Les novetats de la Llei d’Arrendaments Urbans

Amb l’entrada en vigor del Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, la Llei d’Arrendaments Urbans ha integrat les següents novetats:

1.      Modificació de l’article 5.e) de la LAU i l’article 17 de la Llei sobre Propietat Horitzontal en referència als pisos turístics.

Els lloguers turístics surten de la LAU i es regularan com una activitat econòmica. Tanmateix, el Reial decret modifica la Llei sobre Propietat Horitzontal permetent a les comunitats de veïns limitar o vetar aquest tipus d’arrendaments a l’edifici, sempre que li donin suport tres cinquenes parts dels propietaris. Una mesura que no s’aplicarà als pisos ja existents perquè no té caràcter retroactiu.

2.      Es modifica l’article 9 i 10 de la LAU. Contractes de lloguer més llargs

Es modifica la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans (LAU), introduint modificacions que afecten els contractes del lloguer. S’amplia el termini de pròrroga obligatòria dels contractes d’arrendament d’habitatge de 3 a 5 anys o 7 anys si l’arrendador és persona jurídica.

S’allarga el termini de pròrroga tàcita d’1 a 3 anys, és a dir, augmenta el termini pel qual s’amplia el contracte una vegada transcorregut el període de pròrroga obligatòria. Això, sempre i quan, l’arrendador i l’arrendatari no manifestin la seva voluntat de no renovar-lo.

3.      Modificació de l’article 20.1 LAU en relació a les despeses d’immobiliària, els paga l’arrendador si és una empresa L’arrendador es farà càrrec de les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte, sempre que sigui una persona jurídica (una empresa o societat). Així mateix, es facilita l’adopció d’acords entre el propietari i el llogater per a la renovació o millora de l’habitatge en el transcurs d’un mateix contracte, sense esperar, com fins ara, al fet que finalitzi.

4.      Es modifica l’article 36 de la LAU. Garanties i avals limitats

En el moment de la signatura del contracte, l’arrendador no podrà exigir al nou arrendatari un aval, al marge de la fiança, que excedeixi en dos mesos la renda mensual de lloguer llevat que es tracti de contractes de llarga durada. En aquests sí que podran pactar garanties addicionals.

  1. Modificació dels articles 9.1.f), 10.1.b) i introducció de l’article 17.12 de la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal relatius a l’accessibilitat dels edificis

Per tal d’estimular la realització d’obres d’adaptació o millora de l’accessibilitat, es modifica la llei per augmentar, en un termini de tres anys, al 10 per cent el fons de reserva de les comunitats de propietaris i establir la possibilitat que es destini a la realització d’obres en matèria d’accessibilitat. Per altra banda, s’estableix l’obligatorietat de realització d’obres d’accessibilitat establertes legalment quan els ajuts públics a la comunitat arribin al 75 per cent de l’import d’aquestes.

  1. Modificació de la Llei d’Hisendes Locals i sobre la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics documentats en relació a l’exempció de pagament d’impostos

El paquet de mesures aprovades pel Govern estableix l’exempció de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (AJD) a la subscripció de contractes d’arrendament d’habitatge per a ús estable i permanent, per tal de reduir les càrregues fiscals al mercat del lloguer.

Tanmateix, el decret també modifica la Llei Reguladora de les Hisendes Locals per modificar l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) encara que en determinats supòsits. Quan l’arrendador sigui un ens públic es podrà eximir a l’arrendatari del pagament d’aquest impost. S’elimina l’obligació de repercutir aquest tribut a l’arrendatari en un lloguer social d’habitatge per part de l’administració i es permet als ajuntaments amb superàvit destinar a promoure el seu parc d’habitatge públic i poder establir una bonificació de fins el 95% en la quota de l’IBI per als habitatges subjectes a lloguer a preu limitat.

Per altra banda, introdueix en la Llei Reguladora d’Hisendes Locals la definició per remissió d’immoble d’ús residencial desocupat amb caràcter permanent perquè els ajuntaments puguin aplicar el recàrrec de l’IBI que es va establir el 2002.

