El tòpic més recurrent que afirma que Sant Cugat del Vallès és una ciutat residencial, en la qual els barcelonins només vénen a dormir, per després marxar a treballar a Barcelona, poc a poc va perdent pistonada. Així ho indiquen les dades de les primeres dues dècades de segle XXI, que constaten que l’increment del nombre d’empreses i de llocs de treball, és substancialment superior a l’increment demogràfic de la població. De fet, tot i que en aquest període el creixement demogràfic de la ciutat vallesana ha augmentat un 63%, passant dels 55 mil habitants de 2001, als més de 90 mil de l’actualitat; el nombre d’empreses ha crescut un 74%, situant-se per sobre de les 3 mil empreses, i el nombre de llocs de treballs s’ha incrementat un 87% en aquest període, situant-se en 63.815 assalariats, segons dades del consistori municipal.
‘Sant Cugat del Vallès ha deixat de ser una ciutat dormitori. Ens els darrers 20 anys, coincidint amb l’obertura dels túnels B-30 i l’arribada de les grans tecnològiques, la ciutat s’ha convertit en un pol d’atracció de talent i ocupació d’alt valor afegit. A més a més, hi ha la paradoxa de que Sant Cugat continua oferint més llocs de feina que la seva població activa, un fet inèdit en tota Catalunya, amb uns nivells d’ocupació superiors o equivalents als de Sabadell o Terrassa’, assenyala Joan Franquesa, soci director de la immobiliària Feliu Franquesa, que destaca el fet que Sant Cugat és una de les ciutats del país amb més habitants amb estudis superiors (65,4%), que ‘la converteixen en una ciutat de llocs de treball, innovadora i de creixement econòmic’.
Necessitat d’habitatge
‘La necessitat d’habitatge assequible ja no només és per santcugatencs i santcugatenques que no volen marxar de Sant Cugat, sinó també per a la gent que treballa a la ciutat i que vol viure a Sant Cugat. És a dir, es produeixen dos vectors de demanda, els que treballen i volen viure a prop d’on treballen, i els habitants de Sant Cugat, que tot i que molts d’ells potser no treballen a la ciutat, però no volen viure fora del municipi’, afirma Franquesa, que reclama polítiques municipals que ajudin a donar resposta a totes dues demandes.