Ara fa un any, el Parlament aprovava la ‘Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge’, que tenia l’objectiu de rebaixar i congelar els preus dels nous contractes de lloguer a les àrees amb un mercat d’habitatge de forta demanada. Un any després de l’entrada en vigor d’aquesta llei, l’oferta d’habitatges en arrendament ha disminuït un 42% a la ciutat de Barcelona, segons dades del portal immobiliari Idealista.
La llei no ha impactat en els preus
A més, durant aquest mateix període en què s’ha implantat el control de preus, Barcelona ha registrat una reducció en les seves rendes del 8,2%, una xifra inferior a la de Madrid, on els preus han disminuït un 9,3%, sense cap llei que reguli el preu del lloguer.
‘Fa un any amb l’entrada en vigor d’aquesta llei ja vàrem alertar que la normativa portaria a la paralització d’aquest sector immobiliari, i a una reducció del parc d’habitatges en arrendament’, assenyala Joan Franquesa, soci director de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, que afirma que ‘la conseqüència principal d’aquesta situació, és un augment de la demanda, que juntament amb la reducció de l’oferta, està provocant que els futurs inquilins tinguin un mercat molt més reduït, el que dificultarà encara més l’accés a un habitatge de lloguer’.
Aquest augment de la demanda queda reflectit, en l’índex de la demanada relativa que elabora el portal Idealista, mesurant el nombre de contactes que rep de mitjana cada anunci de lloguer. Durant el mes setembre de 2020 aquest índex se situava en el 1,7, mentre que durant la mateixa setmana de 2021, aquest indicatiu va arribar fins als 4,8, una xifra rècord.
Necessitat d’un parc públic de lloguer
‘En els darrers anys en que s’ha evidenciat la necessitat d’habitatge assequible, també s’ha incrementat la tributació a la propietat privada. Amb l’aprovació d’aquestes mesures coercitives, el sector públic està traslladant al sector privat la seva falta d’actuació durant molts anys, que ha provocat un dèficit d’habitatge. social. L’escassetat d’un parc públic de lloguer és responsabilitat de l’administració, i no pas dels propietaris privats, que són l’ase de tots els cops’, assenyala Franquesa, que admet que la regulació dels preus no és la mesura adequada per millorar l’accessibilitat a l’habitatge. ‘S’ha d’apostar per mesures que generin seguretat jurídica i que incentivin el desenvolupament d’un parc d’habitatge de lloguer’ i reclama la necessitat de buscar un equilibri just entre la protecció de l’inquilí i els interessos dels propietaris