  1. Canvis en la Llei d’Enjudiciament Civil. Canvis en els desnonaments de famílies vulnerables

El decret inclou canvis en la Llei d’Enjudiciament Civil perquè es paralitzin els desnonaments durant el termini d’un mes o dos en cas d’arrendador persona jurídica, per tal que Serveis Socials puguin trobar una alternativa habitacional en els casos que afectin a persones o famílies vulnerables. Es modifica la Llei d’Enjudiciament Civil, a fi de millorar la coordinació entre els òrgans judicials i els serveis socials competents i facilitar l’adopció de mesures per atendre els casos de les famílies de menor capacitat econòmica, vulnerabilitat social o amb més càrregues familiars, a través de l’establiment d’uns tràmits i terminis que ofereixen més seguretat jurídica tant a arrendataris com a propietaris.

Pau Mestre

Els beneficis de l’ordre

Ordenar és un saber que ens facilita l’existència, una pràctica alliberadora que ens proporciona benestar i calma. Un armari, un rebost, una cuina, qualsevol estança ordenada ens simplifica la vida i ens permet recrear la vista. Posar una mica d’organització a casa serveix per alleujar el caos que de vegades regna en la resta de les nostres vides.

Quantes coses acumulem? Quants objectes que no són d’utilitat anem deixant anys i anys en els prestatges? Quantes peces de roba que no ens hem posat en diverses temporades resten en els nostres armaris? Quantes vegades ens ha agafat el fred sense haver fet el canvi d’armari de temporada? Quantes joguines que mai més faran servir els nostres fills omplen el nostre garatge? Quants estris de cuina inútils ocupen lloc en els prestatges o armaris de les nostres cuines? Quants rebosts són impenetrables? Quantes vegades has mirat les estances de casa teva i creus que estan sobrecarregades? Quantes vegades has mirat el teu aixovar i el veus passat de moda i avorrit?

Actualment la vida ha canviat, en general estem molt ocupats i tenim menys temps per les petites coses, no per això menys importants, com és la satisfacció de trobar-se a gust en el lloc on vius. El ritme de vida al que ens porta la feina, els fills i d’altres obligacions, han fet néixer la figura de l’Organitzador Professional, un servei per fer la vida una mica més còmode.

Un Organitzador Professional té unes habilitats especifiques per ajudar les persones que no tenen temps per posar ordre a les seves cases i llocs de treball. Per fer aquesta feina cal un mètode i un criteri a seguir. No tothom és apte per a fer una tasca com aquesta, ja que cal empatitzar amb el client, valorar el seu estil de vida, els seus hàbits diaris i adaptar-los al mètode de l’organitzador.

L’objectiu és organitzar els espais per augmentar l’harmonia, la comoditat i el benestar, sempre respectant cada estil de vida i que en acabar el client sàpiga exactament on trobar tot allò que necessita.

Sense adonar-nos, la nostra casa es va desorganitzant i resulta més i més difícil trobar allò que busquem. Cada cosa hauria de tenir el seu lloc i hauria de ser fàcil i entenedor trobar-la.

Una dels avantatges a destacar després de fer una acció d’ordre a una casa és la satisfacció que genera veure l’espai endreçat, organitzat amb criteri i sense objectes que destorbin. L’ordre aporta pau, sensació de benestar, redueix l’estrès i simplifica la teva vida.

Recorda que si tens ordre a la teva vida el temps es multiplica.

Espais Personalitzats

El preu de l’habitatge puja un 13% a Sant Cugat

Segons el darrer informe de TINSA sobre el mercat local d’habitatge del tercer trimestre del 2018, entre els 25 municipis més poblats de la província de Barcelona, Sant Cugat del Vallès és el que té el preu per m2 més alt, amb 3.280 € /m2 només per sota de la ciutat comtal i per davant de Castelldefels, amb un preu un 7,5% més baix, 3.022 €/m2. En aquest estudi s’extreu que així com a Barcelona ciutat hi ha una moderació de la pujada del preu de l’habitatge, aquesta comença a disparar-se als districtes més perifèrics i als municipis de les rodalies de la capital catalana.

