accions poden canviar la manera com els propietaris administren les seves propietats de lloguer. Com a resultat, hi pot haver menys habitatges de lloguer disponibles al mercat, cosa que faria més difícil per als llogaters trobar habitatges disponibles. Serà important parar molta atenció a com canvien aquestes noves polítiques els mesos i anys següents.