La pandèmia ha provocat un canvi substancial en l’adopció accelerada del treball des del domicili particular. Sense anar més lluny, durant el segon trimestre de 2020, coincidint amb el període estricte de confinament, el 16,2% dels empleats espanyols (3.015.200), van treballar des de casa seva més de la meitat dels dies. Tot i això, la tornada al treball presencial s’ha consolidat durant el tercer trimestre d’aquest l’any. Segons dades de l’informe sobre els Indicadors del teletreball publicat pel Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació digital, durant aquest període prop de 1,6 milions de persones van treballar des del domicili, el que suposa un 8% dels treballadors en actiu. Malgrat el descens, actualment el teletreball continua sent gairebé el doble del registrat abans de la pandèmia, que era del 4,8% al desembre de 2019.
Disponibilitat d’espai en un habitatge
Hi ha una sèrie de reptes a què s’ha d’enfrontar el teletreball si es vol convertir no només en un model alternatiu al treball presencial, sinó en el dinamitzador de tot un procés de transformació de la societat. En aquest sentit, segons dades de l’Informe sobre el teletreball a Espanya 2021, elaborat per Ranstad Research, el 41,5% dels habitatges espanyol, no són adequats per al teletreball, perquè no disposen d’una habitació no utilitzada com a dormitori que es pugui habilitar com a despatx o oficina, una situació que no només redunda negativament en la productivitat dels treballadors, sinó també en les seves possibilitats de conciliar la vida familiar amb la laboral.
L’informe revela que, a nivell autonòmic, Extremadura (69,9%), Castella i Lleó (65,6%), i Galicia (64,4%), compten amb una oferta més gran d’habitatges adequats per a teletreballar, mentre Catalunya ocupa la sisena posició, amb un 62,7% d’habitatges.
Les gran capitals perden pes relatiu en la compravenda d’habitatges
L’estudi també ressalta, que les mides dels habitatges actuals i la seva adequació per al teletreball, poden portar a moltes persones que treballen en remot a mudar-se a habitatges més grans, la qual cosa resulta més assequible a mesura que augmenta la distància dels principals centres urbans. ‘La pandèmia i la consolidació del teletreball, han impulsat noves tendències que la ciutadania demanada, destacant els habitatges situats fora del grans centres urbans, amb preferència pels immobles unifamiliars o plurifamiliars, amb àmplies terrasses i espais comuns’, assenyala María Andreu, sòcia directora de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, que afegeix que Sant Cugat del Vallès, gràcies a la seva proximitat amb Barcelona, al seu envejable entorn natural, i a la seva oferta d’equipaments de primer nivell ‘la converteixen en una ciutat privilegiada per viure-hi’.