Dades IMIE Mercados Locales de TINSA

El preu del m2 a Sant Cugat del Vallès suposa un increment del 13,2% respecte l’any anterior. Aquesta pujada del preu però no és la més alta d’entre els municipis analitzats en l’estudi de TINSA. La ciutat amb un increment més important del preu de venda de l’habitatge és L’Hospitalet de Llobregat, amb un 18%, amb el que arriba als 2.250 €/m2. La segueixen Castelldefels, amb un 16,6%, Esplugues amb 15,7% i Sabadell amb un 15,1%. Així doncs, l’increment del preu de l’habitatge a Sant Cugat seria el desè més alt, situant a la ciutat per darrere de ciutats com Sant Boi (13,3%), Terrassa (13,5%), Mollet (14,1%), Sant Feliu de Llobregat (14,3%) i Cornellà (14,7%). Si comparem el preu del m2 de l’habitatge amb localitats veïnes trobem que a Rubí el preu és de 1.625 €/m2, un 49,5% inferior al de Sant Cugat i a Cerdanyola de 1.970 €/m2, un 40% per sota.

En el mateix informe, s’apunta com a raons la revitalització i creixement de la demanda a Barcelona a partir “de la progressiva tornada dels particulars al mercat residencial i la moderació de la incertesa en motiu del procés polític”. Aquesta nova demanda, segons el mateix informe, “no només impulsa els preus sinó la construcció de nous habitatges, principalment en la perifèria, donat que al centre no queden gairebé borses de sol. A aquest dinamisme se suma la proposta de l’ajuntament barceloní d’obligar els promotors a destinar un 30% a habitatge protegit, que ha accelerat la petició de llicències”.

Dades IMIE Mercados Locales TINSA

Les dades i el context

Si ens fixem en el valor del preu de l’habitatge, a nivell estatal aquest seria de 1.317 €/m2, i la variació interanual d’aquest seria del 4,9% i un 35,7% menys respecte els valors històrics més alts. Pel que fa al preu de l’habitatge a Catalunya seria de 1.864 €/m2, un 5,3% més alt que el 2017 i a la província de Barcelona se situa en 2.117 €/m2, un 5,7% d’increment respecte el 3er trimestre de l’any anterior.

L’estudi de TINSA també ens facilita altres dades d’interès que ens ajuden a entendre diferències pel que fa al cost de la vida en els diferents territoris. Si la hipoteca mitja estatal estaria en els 120.039 euros, a Catalunya seria de 141.302 euros, només per sota de Balears (167.277 euros) i Madrid (168.594 euros). Pel que fa a les províncies, Barcelona també seria la tercera per darrera de Balears i Madrid, amb 152.797 euros de mitjana. D’aquestes dades es pot extreure que si bé a nivell estatal la quota mitjana mensual de les hipoteques seria de 559 euros, a Catalunya seria de 675 euros i a la província de Barcelona de 730 euros.

Seguint per aquesta línia d’anàlisi, l’informe afirma que el percentatge dels ingressos familiars que es destina al pagament del primer any de la hipoteca a nivell espanyol seria d’un 17,2% i a Catalunya del 17,6%, per darrere de Melilla (17,7%), Andalusia (18,2%), Canàries (19%) i Balears (23,2%). De la mateixa forma a la província de Barcelona representaria aquest esforç un 18,3%, per darrera de províncies com Las Palmas (18,8%), Sant Cruz de Tenerife (19,4%), Màlaga (21,6%) i Balears (23,2%). Per finalitzar amb les conclusions de l’estudi, apuntar que els mesos necessaris per vendre un immoble a Espanya són 7,8, 8,5 a Catalunya i 6,6 a la província de Barcelona.