En aquest darrer any, el nivell de felicitat de les llars espanyoles ha augmentat, segons es desprèn de ‘l’Observatori AEDAS Homes Juny 2022’, que assenyala que l’indicador que mesura aquest sentiment ha pujat des dels 7,3 punts sobre 10 de l’any passat, fins als 7,5 de l’actualitat.
En concret, els enquestats es mostren més satisfets perquè manifesten haver millorat en el darrer any el grau de satisfacció amb la seva llar (7,7), la relació amb els seus veïns (7,5) i estan més contents amb la urbanització, les qualitats i la ubicació en la qual resideixen (7,2).
L’informe defineix a més quina és la llar més feliç: famílies amb fills que resideixen en un habitatge en propietat, situat en un entorn rural i que teletreballen dos o tres dies a la setmana.
Habitatges sostenibles i digitalitzats
Una altra de les conclusions que es desprenen de l’informe és el paper de la sostenibilitat com a factor que suma felicitat a la llar. Els enquestats que resideixen en habitatges amb les qualificacions energètiques més altes diuen que se senten més feliços (8 punts sobre 10) que els que tenen una qualificació baixa, que qualifiquen la seva felicitat a la llar amb una nota mitjana de només 6,6 punts.
L’interès per un habitatge més digitalitzat també ha augmentat en els darrers 12 mesos. Els ciutadans valoren cada cop més les mesures que els fan més feliços a casa a nivell tecnològic, com poden ser, l’ús de robots aspiradores i de panys intel·ligents, disposar de domòtica, comptar amb un punts de recarrega de vehicles elèctrics o disposar d’una xarxa social per comunicar-se amb els seus veïns.
Els joves els menys contents
A més, l’observatori recull que el segment social de més edat (de 51 a 65 anys) és el que experimenta més felicitat a la llar, amb 7,6 punts sobre 10. En canvi, els menys contents són els joves amb 7,3. Aquesta realitat posa de manifest un dels grans problemes socials del país, que no és un altre, que la dificultat de bona part dels joves d’accedir a un habitatge en propietat.
Segons dades de l’Observatori d’Emancipació presentades pel Consell de la Joventut d’Espanya (CJE) corresponents al segon trímestre de 2021, només el 15,6% dels joves espanyols entre 16 i 29 anys viuen emancipats, un percentatge que queda molt lluny del 26% que es va registrar l’any 2008. ‘La bretxa que existeix entre els estalvis dels joves i el pressupost necessari per a adquirir un habitatge és cada vegada més gran, la qual cosa dificulta que aquest col·lectiu pugui accedir a un habitatge propi’, asseyala Maria Andreu, sòcia directora de la immobiliària Feliu Franquesa, que reclama mesures urgents perquè els joves puguin accedir a la compra d’un habitatge.
Andreu posa l’exemple de països europeus com el Regne Unit, que en els darrers anys ha llançat programes per a ajudar els joves a comprar el seu habitatge, o la Comunitat de Madrid, amb el programa Primera Vivienda, que avala la hipoteca de 5.000 joves de fins a 35 anys que facin el pas de comprar el seu primer habitatge.